Josefa Celda demana celeritat en l'exhumació de les restes del seu pare afusellat i enterrat en una fossa de Paterna

EUROPA PRESS

VALÈNCIA, 16 May. (EUROPA PRESS) -

"Tinc una espina clavada en el cor que vull llevar-me abans d'anar-me'n, portar el meu pare amb la meua mare i deixar-li un ram de flors". Així ho ha manifestat este dimecres Josefa Celda, filla de José Celda, un llauraor de Massamagrell pertanyent a Esquerra Republicana que va ser afusellat a Paterna el 14 de setembre de 1940, segons la seua filla, acusat de crims que mai hauria comés.

Durant més de 70 anys, Josefa ha guardat la carta amb la qual el seu pare es va acomiadar d'ella abans de morir i un floc de cabell que ara podria ser útil per a comparar l'ADN de les seues restes. A més, gràcies a la complicitat del soterrador a qui la germana del seu pare va pagar una propina, va ser enterrat en la part de dalt de la fossa amb altres 15 republicans, --dada que figura també en el registre del consistori--, i entre les seues restes, una ampolla amb el seu nom escrit.

Amb estes proves, no caldria remoure tota la fossa, únicament la primera capa, ha explicat Josefa. Tot i això, malgrat que l'alcalde de Paterna, Lorenzo Agustí li va oferir el seu suport i es va comprometre a córrer amb les despeses del procés, que va iniciar el 2008, Josefa ha lamentat que en els fets "estan retrocedint".

Al principi "se'ns va pintar tot molt bonic", ha recordat, però amb el temps ho estan "posant bastant difícil". Així, ha explicat que l'Ajuntament ha tret fins a en tres ocasions (30 de novembre del 2010, 27 d'abril de 2011 i 27 de juliol 2011) a exposició pública l'expedient per procedir a l'obertura de la primera capa de la fossa, per si de cas algun familiar dels quals allà hi ha enterrats volguera presentar al·legacions --legalment n'hi ha prou amb una vegada--, i ha enviat l'expedient a conselleries que no correspon.

En este sentit, el coordinador del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica (GPRMH), Matías Alonso, que ha acompanyat a Josefa en roda de premsa al costat d'altres dos familiars d'enterrats en la mateixa fossa, ha explicat que el consistori paterner va traslladar l'expedient a la Conselleria de Justícia, que va determinar no era la seva competència. Després es va enviar a Cultura, "que tampoc té res a veure", ha remarcat, ja que la normativa establix que és Sanitat la que decideix sobre el trasllat de restes òssies, "però encara no li ha arribat", ha criticat.

Alonso ha volgut alertar que Josefa es troba ja en "temps de descompte", ja que el Ministeri li va concedir el desembre de 2011 una subvenció per a portar a terme l'exhumació que caduca en un any i si el procediment se seguix allargant haurà de tornar-la. De fet, no és la primera vegada que ocorre alguna cosa així, ja ha passat amb Pedro Alcorisa, en este cas competència de l'Ajuntament de València, que porta més de tres anys sense resoldre's, ha recordat.

"Podem estar en la mateixa situació", ha advertit, i ha volgut "urgir" perquè es trasllade l'expedient a Sanitat.

DOS GERMANS QUE S'OPOSAVEN A L'OBERTURA DE LA FOSSA ARA LA RECOLZEN

També els germans Pablo i Fernando Olivares han estat presents en la roda de premsa per A relatar com han passat d'oposar-se a l'obertura de la fossa a donar suport a la causa de Josefa. Les restes del seu avi i del seu oncle, tots dos amb el nom de Fernando Granell descansen en la mateixa fossa el pare de Josefa.

Segons han relatat, van rebre una telefonada del registre de l'Ajuntament de Paterna que els va comunicar si donaven la seua conformitat per a l'obertura de la fossa i ells van interpretar que es remourien totes les restes. Tot i això, han lamentat que ningú els ha explicat les peculiaritats del cas. En aquell moment no se'ls va comunicar que les restes eren els de José Celda, que havia evidències que es trobava en la capa de dalt, que no es pretenia cavar més enllà i que es va enterrar amb una ampolla amb el seu nom.

Ha estat més tard en conèixer Josefa en persona i assabentar-se de tot, quan van canviar d'opinió, i no sol no s'oposen a l'obertura de la fossa sinó que avui han acudit a la roda de premsa a mostrar el seu suport i "col·laborar" amb ella.

"Jo no puc reclamar-los --ha dit Fernando en al·lusió al seu avi i el seu oncle-- perquè potser està baix del tot" però si tinguera proves com Josefa, un "punt de referència" d'on està, també ho intentaria, ha assegurat.

Josefa tenia sol 8 anys quan es van portar al seu pare, un home que es guanyava la vida al camp. En 1940, tots dos va marxar uns dies a Canals, on li havia sorgit un treball per a segar arròs. En tornar, els nacionals el van arrestar per crims comesos esta mateixa setmana, sent Josefa l'única testimoni que en estos dies el seu pare ni tan sols estava al poble. "El meu pare està mort innocent", "mai es va tacar les mans de sang" però "'acusaren de tot el que van voler i més", ha asseverat.

En aquella època, "no mataven als qui feien sinó als qui no podien doblegar", ha apuntat Josefa, i ha recordat les paraules que el seu pare va escriure en una carta per a ella i per a la seua mare abans de la seua mort, "que anem amb la cap ben alt, que ell no havia fet mal a ningú però que no l'oblidem", ha conclòs.