Creu que el caràcter crític dels més jóvens del sector es diluïx per una "sort de caça de bruixes a l'opinió que pesa i funciona"
VALÈNCIA, 10 Feb. (EUROPA PRESS) -
L'actor Juan Diego Botto, que este divendres arreplega a València el premi Pau i Justícia en el VIII Festival Internacional de Cinema i Drets Humans Humans Fest, lamenta que en l'actualitat el respecte als drets humans està "més qüestionat que mai" i, de fet, aventura que "si hui en dia un partit polític es presentara amb el programa de la Declaració Universal dels Drets Humans "seria radical, minoritari i 'perrofláutico'".
Així ho ha assegurat en una entrevista concedida a Europa Press, en la qual s'ha mostrat sorprés i agraït pel guardó, que reconeix la seua trajectòria i compromís personal en defensa dels drets socials i humans a través del seu treball en el cinema.
"Sempre és bonic que es reconega el teu treball, i més quan està enfocat a la defensa i el respecte dels drets humans i la justícia, no sé si tinc mèrits suficients per a guanyar-lo, però ho agraïsc molt", confessa, encara que lamenta que en estos moments el compromís amb els drets humans estiga qüestionat en una Europa que ha sigut en el passat "baluard" en la matèria.
L'intèrpret sosté que "no hi ha cap país a Europa que estiga complint la Declaració Universal de Drets Humans" i posa com a exemple el tracte als refugiats: "Parla molt mal de l'Europa que estem construint i pagarem molt car el tracte que estem donant a la gent que vé de la guerra".
Botto recorda que el Vell Continent porta derrere el referent dels anys 30 del passat segle però camina "alié a aprendre de la història" i advertix que "una vegada es dóna ales al feixisme és molt difícil parar-li els peus". Al seu juí, l'avanç de polítiques "més conservadores, més reaccionàries i filofascistes per a guanyar vots entre els sectors socials que se senten perjudicats pels fenòmens migratoris" ha portat el Brexit o el fet que Marine Le Pen "puga amb molta facilitat ser la pròxima presidenta de França".
"La resta d'Europa no pot fer com el personatge de Casablanca i dir 'estic sorprés i he descobert que en este local es juga' perquè tots hem aprovat externalitzar a Turquia les polítiques migratòries, alçar murs, posar fulles en les tanques, això vé de fa temps i no ens agafa per sorpresa", subratlla.
L'actor --que en 15 dies torna a EUA per a gravar la segona temporada de la sèrie 'Good Behavior' que protagonitza per a la cadena TNT-- també ha tingut paraules per al president nord-americà, Donald Trump, que les seues polítiques migratòries considera "d'un racisme implícit i explícit que no es correspon amb la genealogia del país".
"Ho veig desolador", admet, encara que també critica "l'enorme percentatge d'hipocresia" que hi ha entre moltes de les persones que critiquen Trump perquè "ací hem posat fulles en una tanca" i "tanquem en camps que no estan preparats a milers de refugiats que estan morint-se de fred".
En tot cas, preveu "anys de resposta social com no es coneixien des dels anys 60" a EUA, amb l'aliança de sectors "molt diversos" que s'han unit contra Trump, i destaca: "Si en 2003 ens diuen que anava a haver-hi un president a la dreta de Bush no ho haguérem cregut".
CINEMA I CRÍTICA SOCIAL
Preguntat sobre la relació entre el món de la cultura, i en particular el cinema, i el compromís i la crítica social, l'actor reconeix que és una relació que s'ha donat al llarg de la història, encara que ha posat l'accent que en el cas d'EUA la percepció que es té del món del cinema és de "grans multimilionaris, elitistes, aliens als problemes de la classe treballadora que es permeten el luxe d'opinar sobre com podria ser el món perquè ells tenen garantida la seua subsistència".
Per esta visió s'explica per què este sector "té tan poc pes a l'hora d'inclinar la balança cap a un dels bàndols" polítics. A més, critica que hi ha una tendència entre "un cert elitisme progressista a dir que la gent és tonta i no entén" quan no és veritat, sinó que tan sols "busca algú que li done solucions als seus problemes". "I pensar que la gent és tonta no és la solució a cap anàlisi".
POR A POSICIONAR-SE DES DEL "NO A la GUERRA"
En ser preguntat sobre si considera que eixa voluntat de crítica es manté entre els jóvens actors i cineastes espanyols, Botto assegura sense dubtar: "Jo crec que que no, i que no de forma majoritària".
Segons ha recordat, en 2003 es va produir el fenomen del 'No a la guerra' i va haver-hi després per part d'alguns mitjans "una reacció virulenta, d'atac frontal i feroç que no cessa, que s'ha mantingut en el temps i ha anat calant en la societat".
"I l'avís a navegants està ací, la por en el sector està ací; saps que quan et posiciones vas a rebre les crítiques i va a haver-hi una troupe de gent que et va a cridar titellaire subvencionat", relata. Al seu juí, "ningú vol ser criticat" i tothom és conscient que cada vegada que expresse una opinió pot tindre "desenes, centenars o milers de persones que et van a criticar" perquè "eixa sort de caça de bruixes a l'opinió és una cosa que pesa i que funciona".
A més, lamenta que existix en la societat una percepció que els actors tenen en l'Administració "una finestreta a la qual anar els dies 4 de cada mes a cobrar una subvenció que ens manté sense treballar". "I es pensa que vivim tots de còctel en còctel, passant per catifes roges tots els dies i nadant en l'abundància", una cosa que "no es correspon amb la realitat".
RESSALTA EL "CORATGE" DE LES VÍCTIMES DEL METRO
Juan Diego Botto compartix en el VIII Humans Fest protagonisme amb l'Associació de Víctimes del Metro del 3 de Julio (AVM3J), atés que es projectarà la cinta 'L'estratègia del silenci', una crònica dels deu anys de lluita de l'entitat per a aconseguir la reobertura de la investigació del sinistre que va causar 43 morts i 47 ferits, així com l'assumpció de responsabilitats.
Sobre la tasca realitzada per l'associació, l'actor posa en valor "la tenacitat, el coratge de gent que no ha deixat de lluitar perquè es fera justícia, es coneguera la veritat i hi haguera una investigació seriosa i rigorosa".
"El que s'està demanant és una cosa tan bàsic, tan primària, que és el que ha fet que tothom estiga de part de les víctimes del metro de València", assevera, perquè a més, existix "la percepció que han sigut abusats, se'ls ha pres el pèl i d'una forma impune i grossera". "Em commou la seua integritat i m'indigna el desvergonyiment amb la qual han sigut tractats", insistix.
