VALÈNCIA, 16 Ene. (EUROPA PRESS) -
El jutge Eduardo Estellés, titular del jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de Sagunt, defèn en una investigació recent la "necessitat" de tornar a introduir la legislació relativa al dret de correcció dels pares als fills que va eliminar la Llei 54/2007, de 28 de desembre.
Entre les conseqüències de la seua eliminació, Estellés destaca una "desconnexió" entre la norma jurídica i la realitat familiar, així com "un detriment de l'autoritat dels pares, que ha influït en l'increment de la violència dels fills al pares", ha informat la Universitat Catòlica de València (UCV) en un comunicat.
En la investigació realitzada per a la seua tesi doctoral --que ha defès en aquesta universitat--, el jurista valencià ha treballat principalment amb les memòries de la Fiscalia General de l'Estat.
De l'escrutini de les dades que aquesta ofereix s'extrau el creixement de la violència dels fills contra els pares, sobretot des de l'any 2009. La pròpia Fiscalia indica en la seua memòria de 2015 que aquest problema afona les seues arrels "en una profunda crisi de principis i valors" i remarca en la memòria de 2016 el "fracàs" del model educatiu i la seua manca de "pautes d'autoritat", subratlla Estellés.
En aquest sentit, la modificació dels articles 154 i 268 del Codi Civil realitzada per la Llei de 2007 "no només ha suprimit el dret de corregir que ostentaven històricament els pares respecte dels seus fills, sinó que, a més, no ha aconseguit evitar la violència contra els fills", afirma el jurista.
"El que vol pegar i causar dany al seu fill, lamentablement, seguirà fent-ho, però el que vol corregir al seu fill correctament, no pot exercir el seu dret o ho exerceix sabent que pot ser denunciat per un delicte de maltractament, amenaces, coaccions, entre d'altres", agrega Estellés.
Un dels exemples que presenta Estellés en el seu treball referent a açò és el d'un pare que va castigar a la seua filla de 15 anys sense eixir de casa amb les amigues, va ser denunciat per ella i se li va imputar un delicte de detenció il·legal per retindre-la en el domicili: "Si hi ha un dret de correcció pots castigar a la teua filla a no eixir amb les amigues; si no existeix tal dret, qualsevol acció que faces pot ser susceptible de ser un fet punible, criminalitzant la família i les relacions patern-filials".
EL MALTRACTAMENT NO ÉS CORRECCIÓ
El jutge ha puntualitzat que el maltractament "mai pot ser considerat correcció" i ha explicat que després d'una denúncia per abús dels progenitors el jutge dictaminarà que la seua actuació no pot considerar-se com a correcció si no compleix els requisits fixats pel legislador i la jurisprudència, i imposarà una pena.
"El problema és que darrere d'aquesta norma subjau una ideologia molt potent, que és la ideologia de gènere. Un dels seus postulats radica a fer-se amb el control de l'educació dels fills per part de l'Estat, minar l'autoritat dels pares i promoure l'intervencionisme de l'Estat en l'esfera familiar, i tot açò s'aconsegueix amb aquesta llei", incidix.
Segons remarca, "una de les característiques típiques d'aquesta ideologia és la manipulació del llenguatge i un fet que és palpable en la defensa que es va fer per a eliminar el dret de correcció; estem davant una llei sense una motivació clara i formal que la sustente".
