VALÈNCIA, 27 Jun. (EUROPA PRESS) -
La secció primera de l'Audiència Provincial de València ha condemnat a 28 anys i 8 mesos de presó a un home que va assassinar de 85 punyalades la seua excompanya sentimental, amb la qual tenia tres fills, en una vivenda del carrer Astúries de la ciutat de València. En aplicació del veredicte d'un jurat popular, el tribunal li imposa 25 anys de presó per assassinat amb encrueliment i traïdoria i l'agreujant de parentiu, altres tres per maltractament habitual en l'àmbit familiar i huit mesos més per amenaces.
El tribunal explica en la resolució que per al delicte d'assassinat s'imposa la 25 anys per "les especials circumstàncies del cas i la naturalesa dels fets", a més de que, malgrat que el condemnat no té antecedents computables, "és la segona vegada que comet fets semblants, ja ho va intentar amb la seua primera dona, si bé no va arribar a causar-li la mort" i únicament va ser condemnat per lesions.
El condemnat no podrà acostar-se als tres fills que tenia amb la víctima ni als pares d'aquest, als quals haurà d'indemnitzar amb 230.000 euros en conjunt: 70.000 per a cada fill, d'entre 13 i 9 anys d'edat, i 20.000 per als pares. A més, no podrà residir a València durant 20 anys.
Segons va declarar provat un jurat popular, l'home va assassinar la qui havia sigut la seua parella sentimental durant 15 anys i mare dels seus tres fills en l'habitatge en el qual vivia la víctima a València, en el carrer Astúries, després d'assestar-li 85 punyalades. Durant els anys de convivència, la dona havia patit tracte denigrant i vexatori, amb colps, punyades i amenaces i va arribar fins i tot a cremar-li el pèl.
Al febrer de 2015, aproximadament un mes després que la víctima decidira separar-se, l'home la va esperar en un replanell de la seua finca i la va obligar a entrar a la seua casa mentre l'amenaçava amb un ganivet de cuina. Una vegada en l'interior de l'habitatge, li va clavar "brutalment" l'arma fins el 85 vegades, primer en les mans i monyiques, i posteriorment en la cara, cap. Quan la víctima va caure al sòl en estat agonitzant, el condemnat es va col·locar damunt d'ella i la va apunyalar en el tòrax, cor i abdomen.
Malgrat que l'home va cridar la policia després d'assassinar la seua exparella, la sala seguix la consideració del jurat popular i descarta considerar l'atenuant de confessió ja que l'home va oferir diferents versions dels fets i la seua col·laboració amb la justícia va ser "nul·la".
NO HI HAVIA DUBTES DE LA SEUA AUTORIA
A més, la sentència explica que falta un dels requisits als quals al·ludix la jurisprudència per a considerar l'atenuant de confessió que és "que no siga un fet notori la seua autoria ja abans de confessar el fet". En este cas, se sabia que havia sigut ell ja que, com explica la sentència, "mentre l'està matant, la mare i l'oncle de la víctima es troben fora, colpejant la porta, sentint la dona com demana auxili, sentint-li dir, 'Nacho no ho faces, no em mates', de manera que no tenen cap dubte que qui es troba dins de l'habitatge és l'acusat".
A més, afig que no va col·laborar en el desenvolupament de la investigació atés que a la Policia va penjar el telèfon sense donar més dades; que en les seues primeres declaracions davant el jutjat va negar els fets i que sis mesos després, quan ja pràcticament la investigació estava acabada, va enviar una carta al jutge dient que volia declarar. Tant en eixa declaració com davant el jurat va donar la seua versió que havia entaulat amb la seua exparella una discussió "per gelosia", perquè s'havia assabentat que tenia una altra relació, i que s'hi havia ofuscat.
