VALÈNCIA, 8 Oct. (EUROPA PRESS) -
La secció segona de l'Audiència Provincial de València ha contradit la jutge que instruïx l'accident de la Línia 1 de Metrovalencia que el juliol del 2006 va costar la vida a 43 persones i va provocar ferides a altres 47 i ha sol·licitat a Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) una anàlisi de riscos per a estudiar l'actuació dels responsables de l'entitat i perquè són moltes les causes que poden provocar un excés de velocitat en un tram de via amb risc de descarrilament.
Així es desprèn d'una resolució dictada per este tribunal, que estima parcialment el recurs presentat per l'Associació de Víctimes del metro 3 de Juliol contra dos actes dictats per la jutge en els quals desestimava sol·licitar esta anàlisi i altres peticions com requerir a FGV totes les mesures de seguretat adoptades en la Línia 1 des de la seua inauguració fins a hui de l'accident, així com una explicació per la falta de cap adopció de mecanisme per a impedir que no se superara en el punt del sinistre la velocitat de 48 km/h.
Dels tres requeriments rebutjats per la instructora, l'Audiència considera necessari sol·licitar a FGV una anàlisi i valoració de riscos sobre el lloc de la Línia 1 on es va produir el descarrilament el 3 de juliol del 2006, amb anterioritat i posterioritat a la data del sinistre.
La instructora estimava innecessària esta diligència per resultar "obvi" que FGV en el seu moment no ha fet una anàlisi de riscos i no resultar exigible l'esmentada anàlisi en la data dels fets. Tot i això, estos arguments no són compartits per l'Audiència.
Sobre esta qüestió, el tribunal assenyala que conèixer quina era la valoració del risc permetrà valorar l'actuació de FGV en la data dels fets. Així, resumix: "No es pot equiparar o reemplaçar la documentació sol·licitada per FGV o, en el seu cas, l'oportunitat d'aportar la documentació que l'entitat considere oportuna per la mera declaració de la instructora que inferix que Ferrocarrils respondria, si se li requerira l'anàlisi de riscos, que manca d'ell".
Segons el parer del tribunal, ha de ser FGV la que responga a esta qüestió, tant en el seu interès com en interès de les parts acusadores. D'altra banda, recorda que la instructora al·ludix a l'avaluació de riscos feta amb motiu de la implantació del sistema FAP --de data anterior a l'accident--, per la qual cosa "resulta clar que sí es va fer, com no podia ser d'una altra manera, una avaluació de riscos".
L'esmentada avaluació --afegix-- "permetrà determinar si els responsables de FGV van actuar amb el deure de cura que els era exigibles en la seua posició de garants de la seguretat de treballadors i viatgers, a l'establir els paràmetres de seguretat de la Línia 1 i els mètodes operacionals de gestió del trànsit ferroviari, conservació i manteniment de les vies, etc".
AFIRMACIONS "INCOMPRENSIBLES"
D'altra banda, l'Audiència recorda que la jutgessa considera que malgrat que no es va realitzar cap anàlisi de risc, el traçat del revolt de Jesús i la infraestructura s'ajustaven als cànons de seguretat impostos per les normes tècniques del sector, però "no aclarix si s'està referint als criteris de seguretat establits per la pròpia FGV o als impostos per la legislació estatal".
Estes afirmacions queden segons el parer d'esta Sala "incompatibles". "Si fora efectivament cert que FGV no ha fet cap tipus d'anàlisi de riscos, no es podria dir que la seua actuació, amb anterioritat a l'accident, s'ajustava als cànons de seguretat. Tot i això, d'allò actuat es desprèn que Ferrocarrils sí ha fet diferents avaluacions, si bé, potser, no amb l'abast desitjable". "El fet que no existira un departament o persona encarregada d'unificar les actuacions en matèria de seguretat no ha d'excloure la rellevància de l'actuació que cada departament portava a terme en matèria de seguretat en la seua respectiva àrea", afegix.
Davant d'esta situació, l'Audiència veu necessari conèixer l'anàlisi i valoració de risc de FGV pel que fa al revolt del traçat; avaluació del risc de descarrilament; riscos de la infraestructura o del material; i incompliments dels límits de velocitat.
Sobre este últim aspecte, el tribunal assenyala que són diferents les causes que poden provocar un excés de velocitat en un tram de via amb risc de descarrilament, des d'un mer fallada humà, una fallada mecànica o un fet accidental, "riscos que atenent la seua probabilitat i gravetat, exigiran diferent resposta". Esta resposta, en el seu cas, ha d'anar precedida "del corresponent anàlisi i valoració de riscos", estima.
DECLARACIÓ DE L'INSPECTOR
En un altre sentència diferent, l'Audiència també estima la sol·licitud de l'associació perquè declari en la causa l'Inspector de Treball i de la Seguretat Social Juan Martín García. Assenyala que és convenient donar oportunitat a les parts del procés a preguntar a esta persona pel seu informe, "quan a més la valoració que ha realitzat la instructora del mateix és molt determinant respecte de la consideració com a risc de l'excés de velocitat i que el llistat dels excessos de velocitat del sistema FAP no tenen res a veure amb la infracció de la velocitat permesa en el trajecte".
Així, considera "evident" que les qüestions tècniques en este suposat tenen "transcendència" a fi de la normativa aplicable en matèria de seguretat o exigència de valoració o no de riscos i, per tant, veu la diligència demanada per l'associació "útil i pertinent". A més, d'esta manera es compliria amb el principi de contradicció que ha de regir totes les fases del procediment penal.
