L'Audiència de Navarra creu que l'agressió d'Alsasua ha d'instruir-se a Pamplona i no en l'Audiència Nacional

Palacio De Justicia De Pamplona.
EUROPA PRESS
Actualizado: viernes, 24 marzo 2017 15:32

Considera que "no es troben indicis racionals que posen de manifest la comissió d'un presumpte delicte de terrorisme"

PAMPLONA, 24 Mar. (EUROPA PRESS) -

La Secció Primera de l'Audiència de Navarra ha estimat el recurs interposat pels nou investigats en l'agressió a dos guàrdies civils i les seues parelles en Alsasua i considera que la causa ha d'instruir-se a Pamplona i no en l'Audiència Nacional.

Per açò, insta el Jutjat d'Instrucció número 3 de Pamplona a rebutjar que s'envie la causa al Jutjat Central d'Instrucció número 3 de l'Audiència Nacional i, per tant, plantege una qüestió de competència davant el Tribunal Suprem perquè decidisca quin òrgan judicial ha d'assumir la investigació, segons ha informat el TSJN.

La Sala de l'Audiència de Navarra ha mostrat la seua "discrepància" amb el sustentat per la jutge d'instrucció i ha assenyalat que "no ens trobem amb indicis racionals que ens posen de manifest la comissió d'un presumpte delicte de terrorisme de l'article 573 del Codi Penal, en la seua redacció donada per la LO 2/2015, la concurrència de la qual determinaria la falta de competència dels Jutjats d'instrucció de Pamplona per a enjudiciament dels fets denunciats".

Els nou investigats per l'agressió a dos guàrdies civils i les seues parelles en Alsasua van recórrer la interlocutòria per la qual el Jutjat d'Instrucció número 3 de Pamplona s'inhibia de la causa a favor del Jutjat Central d'Instrucció número 3 de l'Audiència Nacional i van sol·licitar que les diligències es mantingueren en la capital navarresa.

La jutge de Pamplona va acordar inhibir-se en favor de l'Audiència Nacional, ja que, segons exposava en la interlocutòria, a la vista de la denúncia presentada per Covite, de l'informe del Ministeri Fiscal i de l'acte dictat pel citat jutjat "no pot sinó concloure's que aquell procediment versa sobre els mateixos fets que es venia coneixent per este jutjat", la competència del qual seria de l'Audiència Nacional en poder ser constitutius d'un delicte de terrorisme.

La Secció Primera de l'Audiència de Navarra ha assenyalat en la seua interlocutòrida, coneguda este divendres, que perquè hi haja delicte de terrorisme "s'exigix la concurrència objectiva de dos requisits". El primer, ha detallat, que es tracte de la comissió de qualsevol delicte greu i d'altra banda, que "en tot cas este delicte es duga a terme amb qualsevol de les finalitats de subvertir, desestabilitzar greument, alterar greument, provocar un estat de terror, exigix la concurrència d'un plus d'antijuridicitat en la conducta".

Incidix la Sala en què "en relació amb el primer dels requisits, de naturalesa objectiva, és necessari que s'haja incorregut en la comissió de qualsevol delicte greu, que es tipifiquen pel bé jurídic protegit, la vida o integritat física, la llibertat, la integritat moral, etc...".

"És a dir s'exigix d'una banda la comissió d'un delicte greu i per altra que siga algun d'eixos delictes identificats, que són concrets i determinats en relació amb els previstos en el propi Codi, sense que puga fer-se una interpretació extensiva, requisit que com s'examinarà no concorre en el supòsit d'actes", afig.

Segons exposa, en el cas d'Alsasua, en atenció a les diligències obrants i en relació amb els delictes contemplats en l'article 573, "no concorre o no estem en presència d'un delicte greu". "Pel que fa referència al delicte contra la integritat física, no estem en presència d'un delicte greu, ja que el resultat lesiu que s'integraria en el delicte de lesions no consta que ens trobem respecte del resultat lesiu causat davant penes superiors als cinc anys", manifesta.

Al seu juí, "deu concloure's la no concurrència del primer dels requisits, que impediria per si solament subsimir els fets en el delicte de terrorisme".

Pel que fa al segon dels requisits, referent a la finalitat pretesa, "és paréixer de la Sala que no es deduïxen ni de l'atestat elaborat per la Policia Foral ni de l'ampliatorio de la Guàrdia Civil, ni tampoc de les declaracions els agents de la Guàrdia Civil, de les seues parelles, ni dels informes que obren en tots dos atestats, que ens trobem en presència, en relació amb les concretes accions dutes a terme pels investigats, amb conductes com subvertir l'ordre constitucional o suprimir o desestabilitzar greument el funcionament de les institucions polítiques..., obligar els poders públics a realitzar un acte o abstindre's de fer-ho, alterar greument la pau pública, provocar un estat de terror en la població o una part d'ella".

"FET CASUAL"

La Sala arreplega en la interlocutòria que "ens trobem davant un fet en principi casual, en el curs del com es desenvolupen els fets, que evidentment té el seu origen en el coneixement que els presumptes agressors tenen de la condició d'agents de la Guàrdia Civil que van resultar lesionats, i cert és també que existix l'indicat moviment OSPA en el qual s'integren pel que sembla algun dels investigats".

No obstant açò, assenyala que "d'esta circumstància i de les expressions que van poder referir-se, i evidentment dirigides pel la seua qualitat d'agents de Guàrdia Civil, no pot deduir-se que el que es pretenguera amb eixa acció que va afectar la integritat física dels agents de la Guàrdia Civil i de les seues parelles, amb eixe plus d'antijuridicitat exigible, subvertir l'ordre constitucional, suprimir-ho o desestabilitzar greument el seu funcionament, o obligar els poders públics fer alguna cosa, o alterar greument la pau pública o generar un estat de terror en la població o en una part d'ella".

En esta línia, l'Audiència de Navarra sosté que "si bé existix un moviment OSPA amb la finalitat que les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat 'isquen d'ací', no existixen indicis suficients que els fets ocorreguts el dia 15 d'octubre foren la materialització en un acte concret amb aquella finalitat, per més que algun dels investigats forme part del mateix".

col.labora la Conselleria de Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 31.999,98 € para el foment de valencià