El tribunal rebutja els últims recursos contra el seu processament presentats per l'exinterventor general i altres dos exalts càrrecs
SEVILLA, 27 Abr. (EUROPA PRESS) -
L'Audiència Provincial de Sevilla ha confirmat el processament de l'exinterventor general de la Junta d'Andalusia Manuel Gómez i d'altres dos exalts càrrecs en la 'peça política' dels ERO fraudulents, resolent així tots els recursos interposats en esta peça, per la qual seuran finalment en la 'banqueta' 22 acusats, entre ells els expresidents de la Junta Manuel Chaves i José Antonio Griñán.
En este sentit, fonts judicials han informat a Europa Press que la Secció Setena de l'Audiència Provincial de Sevilla ha dictat tres noves actuacions en les quals rebutja els recursos presentats contra el seu processament per les defenses de l'exinterventor general, l'exdirector general de Pressupostos Antonio Vicente Lozano, i l'exsecretari general d'Hisenda Antonio Estepa Giménez.
Amb estos tres recursos, la Secció Setena de l'Audiència de Sevilla ha resolt ja tots els recursos presentats contra l'orde de processament dictada el 31 de maig de 2016 pel jutge Álvaro Martín, de manera que en la peça del procediment específic dels ERO, coneguda com a peça 'política', seran jutjats per la Secció Primera de l'Audiència un total de 22 exalts càrrecs.
Cal recordar que, al principi, hi havia 26 persones processades en esta peça separada, que podria ser la primera a enjudiciar-se, però l'Audiència ha exculpat l'exviceconseller d'Ocupació Justo Mañas; l'exdirector general de Treball Daniel Alberto Rivera; l'exdirector general de l'agència IDEA Antonio Valverde, i l'exviceconseller d'Innovació Gonzalo Suárez.
Entre els 22 exalts càrrecs processats, i a més de Chaves i Griñán, hi ha sis exconsellers de la Junta d'Andalusia, com són José Antonio Vera, Francisco Vallejo, Gaspar Zarrías, Antonio Fernández, Carmen Martínez Aguayo i Magdalena Álvarez, dos exviceconsellers o dos exdirectors generals de Treball.
Després del processament, la Fiscalia Anticorrupció va sol·licitar una condemna de sis anys de presó i altres 30 anys d'inhabilitació per a José Antonio Griñán, que va ser processat per delictes continuats de malversació de cabals públics i prevaricació, mentre que a Manuel Chaves li reclama una condemna de deu anys d'inhabilitació per un delicte de prevaricació.
En relació a Antonio Vicente Lozano i Antonio Estepa, la Secció Setena de l'Audiència diu en sengles actuacions datades el 26 d'abril i facilitats pel TSJA que "concorren indicis insuficients per a mantindre la imputació dels fets que descriu l'acte recorregut, amb independència de la qualificació jurídic penal que meréixer a les parts", ja que la resolució recorreguda "únicament vincula quant als fets que relata i la participació en els mateixos de persones concretes".
En el cas d'Antonio Vicente Lozano, que va ser director general de Pressupostos entre el 21 d'abril de 2002 i el 26 d'abril de 2009, l'Audiència assenyala que "tenia responsabilitat tant en l'elaboració del pressupost com en les modificacions pressupostàries", punt en el qual recorda l'informe de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat de desembre de 2013 i els informes complementaris.
"SAGNIA PRESSUPOSTÀRIA"
Estos informes assenyalen que, per a realitzar la Direcció General de Pressupostos l'elaboració del pressupost de cada any en la Conselleria d'Ocupació un dels elements que tenia en compte era la consulta de les memòries de comptes anuals d'IFA/IDEA, "que les coneixia en examinar els dèficit dels quals informava la Conselleria en cada avantprojecte de pressupost".
Segons exposa l'Audiència, eixe "desfasament negatiu" va ascendir a 30 milions en 2002, a 38 milions en 2003, a 93 milions en 2004, a 95 milions en 2005, a 58 milions en 2006, a 40 milions en 2007 i a 33 milions en 2008, assenyalant que "este desfasament continuat i sostingut no va poder passar inadvertit a l'apel·lant".
Segons el parer del tribunal, "estos dèficits es van mantindre de manera continuada durant anya, entre altres, de l'apel·lant, qui no va posar límit a esta sagnia pressupostària". Cal sumar les modificacions pressupostàries que van incloure transferències de finançament en la Conselleria "van ascendir a huit en el seu mandat".
"Els indicis apunten a què va intervindre en la tramitació de totes elles amb coneixement de l'ús pervers que d'elles s'efectuava en la Conselleria d'Ocupació", ressalta l'Audiència.
En la interlocutòrida relativa a Antonio Estepa, que va ser secretari general d'Hisenda del 21 de maig de 2000 al 15 de maig de 2004, el tribunal afirma que, "com a tal secretari general, després del conseller i el viceconseller de la Conselleria d'Economia i Hisenda, era el primer comandament en l'àrea d'Hisenda, la que tenia atribuïda la competència pressupostària".
"PATENT"
L'acusat assenyalava en el seu recurs que no tenia competència en matèria pressupostària, però l'Audiència manifesta que "era un dels màxims responsables en matèria pressupostària, com ho revela el fet que era l'impulsor i coordinador de la mateixa, a més d'estar orgànicament adscrita a eixa Secretaria General la Intervenció General de la Junta".
"Pareix que des del punt de vista jurídic administratiu la relació directa de l'apel·lant tant respecte a la Direcció general de Pressupostos i Intervenció General era palesa", prosseguix l'Audiència, que agrega que, per tot açò, "es pot predicar indiciàriament que tenia capacitat decisòria en matèria pressupostària".
El tribunal indica que "és cert que tan solament apareix en les modificacions pressupostàries en una ocasió", però esta modificació "va tindre lloc abans que les transferències de finançament s'inclogueren en el pressupost de la Conselleria d'Ocupació", una dada que "és de summa importància posat que coincidix amb l'elaboració de l'avantprojecte de la Llei de Pressupostos de l'any 2002, en el qual per primera vegada es van incloure en el pressupost eixes transferències".
"I és d'importància perquè precisament l'apel·lant en l'elaboració de l'avantprojecte citat formava part del grup de treball que, segons l'article 6.1.2 de l'Orde de 18 de juny de 2001, per la qual es van dictar normes per a l'elaboració del pressupost de la Comunitat Autònoma d'Andalusia per a l'any 2002, analitzava els programes pressupostaris de les diferents conselleries", argumenta.
"FITA"
A tot açò cal afegir que, de la seua pròpia declaració, "s'inferix la seua participació en la inclusió de les transferències de finançament en la Conselleria d'Ocupació, que es van introduir per primera vegada en els pressupostos per a l'any 2002". "Ja que treballava en l'elaboració del pressupost per a l'any 2002, és raonable pensar que per la seua qualificació professional --inspector d'Hisenda-- va haver d'adonar-se del que es feia, especialment si es té en compte que l'any 2001 va informar la memòria justificativa de la modificació pressupostària indicada", ressalta.
Així mateix, l'Audiència manifesta que, en la seua declaració, este exalt càrrec "va admetre que per la malaltia del director general de Pressupostos l'any 2001 amb altres companys es va bolcar en els quefers d'eixa Direcció General, la qual cosa denota que va poder participar en un de les fites del procediment específic, com és la inclusió" de les transferències de finançament en el pressupost de la Conselleria d'Ocupació.
