Les Arts obri temporada amb l'"intens dramatisme" del 'Don Carlo' de Verdi i Plácido Domingo

Presentació de Don Carlo de Verdi en el Palau dels Arts
PALAU DE LES ARTS
Publicado: lunes, 4 diciembre 2017 18:48

El cantant, en el paper de Rodrigo, assegura que "si està en bona salut i el planeta existeix" seguirà venint a València

VALÈNCIA, 4 Dic. (EUROPA PRESS) -

El Palau dels Arts arranca la temporada amb l'"intens darmatismo" del 'Don Carlo' de Giuseppe Verdi, amb la direcció musical de Ramón Tebar, el primer valencià que inaugura la temporada d'abonament del coliseu operístic en els seus dotze anys d'història.

L'elenc explica entre les seues veus amb el veterà Plácido Domingo, que torna per segona vegada en un any a Les Arts, en esta ocasió, en el paper de Rodrigo, el Marqués de Posa. Segons el cantant, "si està en bona salut i el planeta existix" seguirà tornant a València. És més, encara quan deixe de cantar, tornarà de forma habitual al Centre de Perfeccionament que porta el seu nom i que promou la formació professional d'alt nivell dirigida a joves cantants i músics.

Així ho ha assegurat durant la presentació de 'Don Carlo' en roda de premsa junt a l'intendent del coliseu valencià, Davide Livermore; el director musical, Ramón Tébar; i el director d'escena Marco Arturo Marelli.

Domingo ha lloat l'elenc de "veus extraordinàries" amb els qui compartirà escenari del 9 al 21 de desembre. Entre ells figuren Andrea Carè (Don Carlo), María José Siri i María Katzarava (Elisabetta di Valois), Alexánder Vinogradov (Filippo II), Violeta Urmana (Eboli), Marco Spotti (II Gran Inquisitore), Rubén Amoretti (Un frate), Karen Gardeazabal (Tebaldo), Olga Zharikova (Voce dal cielo) o Matheus Pompeu (II Conte di Lerma/ Un araldo reale), entre altres. I és que segons el cantant, "el públic espanyol no accepta una veu que no li arriba, és molt exigent".

Així mateix, ha ressaltat que es tracta d'una producció "molt intensa" amb un "dramatisme tremend", en la qual "no cal jutjar si és la història verdadera o no. Al seu entendre, "l'òpera és una fantasia" i "el que importa és que té dramatisme i sorpreses al final".

'Don Carlo', ha continuat, és la "primera òpera ja completa" de Verdi, en la qual es veu la influència de Richard Wagner "li ha fet recapacitar i canviar el seu estil".

ELS "MIRACLES" DE LIVERMORE AMB EL PRESSUPOST

D'altra banda, Plácido Domingo s'ha mostrat "meravellat" que "es puga portar produccions d'esta envergadura --a Les Arts-- amb el pressupost que hi ha". Al seu juí, Livermore ha fet "màgia" i fins i tot "miracles" i ha valorat que sobretot en els dos últims anys el públic acudeix cada dia amb "més entusiasme".

L'intendent dels Arts li ha agraït tant les seues paraules com la seua "fidelitat" al coliseu valencià, en esta ocasió com a part de l'elenc d'un dels títols "més temuts" en el repertori operístic, ha advertit. Segons Livermore, amb 'Don Carlo', Les Arts "es reivindica com a parada de referència en el circuit líric internacional".

TEBAR, EL PRIMER VALENCIÀ QUE OBRI LA TEMPORADA DE LES ARTS

Per a Ramón Tebar és un "orgull" arrancar la temporada de Les Arts, en la seua terra, i dirigir la seua quarta obra de Verdi, després del Nabucco, Aida i La Traviata, per la qual cosa ha agraït a Livermore l'oportunitat que li ha brindat en convertir-li en el primer director valencià que obri la temporada del coliseu, alguna cosa que també li està "obrint altres portes", ha apuntat.

Verdi acceptava en 1967 l'encàrrec de l'Òpera de París per a compondre i estrenar un títol nou. L'Exposició Universal seria l'esdeveniment en el qual el mestre italià presentaria la seua obra número 25 'Don Carlo'. Escrita sobre un llibret de François -Joseph Méry i Camille Du Locle, la seua font literària és una de les obres cabdals del pensament preromàntic occidental: Dom Karlos, Infant von Spanien, escrit per Friedrich Schiller en 1787.

Don Carlos és una reflexió sobre l'Estat en el liberalisme romàntic que aprofita el Verdi més polític per a qüestionar el dret del governant sobre el poble (Felipe II i la monarquia absoluta), la religió i l'home (la Inquisició) i la incomprensió entre generacions (Felipe II i l'infant Carlos d'Àustria), el trauma patern filial, paradigma ací del vell absolutisme i les noves repúbliques i monarquies parlamentàries.

Com a excusa per a tot: l'amor entre Carlos i Isabel de Valois, entre Carlos i Rodrigo de Posa. I l'absència d'amor entre Felipe II i Isabel, entre Éboli i Carlos, entre l'Estat i el Poble, entre l'Home i la Religió.

col.labora la Conselleria de Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 31.999,98 € para el foment de valencià