Un hospital de campanya obert per MSF al sud de Mossul atén quasi un miler de pacients en el seu primer mes d'activitat
MADRID, 23 Mar. (EUROPA PRESS) -
Mèdics Sense Fronteres (MSF) va obrir fa poc més d'un mes un hospital de campanya en una localitat situada al sud de Mossul, últim bastió a l'Iraq del grup terrorista Estat Islàmic. Un cirurgià que treballa en este centre ha explicat que el flux de víctimes no cessa i tan sols descendix lleugerament coincidint amb el mal temps: "Ahir vam rebre només 20 ferits de guerra, va ser un dia tranquil".
La instal·lació compta amb dos quiròfans, una unitat de vigilància intensiva, una sala d'emergències, una d'hospitalització i altres unitats de suport. Dels més de 900 pacients que ha rebut el centre en el seu primer mes, el 84% patia traumatismes relacionats amb la guerra.
A causa de l'enorme volum de pacients que arriba cada dia, el personal --compost principalment per iraquians-- se centra en les 'alertes roges'. Un 21% del total de pacients van ser inclosos en el nivell més greu i van ser operats d'urgència, mentre que un altre 46%, 'alertes grogues', va ser derivat a hospitals de la regió.
Dos de cada tres ferits de guerra arribats a l'hospital eren dones o xiquets menors de 15 anys, la qual cosa para MSF "dóna una bona mostra de com la guerra, una vegada més, s'enceba especialment amb els civils".
El doctor Reginald, un cirurgià belga de 66 anys que ha passat les sis últimes setmanes a Mossul, ha advertit que els pacients "poden ser de qualsevol edat i de qualsevol sexe", igual que les ferides de guerra són "enormement diverses".
Estes variacions donen compte del nivell d'exposició al que està sotmesa la població civil, en opinió de Reginald, que ha confirmat "atacs de franctiradors, tirs de morter, bombardejos, mines terrestres i altres explosions". "Tots ells han hagut de posar la seua vida en risc per a tractar d'escapar d'una ciutat que està completament assetjada", ha afegit, en un testimoniatge remès a Europa Press.
Reginald ha assegurat que "mai" havia vist una cosa similar, malgrat haver viscut també "moltes altres guerres", entre elles la de Síria. "En la sala d'operacions, tots els casos que rebem són greus i en el nostre dia a dia hem de bregar amb afluència massiva de ferits", ha afirmat.
El flux de pacients varia en funció del clima i el cirurgià belga ha explicat que en un dia "gris i ennuvolat", amb "una mica de pluja", han llegat a rebre "només" 20 pacients amb ferides de guerra. Pel que fa a les condicions meteorològiques milloren, l'afluència es torna "enorme".
"Fa uns dies, durant una vesprada assolellada, les ambulàncies van començar a arribar una darrere d'una altra. Habitualment els llocs d'estabilització més propers a la zona de combat ens alerten quan estan referint pacients estabilitzats al nostre centre. Però eixe dia, a causa del caos, allò no va succeir", ha relatat.
Eixe dia, ha explicat Reginald, "va ser realment dur", ja que no existia "espai físic" per a tractar a tots al mateix temps i tot el personal va treballar de sol a sol" per a traure avant a tots els pacients possibles.
"Va ser un dia assolellat, sí, però nosaltres mai vam veure el sol. Vam estar operant una persona després d'una altra fins a les cinc del matí", ha dit, en relatar un dia en el qual van rebre a "uns cent pacients" en total. "Estàvem tots exhausts", ha explicat.
Amb la seua "missió" ja conclosa, Reginald ha reconegut estar "verdaderament impactat" per les històries de "famílies desmembrades" per la guerra, per la quantitat de mares i pares que "van pregar" que salvaren els seus fills "perquè eren els únics membres de la seua família que quedaven vius".
El cirurgià se'n va d'el Iraq aplaudint els esforços dels qui patixen la guerra i no poden o no volen anar-se'n: "Estic impressionat per la força de la població iraquiana i per la generositat i el dur treball dels nostres col·legues iraquians. No podríem fer gens d'açò sense ells".
"NO DONEM PROVEÏMENT"
El doctor Ahmed (nom modificat), de nacionalitat iraquiana, va començar a treballar amb MSF en 2008 i seguix consternat per les històries que veu dia a dia en l'hospital.
Així, ha explicat el cas d'una família de quatre membres --dos pares i dos fills-- de la qual tan sols ha sobreviscut un xiquet de nou anys. "No he deixat de preguntar-me com va poder sobreviure i què va a ser de la seua vida ara. És l'únic supervivent de tota la família. I ara està solament", ha lamentat.
Unes faenes hores després, el personal mèdic va rebre a un altre xiquet, de deu anys, amb una cama quasi amputada pel foc de morter. Tot i haver-lo traslladat directament al quiròfan, havia perdut molta sang i el menor va acabar morint durant el postoperatori.
"Tractem de fer tot el possible, però a voltes no és suficient. Si poguera, li prendria una foto a cadascun dels pacients que he tractat per a explicar les seues històries i per a recordar-los", ha asseverat Ahmed. "Volguera cuidar d'ells, fer tot el possible per a ajudar estes persones que han travessat un patiment tan terrible, però no donem proveïment", ha lamentat.
