VALÈNCIA, 22 Mar. (EUROPA PRESS) -
L'IVAM redescobrix l'obra de l'escultor Julio González des d'una visió "més tranquil·la, calmada i contemporània" en la qual les obres guanyen en espai en un ambient "més lluminós, diàfan i clar" per poder acostar-se a elles i descobrir "la seua complexitat, domini tècnic i procés narratiu".
Així, ho han assenyalat este dimecres el director de l'IVAM, José Miguel Cortés, i el conservador responsable de la col·lecció del museu, Josep Salvador, en la presentació de 'Les constel·lacions de Julio González: entre la representació i l'abstracció', que pot veure's fins al pròxim 14 de gener.
Sobre este tema, Cortés ha explicat que esta nova lectura de l'obra de González obeïx a la pretensió que té l'IVAM de ser "un museu viu, d'anar canviant i buscant noves relacions que enriquisquen". D'esta manera, l'exposició és "una nova oportunitat" per a entendre la "riquesa i matisos" de la seua obra.
Per a açò, la col·lecció ha seleccionat 42 obres de Julio González de les 200 incloses en els fons de l'IVAM, entre elles 'Dona davant l'espill', 'Els enamorats', 'Daphné', 'El somni/la besada' o 'Màscara d'adolescent'.
A més, les enfronta amb 11 propostes tridimensionals també dels fons del museu que demostren la vigència de les aportacions constructives de González en Anfreu Alfaro, Martin Chirino, Georg Herold, Jacques Lipchitz, Miquel Navarro, Jaume Plensa, Reiner Ruthenbeck, Joel Shapiro, David Smith i Toni Smith.
Per la seua banda, el comissari i conservador responsable de la col·lecció del museu, Josep Salvador, ha ressaltat que González "va marcar un camí com a inventor de l'escultura en ferro" i que la seua obra seguix sent "un referent de les noves sensibilitats estètiques".
No obstant açò, en esta mostra s'ha defugit de l'ordre cronològic i s'ha optat per "una visió més contemporània per a buscar "els elements conceptuals de la nostra època".
Així, la primera sala agrupa les obres sota l'epígraf de la 'La transformació de la mirada i la percepció' en les quals s'aprecia una dissolució de les formes per a plasmar una nova antropologia construïda des de l'aprofitament de la tècnica de l'assemblatge postcubista. En canvi les obres d'Alfaro i Lipchitz que acompanyen mostren "el joc de la línia".
A continuació, en la segona sala exhibix els treballs més "racionals i intimistes" de González creats en "la nova modernitat" que va sorgir davant la solsida de la visió tradicional del món i la pèrdua d'un ordre estable per les revolucions polítiques, els descobriments científics i els avanços tècnics que van donar pas a "una dualitat entre ordre i espontaneïtat".
González no va perdre el component humà en les seues obres més abstractes i el visitant pot apreciar com l'obra de Tony Smith i Martín Chirino seguixen este rumb.
ARQUITECTURA I ESPAI
La tercera sala, prosseguix Salvador, permet descobrir "la creació de l'espai i la defensa de l'arquitectura més subjectiva, com ens relacionem amb el que ens envolta i com ens afecta". L'ampliació interna de les idees i externa de l'univers es percep en els treballs d'Oteiza i Plensa que "obrin l'escultura al camp del pensament".
El recorregut per l'obra de González continua amb una mostra de la "desnaturalització" de la seua escultura que es mou entre "la representació l'abstracció dins de la línia d'alleugerir les masses i obrir a l'espai exterior" i s'aprecia "com les peces se'n van depurant". A més, "es veu la incorporació de la idea d'assemblatge i improvisació".
Salvador ha recordat que el procés de treball de González se centrava molt en la forja i li agradava que "les solucions formals es produïren en el taller". "No hi havia res preconcebut", ha explicat.
Per açò, en esta exposició no hi ha cap dibuix de González per a donar "més protagonisme a les seues solucions escultòriques", a més de deixar "descansar" estes peces per conservació. La cinquena sala es completa amb els descobriments tècnics de Ruthenbeck i Herold en "una atmosfera misteriosa" i la proposta totèmica de Navarro que retorna al "concepte de jerarquia i estructura".
Finalment, el poder de la ficció dins de l'art contemporani i el nou enfocament de les narracions tanquen el trajecte en el qual 'Dona davant l'espill', que complix el 80 aniversari, centra l'última sala. En esta mateixa sala les obres de David Smith i Joel Shapiro apel·len a la imaginació i a les vivències de l'espectador per a establir els diferents plànols de la realitat del món i cos.
