VALÈNCIA 9 Feb. (EUROPA PRESS) -
L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) reivindica l'"esperit lliure" de l'artista basca Menchu Gal (Irun, 1919-2008) a través d'una selecció de 78 obres, en la seua majoria inèdites, que repassen la seua trajectòria artística i redescobrixen una creadora que va saltar-se els cànons que imposava la societat franquista per a compartir amb l'espectador un univers d'afinitats i sensacions a través del color.
Baix el nom de 'Menchu Gal. Un esperit lliure', la mostra estarà fins al 6 de maig en la galeria 5 de l'IVAM, on ha estat presentada este dijous per la directora gerent del museu, Consuelo Císcar, el comissari Rafael Sierra, el director de l'àrea Llevant de Kutxa,Cruz Rubio, que patrocina l'exposició, i el secretari general de la Fundació Menchu Gal, José Juan González, entitat a la qual pertanyen les obres.
Des dels seus primers i foscos bodegons d'influència cubista, "encotillats" per un estricte Amédée Ozendant, del qual va ser alumna durant la seua estada a París, l'exposició recorre la seua trajectòria que després de la Guerra Civil espanyola i amb el seu retorn al país, experimenta un canvi de llenguatge per a convertir el paisatge amb colors vius en el seu tema principal, alhora que freqüentava retrats "pròxims", sense abandonar els bodegons.
Havent ingressat a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid i convertint-se en la primera dona de l'època a la qual els artistes de la Galeria Clan van considerar el seu igual, el comissari Sierra ha qüestionat "com és possible que s'hi haja diluït de la memòria i haja desaparegut completament del mapa" en a penes uns anys després de la seua mort als 89 anys, malgrat ser la primera dona a obtindre el Premi Nacional de Pintura en 1959. De fet, la seua obra no es troba en cap museu nacional, "és curiós la falta de memòria històrica que tenim a vegades al nostre país", ha lamentat.
Així, ha reivindicat la "valentia" d'una autora que "va aconseguir dissoldre les barreres entre l'interior i l'exterior i es va saltar a la torera els cànons impostos a les dones" en l'època de la postguerra, un temps en el qual les dones eren condemnades a veure el que ocorria "darrere de la finestra", sense participar.
Però Menchu Gal invita l'altres tant esperits inquiets a caminar amb ella, a seguir les seues empremtes, a "traçar un mapa d'afinitats compartides en què cadascun elaborarà el seu propi itinerari partint dels seus gustos, anhels i tirades". Més enllà de les temàtiques, si alguna cosa provoca l'artista és "sensació de proximitat", ha subratllat el comissari.
Prenguera el camí que prenguera, "sempre va buscar reflectir-se, prendre pinzells i expressar-se amb ells" deixant "un poc de si mateixa" darrere de cada pinzellada i descobrint "un món molt personal", pintant "a l'aire lliure i el que volia", ha explicat Serra.
Per esta raó, el secretari general de la Fundació Menchu Gal, José Juan González ha celebrat que una "gran pintora i un gran personatge, amb una ètica i una estètica darrere" com Menchu Gal puga per fi disfrutar-se en un museu "de la talla" de l'IVAM i fer després una itinerància que li portarà a Nova York, Madrid, Irun i finalment conclourà a Sant Sebastià el 2013.
En la mateixa línia, el representant de Kutxa Bank ha apuntat que esta és tota una oportunitat per a "retrobar-nos cara a cara amb una de les pagines més brillants de la nostra història cultural", ha remarcat.
De fet, si bé "no ha estat una autora molt reivindicada" malgrat el seu "excepcional capacitat creativa", ara "el temps ha fet justícia" i l'IVAM vol contribuir a rescatar de la memòria una pintora que es va endinsar en els postulats de la modernitat, amb un tarannà renovador que va omplir de llum, colors i musicalitat les seues obres, ha destacat Císcar.
Alhora, la directora gerent de l'IVAM ha anunciat que la Fundació Menchu Gal donarà una de les obres de l'artista al museu valencià, però encara està per decidir quina.