També retira les euroordres contra la resta de fugits
MADRID, 19 Jul. (EUROPA PRESS) -
El magistrat del Tribunal Suprem que instrueix els fets relacionats amb el procés sobiranista a Catalunya, Pablo Llarena, ha rebutjat aquest dijous que l'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont siga extraditat des d'Alemanya només pel delicte de malversació de fons públics, com ha acordat el Tribunal Regional de Schleswig-Holstein, i denúncia "falta de compromís" d'aquest tribunal amb uns fets que podrien haver infringit l'ordre constitucional espanyol.
Així ho acorda el jutge instructor en una interlocutòria en què també deixa sense efecte l'Ordre Europea de Detenció i Entrega (Oede) i la internacional contra Puigdemont a més d'uns altres a l'estranger, com són els exconsellers Toni Comín, Meritxell Serret, Lluis Puig i Clara Ponsatí i la secretària general de l'ERC, Marta Rovira. No obstant això, manté vigent l'ordre de detenció nacional que comportaria el seu arrest a territori espanyol.
El magistrat argumenta que, amb la seua decisió, el tribunal regional alemany ha anticipat un enjudiciament pel qual no té cobertura normativa i considera que no s'ha realitzat una ponderació en abstracte del pronòstic de tipicitat sospitat, això és, la possible comissió del delicte de rebel·lió pel qual se'n demanava el lliurament, sinó que s'ha abordat "el definitiu judici dels fets en els tipus penals".
Per això afegeix que la decisió del tribunal alemany no se subjecta als preceptes de la Decisió Marc sobre l'Ordre de Detenció Europea, ni a la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE), ni al Manual sobre l'euroordre elaborat per la Comissió Europea. Al seu parer, aquest òrgan judicial hauria d'haver-se limitat a comprovar si els fets descrits per la jurisdicció espanyola estan contemplats en la legislació penal d'Alemanya i si, en cas que s'haja comès rebel·lió, s'impulsaria una investigació penal semblant a què se segueix al Tribunal Suprem.
Llarena respon d'aquesta manera a la decisió del Tribunal Regional de Schleswig-Holstein de lliurar Puigdemont únicament pel delicte de malversació en entendre que els actes que se li imputen en aquesta causa no es corresponen a Alemanya ni amb el delicte de rebel·lió ni amb el de pertorbació de l'ordre públic, així com tampoc amb el delicte d'alta traïció.
EXTRALIMITACIÓ DE LES SEUES FUNCIONS
Sobre aquest tema, el jutge matisa que aquest tribunal ha avançat un enjudiciament "que no és coherent amb la cristal·lització progressiva de la imputació, des d'un posicionament desencertat" i amb "conclusió tancada de com es van desenvolupar els fets" que s'investiguen en aquesta causa, en referència a la celebració del referèndum de l'1 d'octubre i la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) aprovada pel Parlament el dia 27 d'aquest mateix mes.
Igualment el jutge enlletgeix que aquest tribunal valore "a l'efecte de fons" la declaració prestada per l'expresident català perquè això implica "conferir un valor probatori a la seua versió" malgrat que es no puga confrontar amb la resta de fonts de prova recollides durant els nou mesos que ha durat la instrucció d'aquesta causa que compta amb 25 processats.
De la mateixa forma l'acusa de silenciar que no li haja reclamat qualsevol tipus d'informació que els "il·lustre" sobre els extrems de la investigació que pogueren reflectir que sí que concorren els elements per lliurar Puigdemont a la Justícia espanyola pel delicte de rebel·lió, penat amb fins els 30 anys de presó.
Assenyala el jutge que el que és rellevant a l'efecte de mantenir la petició de col·laboració és que el tribunal d'execució, quan constata uns fets que satisfan les exigències abstractes davant la presumpta comissió d'un delicte penal, "ni legalment ni materialment pot abordar un judici sobre la força incriminatòria d'unes proves que no estan al seu abast, ni pot tampoc realitzar un judici definitiu de subsumpció dels fets que s'imputen en els diferents tipus penals".
ALEMANYA HAURIA D'HAVER ACUDIT A LA JUSTÍCIA EUROPEA
Així mateix, el jutge sosté que el tribunal alemany va haver d'haver plantejat una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, ja que, quan existeixen dubtes d'interpretació d'una norma de la Unió Europea, en aquest cas l'aplicació de l'euroordre en el marc de la causa que segueix el Tribunal Suprem, aquest òrgan està obligat a formular la qüestió prejudicial davant la Justícia europea. D'aquesta forma, explica Llarena, s'hauria obtingut una interpretació uniforme de la norma garantint el principi d'igualtat en la seua aplicació en tota la UE.
El magistrat instructor detalla en la seua interlocutòria que aquest tribunal regional estava "obligat" a plantejar una qüestió prejudicial davant el TJUE al no tractar-se d'una interlocutòria clara, entre altres raons, per existir dubtes interpretatius davant la postura del fiscal general de l'Estat de Schleswig-Holstein, el qual sol·licitava l'entrega de l'expresident català tant pel delicte de rebel·lió com pel de malversació.
Per tot això insisteix en l'existència d'aquesta falta de compromís no només per no acudir a la Justícia europea quan hi estava obligat sinó per ser conscient que el Tribunal Suprem, en qualitat d'òrgan que va emetre l'euroordre contra Puigdemont, no pot dirigir-se a Europea per plantejar una qüestió prejudicial "que intente satisfer el dèficit de col·laboració patit".
A més, els recorda que els procediments d'entrega entre estats membres de la UE es conceben com un instrument que agilita la cooperació judicial i que està basat en els principis de reconeixement i confiança mútues entre el països membres, i on l'autoritat judicial d'execució només pot negar-se a dur-ho a terme en suposats casos excepcionals.
LLIBERTAT DE MOVIMENT PER ALS FUGITS
Pel que fa a la retirada de les ordres de detenció, el magistrat explica que la Decisió Marc contempla que el jutge que emet l'euroordre pot retirar-la "en qualsevol moment" i indica que així ho acorda a causa que totes les circumstàncies que planteja aquest cas "no només cortcircuiten l'operativitat de l'instrument de cooperació internacional", sinó que "deterioren indegudament" els indicis de responsabilitat que recull tant la investigació com la interlocutòria ferma de processament.
Llarena també recorda quan la justícia belga va denegar l'entrega de Comín, Puig i Serret el passat mes de maig en entendre que l'ordre de processament del passat 21 de març no tenia la "naturalesa executiva" i, per tant, que no existia una correcta ordre de detenció nacional subjacent a l'ordre de detenció europea.
En aquest sentit, subratlla que la valoració que va fer aquest tribunal de l'ordre de processament "discrepa obertament de la indicació de suficiència" que els va traslladar quan va justificar per què els tres exconsellers fugits a Brussel·les havien de ser extraditats i enlletgeix al seu homòleg belga que prenguera aquesta decisió "menyspreant el coneixement que cada òrgan judicial té del seu propi ordenament jurídic, a més de desconfiar dels seus aclariments".
