La Valenciana, amb gairebé el 94%, se situa com la tercera autonomia on més creixen els preus
MADRID/VALÈNCIA, 3 Jul. (EUROPA PRESS) -
El preu de la matrícula universitària s'ha doblat entre el curs 2008-2009 i el 2013-2014 a la Comunitat Valenciana, el que la situa entre les autonomies amb un increment més alt, al costat de Catalunya i Madrid, on este valor ha superat un creixement del cent per cent, segons recull l'estudi 'La Universitat Espanyola en Xifres 2013-2014' que ha presentat este divendres la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE).
L'informe revela que "totes les regions han incrementat els seus preus públics universitaris, però ho fan amb una intensitat diferent". En concret, Catalunya, amb una pujada superior al 158,4% de l'any 2008 al 2013; Madrid, amb més del 117,3%; i la Comunitat Valenciana, amb més del 93,9%, se situen com les regions on més han incrementat els preus, front a Galícia, amb un augment de més del 5,1% del 2008 al 2013; Andalusia, on ha pujat més d'un 9,7%; i Cantàbria, en un 10%, amb menors pujades en la quantia de la matrícula.
Una de les conseqüències de la pujada dels preus públics és, segons indica l'estudi, l'impacte directe sobre la renda familiar i l'esforç econòmic que comporta. Per regions, Catalunya realitza un major esforç sobre la seua renda per càpita, destinant el 7,5% al pagament de les matrícules, seguida de Castella i Lleó, Comunitat de Madrid i Comunitat Valenciana (destinen un 6,3%) i Extremadura (el 5,9%). En la banda oposada es troben el País Basc, que invertix el 3,4% de la renda per càpita en el pagament de les matrícules, seguit de Galícia (3,5%) i Cantàbria (3,8%).
En termes generals, Espanya es troba entre els països amb els nivells de preus públics universitaris més alts de la Unió Europea --segons es desprèn de l'informe 'National Student Fee and Support Systems. European Commission 2015'--, amb un import anual de les matrícules de grau de 1.257 euros en el curs 2013-2014, només superat pel Regne Unit (4.409 euros), Irlanda (2.500 euros) i Itàlia (1.300 euros).
D'altra banda, el document assenyala l'increment, en un 41,12%, del nombre de beques i ajudes destinat a universitaris en el curs 2013-2014 respecte al 2008-2009, i alhora mostra el descens de la quantia mitjana d'ajuda per alumne. Així, subratlla que durant el curs 2013-2014 l'import de les beques per a les universitats públiques presencials se situava en 2.562 euros, fet que suposa un retrocés fins a nivells del 2004-2005.
LES AJUDES S'HAN REBAIXAT MENYS EN LA COMUNITAT
Per comunitats autònomes, l'estudi revela que les regions amb majors caigudes en la quantia mitjana per alumne en el curs 2013-2014 respecte al 2008-2009 són Galícia, amb un descens del 21,32%; Andalusia, amb una reducció del 21,13%; i Múrcia, amb un 19,25% menys. En la banda contrària se situen Cantàbria, amb una baixada de l'1,97%; la Comunitat Valenciana, amb una disminució de les ajudes del 6,11%; i la Comunitat de Madrid, amb el 6,58%, com les regions que han experimentat reduccions menors.
Respecte als ingressos estructurals de les universitats, el text reflectix que mentre que el finançament autonòmic va patir una reducció de 1.082 milions d'euros a l'any 2013 respecte al 2010 (un 16% menys), la quantia dels preus públics que han de costejar els propis estudiants es va incrementar en 422 milions (un 36,3% més) en el mateix període.
En este punt, es distingix també una "enorme" disparitat regional en el finançament estructural que va des de la caiguda del 41,3% en el finançament de Castella-la Manxa, fins a l'increment del 5% a Astúries i de l'1,4% a Andalusia --úniques regions que incrementen el finançament estructural entre 2010 i 2013--.
El document evidència també les diferències entre regions respecte als recursos que destinen les universitats públiques per a fer front als servicis universitaris essencials --els ensenyaments superiors oficials i la investigació--. Així, el País Basc (8.769 euros per alumne), la Rioja (8.568 euros) i La Comunitat Foral de Navarra (8.160 euros) destaquen com les comunitats que disposen de majors recursos per estudiant; front a Castella-la Manxa (4.930 euros), Illes Balears (5.194 euros) i Extremadura (5.487 euros).
Des del punt de vista dels resultats en R+D+I, exposa que les universitats espanyoles han experimentat algunes millores en diferents indicadors, tot i la caiguda de la inversió per a estes partides. Així, entre els anys 2008 i 2012 la producció científica espanyola ha crescut un 40,1% i en este mateix període la reducció del finançament de l'activitat investigadora ha estat constant, fins a arribar a una caiguda superior al 32%.
AUGMENTA LA DEMANDA DE MÀSTERS
A més, l'informe assenyala les diferències entre la demanda d'estudis de grau, amb un augment del 2,38% entre 2008 i 2013; i els màsters, amb un increment del 138,11% en el mateix període.
Pel que fa a les carreres preferides pels alumnes --un 53,2% dones i un 46,8% homes-- un altre cop ingrés en el curs 2013-2014 figuren Administració i Direcció d'Empreses (8,12%) Dret (6,45%) i Educació primària (6,38%).
Alhora, apunta les titulacions de Ciències de la Salut com les de major atracció per als alumnes amb "millors notes", doncs El 88,07% els estudiants que accedixen als estudis de Medicina, tenen una qualificació superior al 7,5. En total, indica que sis titulacions de la branca Ciències de la Salut estan entre les 13 que atrauen als millors alumnes juntament amb quatre de la branca d'Arquitectura i Enginyeria.
En este sentit, recull que les comunitats amb majors percentatges d'alumnes un altre cop ingrés amb millors notes per damunt de la mitjana són, en les universitats públiques, el País Basc (72,38%), Aragó (65,44%), Galícia (56,92%), Catalunya (47,03%), Comunitat Valenciana (38,07%) i Regió de Múrcia (37,14%); mentre que en la part privada s'imposen la Comunitat Foral de Navarra (44,98%), la Comunitat Autònoma Basca (29,37%), la Comunitat de Madrid (23,23%) i la Comunitat Valenciana (15,47%).
Atenent l'oferta dels ensenyaments universitàries, el document revela que els estudis de grau en les universitats presencials espanyoles s'ha reduït un 3,5% des del curs 2008-2009; així com els doctorats, que també han experimentat una caiguda del 14% en el conjunt de les universitats públiques. En la banda contrària, destaca l'increment de l'oferta d'ensenyaments de postgrau (màsters oficials) del 47,9% en el mateix període.
Finalment, recorda que el rendiment acadèmic --crèdits aprovats per crèdits matriculats-- dels estudiants de grau respecte als alumnes dels antics títols de cicle, ha millorat en un 21,7% des de la implantació de les noves titulacions adaptades a l'espai Europeu d'Educació Superior. En trets generals, apunta a una millora "sostinguda i contínua" de totes les universitats públiques, acostant la seua eficiència docent als valors de les universitats privades, que també han seguit millorant-se tot i que "a un menor ritme".
