Memòria.- Ian Gibson afirma que Garzón ha donat "coneixement internacional" i una possible implicació d'Estrasburg

BADAJOZ, 21 Nov. (EUROPA PRESS) -

L'historiador i biògraf irlandès Ian Gibson ha assegurat que el jutge de l'audiència nacional Baltasar Garzón ha aconseguit "que els seus actes" sobre l'obertura de fosses i la Memòria Històrica espanyola "siguen coneguts internacionalment mitjançant la xarxa, el que pot portar a una possible implicació del Tribunal de drets humans d'Europa", en al·lusió al d'Estrasburg.

Gibson ha assenyalat que Garzón "és un home molt intel·ligent" que ha "portat a terme una estratègia en la qual coneixia des del primer moment que el Govern estava en contra de la seua pretensió i que tenia poques possibilitats de sortir a davant, però ha aconseguit que es conega al món".

Per a l'historiador expert en la figura de Lorca l'últim interlocutòria de Garzón "és un dels textos més apassionants sobre la història de la Guerra, un text brillant i atroç sobre els xiquets de la Guerra, l'experimentació de presos una interlocutòria històric i fonamental" per al coneixement de la Guerra Civil espanyola.

Ian Gibson ha dit que ara "es coneix a escala mundial el genocidi que va haver" a Espanya, i ha considerat que el enviar la tramitació judicial als jutjats territorials "no és el final i Garzón ho ha fet sabent perfectament el que fa abans que'l declaren incompetent i arribe" a la resta de jutjats.

FAMÍLIA DE LORCA

Gibson ha fet estes declaracions en el transcurs d'una trobada amb els mitjans de comunicació, moments abans d'oferir a Badajoz una conferència amb el títol 'Lorca i la Memòria Històrica', promoguda per l'Àrea de Cultura de la Diputació de Badajoz, i motivada pels actes organitzats al voltant al premi "Arturo Barea" en la seva vuitena edició.

En este context ha estat preguntat pel seu coneixement sobre la posició de la família de Lorca referint-se a l'exhumació del seu cadàver, indicant ell que els seus sis hereus han estat una "pinya oposant-se" a l'obertura de la fossa on se suposa descansa el poeta després del seu afusellament.

Així, l'hispanista ha indicat que sembla que ara mateix "hi ha hagut una escissió en el si de la família entre els quals pensen que es tracta d'una profanació i entre els quals respecten la decisió judicial tot i que no estiguen a favor".

Per a Ian Gibson cal "obrir la fossa per conèixer si hi va haver tortures prèvies, i perquè no és de justícia que el poeta més aclamat i conegut d'Espanya estiga tirat a la cuneta com un gos", la qual cosa "és una vergonya per a este país", i perquè pot haver "restes que ajuden a saber com va ser" la seua mort, ja que va dir estar "convençut que Lorca va ser maxacat abans de morir".

Gibson ha considerat a Lorca el "millor ambaixador d'Espanya i representant del miracle cultural del Madrid dels anys 20, bastant lliure durant la dictablanda del Primo de Rivera i abans de la dictadura de Franco amb l'exili, els afusellats i la diàspora".

OPOSICIÓ A LA MEMÒRIA HISTÒRICA

Preguntat per la seua opinió sobre l'oposició cap a la Memòria Històrica i l'obertura de fosses, aspecte en el qual ha assegurat que "la dreta espanyola no vulga que se sàpiga la veritat", una actitud que ha dit "entendre" perquè s'està "parlant d'una massacre de 50.000 afusellats com venjança atroç durant la postguerra".

Ha volgut deixar clar que el "més terrible va ocórrer en la postguerra, diferent a la rereguarda dels dos bàndols durant la guerra, on va haver gent roí en els dos i el sadisme és un fet".

Ian Gibson ha afegit que "tot això és molt desagradable, però cal comptar-lo, i si Esperanza Aguirre surt cada dia dient que ells no són franquistes i, d'acord, no són responsables de res, però vénen d'ahí i tenen al president que tenen, que té les mans amb algunes taques de sang i va signar sentències de mort", referint-se a Manuel Fraga. Per tot això, per a Gibson "seria molt preferible que això s'oblidara i les ferides sols es tancaran quan l'Estat faça el seu treball que no ho està fent".

Ian Gibson, nascut a Dublín el 1939 i nacionalitzat espanyol, és conegut per les seves tasques biogràfics sobre Federico García Lorca, Salvador Dalí i Antonio Machado i, a més, s'ha dedicat a l'estudi de la història recent d'Espanya, especialment als períodes de la Segona República i al Guerra Civil espanyoles.