VALÈNCIA, 21 Jul. (EUROPA PRESS) -
La vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, ha afirmat este divendres que des del curs 2012-13 el Consell del PP va eliminar més de 500 aules educatives públiques i en dos cursos el Consell del Botànic ha obert més de 800 unitats educatives, eliminant només dos aules concertades. "Esta és la nostra carta de presentació i la d'els qui volen fer de l'educació un camp de batalla, res que afegir", ha indicat.
Així s'ha pronunciat la portaveu en la roda de premsa posterior al ple del Consell en ser preguntada sobre qüestions educatives com la suspensió cautelar del decret de plurilingüisme i la fiança demanada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) a dos col·legis concertats per a poder recuperar el concert.
"L'únic que està intentant crear polèmica amb esta qüestió és el PP, que en educació no ix molt ben parat que diguem", ha dit Oltra, abans d'oferir les dades de creació i supressió d'unitats dels últims cursos.
Ha detallat que en el curs 2012-13 el Consell del PP va tancar 428 unitats públiques i va obrir 20 concertades, la qual cosa va suposar en termes globals la pèrdua de 408 aules. En el curs 2013-14, ha continuat, es van tancar 63 unitats públiques i es van concertar 46, amb un resultat de 17 aules perdudes. Així mateix, en el curs 2014-15 el PP va tancar 115 unitats públiques i va concertar 12 privades, amb una pèrdua global per al sistema educatiu de 103 unitats, ha dit.
Per contra, ha prosseguit la vicepresidenta, en el curs 2015-16, el primer amb el Consell del Botànic, es van obrir 378 aules públiques i es van concertar 17, la qual cosa llança un saldo de 395 unitats més, mentre que en el curs 2016-17 s'han obert 445 aules públiques i s'han eliminat 2 concertades, la qual cosa suposa 443 unitats educatives més.
Així mateix, respecte a la fiança sol·licitada pel TSJCV a dos centres concertats per a retornar-los el concert de Batxillerat, Oltra ha incidit que es tracta d'1,1 milions d'euros, "el cost que la Generalitat haurà d'assumir amb estos centres privats" si finalment esta decisió es revoca.
Eixa xifra és "el que costa a la Generalitat pagar a una empresa privada per a donar una educació que ja estem donant en la pública" després d'una interlocutòria que el Consell acata i que suposa haver de "pagar doble", ja que existixen places públiques per a atendre la demanda.
Es tracta d'uns diners que "no aniran a eliminar barracons, per exemple" i amb el qual "podria haver-hi col·les sencers fets de nou". "No podem fer una inversió perquè hem de pagar a una empresa privada per un servici que ja tenim en la pública", ha lamentat.
