OVIEDO, 8 Ene. (EUROPA PRESS) -
Monsenyor Carlos Osoro ha demanat hui col·laboració a la diòcesi de València en la seua nova tasca d'Arquebisbe que assumirà el dia 18 d'abril. Osoro ha oferit hui una roda de premsa, després de fer-se públic el nomenament pel qual va expressar davant dels mitjans de comunicació la seua satisfacció i ha assegurat estar aprenent valencià des de fa ja "27 dies" quan va tindre coneixement de la decisió.
En la compareixença davant dels mitjans de comunicació, en què ha estat acompanyat pel Bisbe Auxiliar, Raúl Berzosa, i altres capellans, ha donat lectura a una carta als asturians i ha difòs un escrit dirigit a l'arxidiòcesi de València. Osoro continuarà com a administrador apostòlic de l'arxidiòcesi d'Oviedo fins que prenga possessió el seu successor, sobre el qual va eludir pronunciar-se tant en el relatiu a terminis com a noms. "Això ho decidirà el Sant Pare", ha dit després de ser preguntat pel seu relleu.
Osoro ha mostrat el seu agraïment per la seua etapa de set anys en el Principat en la qual va desenvolupar un treball "a límit" i ha ressaltat el "cor tan 'grandón'" dels asturians. "Els sentiments d'afecte que m'heu manifestat són tan grans que mai us podré oblidar", ha dit Osoro qui ha garantit que "la part d'asturiania que he aprés ací la posaré en pràctica on vaig".
Del seu pas per Astúries, ha destacat el procés sinodal que ha assegurat que continuarà el seu successor. "Serà ell qui haja de decidir sobre l'assemblea sinodal tot i que els grups de reflexió continuaran mentre jo seguisca com a administrador apostòlic", ha exposat. Sobre les assignatures pendents, ha admés que "segurament seran moltíssimes" i ha afegit que "si em sotmetessin a un examen segurament ho suspendria i no em donarien el públic". Entre les coses que ha deixat pendent ha esmentat un altre cop el Sínode.
Sobre la seua nova etapa a València, ha recordat que el seu primer contacte amb l'arxidiòcesi el va mantindre amb el Seminari valencià a on va acudir quan se li va encomanar la tasca d'obrir el de Santander, una cosa que recorda en la seua carta.
En la missiva, assegura que acull la seua designació "com una benedicció de Déu, de les moltes que durant la meva vida m'ha regalat" i en què agraix el seu nomenament al Pontífex i al seu antecessor, el cardenal Agustín García-Gasco, el seu "afecte i paternitat des de sempre".
Osoro es dirigix als diocesans valencians per a indicar-los que "sé que la meua vida no és per a mi, sinó per a vosaltres. Rebeu-la amb les pobreses que té, però amb la seguretat que vaig a gastar la vida per a anunciar a Jesucrist amb vosaltres. Vull ser de tots i per a tots".
Monsenyor Osoro destaca en el començament de la carta que "són molts anys" els que fa que coneix a García-Gasco i subratlla que "tot això em fa sentir-me molt a gust ja a València". També agraix als bisbes auxiliars de València, Esteban Escudero, Enrique Benavent i Salvador Giménez, "vostra acollida i per la vostra ajuda".
El prelat, que afirma que des d'ara es posa "en mans de la Mare de Deu dels Desamparats" i a Ella confia la seua "vida i el seu ministeri amb vosaltres", proclama que vol ser "de tots i per a tots", referint-se al seu lema episcopal 'per Crist, amb Ell i en Ell', que "vol ser una cridada permanent a fer esta tasca apassionant de pare i pastor en este tercer mil·lenni que acabem de començar".
En un altre passatge del seu escrit es dirigix amb "una salutació molt especial" a tots els capellans diocesans, als quals estan malalts i als ancians i invita a resar al presbiteri diocesà perquè "estiga al vostre costat i em comporte amb vosaltres com pare i germà, que us vol, us acull, us conforta, us suggerix, us exhorta. Us demane la vostra col·laboració. Sent la vostra proximitat i conèixer-vos serà la meua primera tasca".
L'arquebisbe electe de València es dirigix igualment als diaques permanents i a les seues famílies, als quals dóna les gràcies i els qualifica com "autèntics dons de Déu per anunciar l'Evangeli, per instruir a les comunitats cristianes i promoure el servici de la caritat en la família de Déu". Especialment es referix el prelat en la seua carta als seminaristes que han "estat i sereu una preocupació d'importància capital en la meua vida i ministeri".
A més, l'arquebisbe electe de València saluda "amb respecte i veneració" a la vida consagrada "en les seves diverses formes d'expressar-se a l'Església" i als religiosos i religioses de vida contemplativa, als qui definix com a "un tresor a l'Església" i comenda que resen "perquè el meu ministeri siga fecund en obres i paraules"".
Al dirigir-se a tots els fidels laics flama a "anunciar l'Evangeli: en la cultura, en la família, a la feina, en els mitjans de comunicació social, en l'esport, en el temps lliure, en l'animació de l'ordre social, en la vida pública" i fa una menció expressa als immigrants, als qui els expressa el seu desig de "fer-vos sentir amb tots els qui són d'aquesta terra, que sou de la mateixa família dels fills de Déu i que per aquesta raó no sou estranys!"
En el cas dels laics, l'arquebisbe electe envia "una salutació molt particular i especial als joves que com "sentinelles del matí", esperen l'aurora d'un món nou" i els recorda que "tota la meva vida gairebé ha estat dedicada a vosaltres, vull tindre vosaltres i amb la vostra ajuda en l 'anunci de l'Evangeli".
CARTA ALS ASTURIANS.
En la carta dirigida als asturians, el prelat els demana que'l consideren "sempre un dels vostres que invoca a la Santina --de Covadonga-- amb els mateixos sentiments" i demana perdó als capellans, religiosos i membres d'instituts seculars i societats de vida apostòlica si no ha sabut "arribar a donar-vos tot el que necessitàveu i esperaveu del vostre bisbe".
Ha assegurat, tot i això, haver "actuat sempre des de les conviccions més profundes des de la manera d'entendre l'església que Jesucrist ens ha donat sense dimitir de la meva missió com bisbe".
Els demana, a més, que continuen treballant "en la cultura, en la família, a la feina, en els mitjans de comunicació social, en l'esport, en el temps lliure, en l'animació de l'ordre social, en la vida pública". Osoro acaba la seua carta amb un dels seus poemes en el qual demana a la Santina de Covadonga "que ens ajudi a tots".