VALÈNCIA, 20 Abr. (EUROPA PRESS) -
El Teatre Principal de València posa en cartell, del 20 al 23 d'abril, la comèdia de Lope de Vega 'El Perro del Hortelano' en una versió de la Compañía Nacional de Teatro Clásico (CNTC) que roman "fidel" al geni del dramaturg i manté "l'aroma d'època".
Així s'ha destacat el roda de premsa de presentació de l'espectacle, en la qual han participat el director adjunt d'arts escèniques de l'Institut Valencià de Cultura (IVC), Roberto García, la directora del CNTC, Hel·lé Pebre, i l'elenc d'actors.
'El Perro del Hortelano' és una comèdia palatina escrita per Lope
entre 1613 i 1615 que narra la història d'una dona, Diana, comtessa de Belflor, que s'enamora d'un home humil, el seu secretari Teodoro.
La CNTC torna amb esta producció a la terra on Lope va patir el seu exili amb esta funció que basa la seua força dramàtica en l'embolique i les històries d'amor entre els personatges. L'honor, la il·lusió, la gosadia, l'ambició i el desengany recorreran el camí al llarg dels tres actes.
Per a donar vida a esta obra d'altures, s'ha comptat amb un ampli elenc d'actors entre els quals es troben Rafa Castejón, Joaquín Notario, Marta Poveda, Álvaro de Juan o Fernando Conde, entre altres. La direcció és a càrrec d'Helena Pimienta i la versió és d'Álvaro Tato.
A este equip artístic se sumen també Vicente Fuentes com a assessor de vers, Nuria Castejón com a coreògrafa, Pedro Moreno i Rafa Garrigós en Vestuari, Juan Gómez Cornejo en Il·luminació, Escenografia de Ricardo Sánchez Cuerda i l'adaptació musical a càrrec d'Ignacio García.
La directora del CNTC que ha manifestat "l'honor" que sent per tornar a estar de nou en el Teatre Principal després de l'estrena en 2016 de la reeixida 'El Alcalde de Zalamea' de Calderón de la Barca.
En 'El Perro del Hortelano', tots els personatges que transiten per esta Nàpols de fantasia "lluiten pel seu espai, per trobar-se a si mateixos, per reconéixer-se en una societat que ha traçat per endavant les seues identitats i els seus rols". El canvi continu de l'expectativa amorosa i social dels personatges és paral·lel a la singular continuïtat espai-temporal i escènica de la comèdia que ho subratlla i quasi ho evoca auditivament en les seues estrofes.
VERSIÓ QUE PRETÉN SER FIDEL A LOPE
La versió que realitza Álvaro Tato pretén ser fidel a Lope, a l'estructura de l'obra, al llenguatge i als set sonets que travessen la trama. No obstant açò, s'han realitzat algunes modificacions exclusivament perquè l'espectador "puga comprendre cada vers sense perdre l'aroma d'època".
L'ambientació de la trama en el tardà 'settecento' ha obligat la companyia a buscar textures i timbres que pogueren donar amplitud cronològica, geogràfica i situacional, dins d'una sonoritat homogènia en tota l'obra.
Així mateix, l'estètica, que seria la del XVIII però estilitzada, juga un paper fonamental a l'hora d'assenyalar el conflicte entre la classe alta (representada per la comtessa) i la baixa (encarnada pel secretari).
D'altra banda, les textures sonores espanyoles i napolitanes del barroc tardà, la naturalesa del text i sobretot del muntatge, han revelat la necessitat d'un món més contemporani en el sonor, versàtil i inclinat a la veritat emocional dels personatges.
D'esta manera, s'escoltaran peces del repertori romàntic (Schubert, Beethoven, Mendelssohn) per a descriure els estats emocionals dels personatges però també picades d'ullet al passat barroc i llicències contemporànies més concretes a càrrec de la pianista Olesya Tutova.
UN DELS GRANS ASSOLIMENTS PÚBLICS PER A LA CIUTADANIA
Per a Helena Pimienta, la companyia que dirigix és "un dels grans assoliments públics per a la ciutadania". En relació a l'obra, ha explicat que existix dificultat a traslladar-la al present amb una mirada nova. "Estem davant un treball que té una grandíssima altura, és un espectacle verdaderament bell", ha assenyalat.
"L'obra explica la dificultat d'unir classes socials però el dilema és per a la dona, l'obra s'ha llegit moltes vegades com un acudit dolent sobre una dona poderosa però en essència es tracta d'una societat que no reconeix la seua capacitat per a viure sola", ha explicat Pebre.
En termes similars ha puntualitzat que "la major transgressió que es pot fer en este tipus d'obres no està en l'estètica sinó en la paraula". "Es tracta d'un material seriós tractat amb altura poètica però també amb comicitat en el plantejament doncs estem davant un Lope brillantíssim".
D'altra banda, l'actriu que dóna vida a Diana, Marta Poveda, ha declarat que buscaven allunyar-se del mite que es tracta d'una dona capritxosa i manipuladora. "Diana es manté fèrria als seus principis i això em fascina", ha afegit.
Rafa Castejón, actor que dóna vida a Teodoro, qualifica l'obra de "comèdia fina, boja i divertida" i Joaquín Notario, en la pell de Tristán, ha afalagat el resultat final que combina "la direcció d'Helena i a la kamikaze Marta Poveda".
