L'accés al cinema i sèries lideren la llista, seguits per la música, llibres, videojocs i futbol, segons l'Observatori de la Pirateria
MADRID, 25 Abr. (EUROPA PRESS) -
La pirateria de continguts digitals va disminuir un 4% el 2016 respecte a les dades del 2015, la qual cosa suposa el primer descens en deu anys, segons les conclusions de l'Observatori de la pirateria i hàbits de consum de continguts digitals 2016 que han presentat este dimarts 25 d'abril la Coalició de Creadors i indústries de Continguts i LaLiga.
Segons estes dades, el 2016 va haver-hi 4.128 milions d'accessos il·legals a continguts, un 4,2% menys que el 2015, per valor de 23.294 milions d'euros (-3,2%), però augmenta un 6,8% el lucre cessant patit per les indústries culturals i de continguts, aconseguint els 1.783 milions.
El cinema és el contingut més piratejat: un 32% dels usuaris, seguit per les sèries (27%), la música (26%), els llibres (22%), els videojocs (12%) i el futbol (10%). En concret, durant l'any passat l'accés il·legal a continguts cinematogràfics va ser de 789 milions de pel·lícules, amb un valor al mercat de 6.935 milions d'euros. El 33% dels accessos es va produir quan la pel·lícula encara s'estava projectant a les sales de cinema, davant el 36% del 2015.
Quant a les sèries, un total de 959 milions de capítols van ser reproduïts o descarregats de manera il·legal el 2016 i el 39% d'ells va tindre lloc durant el període d'emissió en televisió. El valor en mercat d'esta xifra és de 1.577 milions d'euros.
En música, durant el 2016, es va accedir a 1.661 milions de continguts musicals, amb un valor de 5.767. El nombre de consumidors que va accedir va passar del 21 al 26%. El 48% d'estos accessos van correspondre a continguts amb menys d'un any d'antiguitat comercial.
En llibres, els accessos il·legals van aconseguir els 374 milions, amb un valor de mercat de 3.103 milions d'euros. A més, el nombre de consumidors que va accedir a continguts il·lícits va passar del 21 al 22%, i més del 40% dels accessos van ser a contingut publicat l'any previ.
Quant als videojocs, l'accés il·legítim va tindre com a resultat 223 milions d'accessos, amb un valor de 5.608 milions d'euros, i el 45% dels títols estava en mercat des de feia menys d'un any.
Respecte al futbol, durant 2016 es van visualitzar de manera il·legal un total de 122 milions de partits de futbol en un 10% de les llars d'Espanya, un punt menys que el 2015. El valor de mercat d'estes retransmissions va superar els 369 milions d'euros.
En matèria de lucre cessant patit per les indústries culturals i de continguts, dels 1.783 milions, un total de 573 milions d'euros van correspondre al sector de les pel·lícules; 414 milions a la música; 271 milions al futbol; 247 milions als videojocs; 171 milions a les sèries; i 107 al sector del llibre.
ELS CONTINGUTS ORIGINALS, "MOLT CARS"
Segons es desprèn d'esta investigació, el 47% dels consumidors que accedixen a continguts il·legals ho justifiquen argumentant que "els continguts originals són molt cars", però també per la "rapidesa i facilitat d'accés" (42%), perquè ja paguen una connexió a internet (47%) i perquè no volen pagar "per un contingut que possiblement després" no els agradi (37%). Estos percentatges són inferiors als recollits el 2015.
No obstant això, les dades revelen que es mantenen els percentatges en el cas de les justificacions "no estic fent mal a ningú" i "no hi ha conseqüències legals per a qui pirateja, ja que no passa res", amb un 24% d'usuaris en tots dos casos, davant el 29% i 26%, respectivament, el 2015.
En este context, el 68,3% dels usuaris que contracten internet té en compte principalment que la velocitat de la connexió li permet accedir a continguts amb més rapidesa, davant d'un 51,3% que valora l'oferta concentrada (packs d'ADSL o fibra més continguts) a l'hora de triar la companyia amb la qual contractar internet. Així, la principal via d'accés als continguts il·legals són els cercadors amb un 78%, sent Google utilitzat en nou de cada deu accessos.
La publicitat seguix sent present als webs i és que més d'un 67% dels webs des dels quals es va accedir a continguts il·legals estan finançats per publicitat. D'esta publicitat, el 69% correspon a llocs d'apostes i joc en línia, el 52 per cent a llocs de contactes i el 39 per cent a continguts per a adults. També un terç de la publicitat en els llocs pirates (37,6%) és de productes de marques de prestigi d'alimentació, moda, assegurances, telefonia, etc.
Els usuaris que han pagat alguna vegada pel contingut que ha descarregat d'estes pàgines arriba ja a l'11% (va ser el 9% el 2015 i era només el 5% el 2014).
Segons les conclusions de l'Observatori de la pirateria i hàbits de consum de continguts digitals 2016, un escenari sense pirateria podria permetre crear 21.697 nous llocs de treball directes, la qual cosa suposaria un increment del 33%, i unes cent deu mil ocupacions indirectes més.
A més, les arques públiques podrien estar deixant de percebre gairebé 361 milions d'euros en concepte d'IVA, així com 166 milions en cotitzacions a la Seguretat Social i 49 milions d'euros en IRPF, és a dir, que l'Estat podria haver ingressat el 2016 un total de 576 milions d'euros més de no ser pels accessos il·legals a continguts, i sumar un acumulat des del 2012 de 2.772 milions d'euros.
Finalment, les mesures més eficaces contra la pirateria, segons els internautes, serien bloquejar l'accés al lloc web que oferix els continguts (68%) i sancionar els proveïdors d'internet (61%) i els usuaris infractors amb multes (53%), i desenvolupar campanyes de conscienciació social contra la pirateria (52%).
