La formació morada és la tercera força, el PSE descendix a la quarta posició, per damunt del PP i C's no aconseguix representació
BILBAO, 26 Sep. (EUROPA PRESS) -
El PNB ha tornat a guanyar de forma contundent les eleccions al Parlament basc amb 29 parlamentaris, dos més que en la present legislatura, seguit d'EH Bildu, que aconseguix conservar el segon lloc, amb 17 escons, quatre menys que en els anteriors comicis, i Elkarrekin Podem, que irromp en la Càmera autonòmica amb 11 representants.
Els socialistes, que fins ara comptaven amb 16 seients, perden set i conserven nou, mentre que el PP es deixa un escó i aconseguix també 9. Ciutadans no aconseguix representació.
Amb este resultat, el PNB, que presidirà de nou el futur Govern basc amb Iñigo Urkullu com a lehendakari, es pot permetre pactar amb qualsevol de les forces parlamentàries i aconseguir la majoria absoluta, 38 escons.
Amb el PSE té una llarga tradició de pactes, que ara manté també en les tres diputacions basques i els ajuntaments de les capitals d'Euskadi. A més, va mantindre un acord d'estabilitat en els últims tres anys de legislatura del Govern Urkullu que li va permetre, entre altres coses, traure avant tres Pressupostos de la Comunitat Autònoma.
TERRITORIS
El PNB ha obtingut els seus 29 escons a Euskadi gràcies a 397.664 vots (37,65% del total), mentre, amb 224.254 paperetes i el 21,23% dels sufragis, EH Bildu ha aconseguit 17 representants. Elkarrekin Podem, amb 156.671 vots i el 14,83%, s'ha fet amb 11 parlamentaris, i el PSE ha aconseguit nou parlamentaris (amb 126.139 vots i l'11,94%), els mateixos que PP, que ha comptabilitzat 107.357 vots i el 10,16% dels sufragis.
La formació jeltzale és també clara vencedora en els tres territoris històrics. En Bizkaia revalida el seu primer lloc, amb 12 parlamentaris, un més que en els anteriors comicis, mentre EH Bildu perd dos i aconseguix quatre.
Elkarrekin Podem aconseguix el tercer lloc, amb quatre escons, els mateixos però amb menys vots que la coalició sobiranista. El PSE-EE perd dos seients i es queda amb tres, i els populars baixen de tres a dos representants.
A Àlaba, el PNB és també el partit més votat en aconseguir huit escons, un de més que fa quatre anys. Per la seua banda, el PP passa de ser la quarta força en 2012 a la segona, amb cinc escons, els mateixos que EH Bildu, que perd un respecte als comicis de 2012.
Elkarrekin Podem és el quart partit més votat a Àlaba, amb quatre parlamentaris i el PSE-EE perd la meitat dels seus representants i es queda amb tres, passant de ser del tercer més votat en 2012 al cinquè.
A Guipúscoa, la formació jeltzale superaria en parlamentaris i vots a EH Bildu, que en 2012 va empatar en seients amb els jeltzales, però li va superar en sufragis. El PNB conserva els seus nueves escons, i com segona força es col·loca EH Bildu, amb huit escons, després de perdre un.
Elkarrekin Podem és el tercer partit, amb tres escons, per davant de PSE, també amb tres representants, després de perdre dos respecte a les anteriors eleccions. El PP, per la seua banda, revalida els seus dos escons.
L'EFECTE ELKARREKIN PODEM
La victòria del PNB este 25 de setembre, en unes eleccions autonòmiques, es produïx després que la formació morada li avantatjara en escons i vots en les últimes eleccions generals de juny i en les precedents, del 20 de desembre del passat any, li superara en paperetes, encara que no en diputats.
L'entrada d'Elkarrekin Podem en la contesa electoral, ha afectat en major o menor mesura totes les formacions que fins a hui es repartien els 75 escons de la Càmera autonòmica, a excepció del PNB, que ha guanyat representació. El nou parlament comptarà amb el mateix nombre de grups (5), en desaparèixer UPyD, que no ha concorregut a estos comicis, i no entrar C's.
El sistema d'elecció del lehendakari, que impedix el bloqueig polític en la sessió d'investidura, permetrà a Iñigo Urkullu, de confirmar-se les dades, ser reelegit en segona volta (amb majoria simple) amb els únics vots de la seua formació o en primera volta, si li recolza qualsevol un altre dels partits, amb els quals la suma donaria majoria absoluta.
En tot cas, si vol evitar governar en minoria, haurà d'arribar a acords amb altres formacions per a garantir l'estabilitat institucional i traure avant lleis com la de Pressupostos.
Encara que el PNB aconseguiria la majoria absoluta amb qualsevol de les altres formacions, en els últims tres anys ha mantingut un acord d'estabilitat amb el PSE-EE, amb el qual també governa en les tres diputacions basques i en les capitals d'Euskadi.
El PNB ja ha avançat que parlarà amb tots, no obstant açò la possibilitat de coaligarse amb EH Bildu, o fer-ho amb Elkarrekin Podem o PP semblen menys probables.
Després dels resultats dels comicis i com a conseqüència de la irrupció d'Elkarrekin Podem en la Càmera autonòmica basca, els nacionalistes reduïxen la seua representació (de 48 a 46 parlamentaris, sumant els vots de PNB i EH Bildu), però augmenta la dels partits que defensen el dret a decidir (57).
PSE i PP sumen ara 18 dels 75 seients de la seu del legislatiu, en una legislatura en la qual està previst abordar l'actualització de l'autogovern basc.
