VALÈNCIA, 22 (EUROPA PRESS)
Els grups parlamentaris PSPV, Compromís, Podem i Ciutadans consideren que en el model de residències d'accessibilitat per a persones depenents que va ser creat i desenvolupat pels exconsellers Rafael Blasco i Juan Cotino va haver-hi "tracte de favor" cap a les empreses que van resultar adjudicatàries, entre elles Gerocentros del Mediterráneo --posteriorment Savia--, vinculada a la família Cotino.
Així ho han explicat en una roda de premsa conjunyix els diputats Concha Andrés (PSPV), Mònica Àlvaro (Compromís), César Jiménez (Podem) i David de Miguel (Ciutadans), en la qual han presentat les conclusions extretes pels quatre grups després de 16 mesos de treball de la comissió, entre les quals figura que l'administració pública i especialment la Conselleria de Benestar Social "va beneficiar per acció o omissió les residències d'accessibilitat i especialment el Grup Savia.
Els fets es remunten a 2001, quan el Consell crear un model per a augmentar les places residencials amb Rafael Blasco com a conseller de Benestar Social. La socialista Concha Andrés ha explicat que en un primer moment s'autoritza concertar un terç de les places però uns mesos després un informe "fa una interpretació d'eixa clàusula d'exclusivitat que diu que eixe terç pot ser fins al 100%", obrint la porta al fet que les empreses adjudicatàries "pogueren consolidar el seu negoci", una cosa que serà desenvolupada per Juan Cotino.
Es tracta, segons les conclusions dels quatre grups, d'un informe "fantasma" que "va beneficiar clarament les empreses", es va realitzar "sense els informes preceptius" i va suposar "una autèntica modificació del contracte" i, segons un informe de l'Advocacia, "un frau a les bases de licitació" que després "va ser declarat il·legal". A més, ningú ho va conéixer fins el 2006 excepte la UTE Gerocentros del Mediterráneo, agreguen.
Segons Andrés, "Blasco entra, gestiona i fa negoci" i després Juan Cotino "el que fa és consolidar eixe negoci" i reconeix eixos centres com a concertats, amb el que tindrien preferència a l'hora de cobrir places.
En definitiva, amb successius ordes i acords "tant els terminis com el preu/plaça, el nombre de places a finançar per la Conselleria i els municipis on situar les residències es van modificar de forma arbitrària per a beneficiar les empreses".
"Existia una voluntat política de consolidar que eixes empreses tingueren garantit el 100% de les places, va anar un tracte de favor", ha recalcat la socialista, que també ha subratllat que les adjudicatàries eren constructores i ha agregat que els porta a pensar que "des d'un principi es va pactar i es va negociar" amb estes empreses després que se'ls haguera acabat "la ganga de la rajola".
SENSE SANCIONS DAVANT ELS INCOMPLIMENTS
Per la seua banda, David de Miguel (Cs) ha coincidit que va haver-hi "un clar i constatat tracte de favor a les empreses per acció i omissió" perquè el plec es va incomplir des del primer moment, quant al termini per a engegar les residències, amb la "permissivitat" de la Conselleria de Benestar Social.
De fet, en les conclusions es ressalta que "els incompliments de les obligacions essencials de plec del contracte van ser reiterats sense que, per norma general, es produïra penalització o sanció administrativa", posant com a exemple que el 85% de les residències es van obrir fora de termini o que inicialment es van adjudicar 73 residències i 9.000 places de les quals es van construir 52 centres amb 6.596.
"Hi havia una necessitat de places però si era tan important havien d'haver estat més vigilants", ha remarcat el diputat, que ha criticat la "deixadesa total i absoluta per part de l'Administració".
A més, els grups consideren que Cotino havia d'haver-se abstingut en tots els ordes i acords sobre este tema atés que Gerocentros del Mediterráneo estava vinculada a la família Cotino, que va arribar a tindre el 39% de l'accionariat i va resultar beneficiària del 40% dels centres. Cotino va vendre les seues accions en Sedesa --a través de la qual participava en Savia-- al juliol de 2007, però la seua família va continuar com a accionista.
"En dos anys, les residències de la família Cotino passen de facturar 11 milions d'euros a 40 milions gràcies a les accions de l'exconseller", assevera el document.
Una altra de les conclusions que extrauen és que el nomenament per part de Francisco Camps de Juan Cotino com a conseller de Benestar Social "va ser essencial per a ampliar el negoci empresarial", ja que "el seu impuls va ser decisiu per a executar l'exclusivitat de fins al 100% que li exigien les adjudicatàries" amb un orde en 2007 que els concedia "autèntics privilegis" i, a més, obria la porta a la pujada de preus, la qual cosa es va acordar en 2008 amb les empreses.
Eixe acord, que eleva el preu de 38 a 58 euros per plaça i dia, va ser qualificat per l'Advocacia d'"estrany document" que "es va pactar al marge de qualsevol procediment administratiu".
A més, una demanda interposada per Savia contra la revisió de l'IPC va concloure amb l'augment en 2,5 euros plaça/dia la quantitat que percebia este grup, per damunt de la resta d'adjudicataris.
Segons ha explicat David Jiménez (Podem), Angélica Such va continuar amb la política de Cotino "mitjançant l'adjudicació de places de residència en procediments negociats i sense publicitat".
"Van blindant el sistema, modificant les condicions sense cap tipus de rubor, cada conseller va posar el seu granet d'arena, el que va posar un munt va ser Cotino", ha indicat Mònica Àlvaro.
No va ser fins el 2013 quan s'inicia la revisió d'ofici d'este tema i se sol·liciten informes a l'Advocacia i el CJC. Este últim conclou que no procedix la reversió del model amb Enrique Fliquete com a ponent. Els diputats han destacat que este va ser advocat d'un despatx que, al seu torn, defenia a les empreses adjudicatàries en les causes que tenien obertes amb l'administració, per la qual cosa havia d'haver-se abstingut.
Per als diputats dels quatre grups no va ser la llei d'emprenedors de 2013 la que va provocar eixa revisió, sinó "la pressió pública i de l'oposició política davant l'aparició de les converses" entre Enrique Ortiz i Vicente Cotino en les quals "s'evidencia l'alt nivell d'influència del Grup Savia davant els alts càrrecs de la Conselleria per a aconseguir omplir les seues places".
Així mateix, els parlamentaris han detallat que en el cas de la residència de Xàtiva s'han detectat "irregularitats en la tramitació del seu expedient, en l'obtenció de terrenys municipals i en el presumpte cobrament de comissions que actualment s'investiga en seu judicial".
DECLARACIÓ DE BÉNS DE COTINO
D'altra banda, tal com ha explicat la diputada de Compromís Mònica Àlvaro, també han detectat que en 2009 Cotino va cessar com a responsable de Benestar Social per a passar a Medi ambient, amb la qual cosa realitza una nova declaració de béns. Al gener de 2010 ordena retirar eixa documentació del registre d'alts càrrecs "sense que queda degudament justificat que aportara novament la documentació".
En 2010 es publica la declaració de 2009 en la qual "s'evidencia que Cotino seguix vinculat a empreses que tenen entre el seu objecte social la compra i venda de residències de la tercera edat, fet que va tractar d'ocultar fins al punt de retirar la documentació", per la qual cosa demanen a la Generalitat "que s'estudien les responsabilitats de qualsevol índole que puguen derivar-se de les accions del senyor Cotino".
Les conclusions no incorporen un llistat de responsables polítics, sinó de fets que consideren provats, ha dit Àlvaro, que ha precisat: "Els culpables crec que que els coneixem tots".
