BRUSSEL·LES, 17 Nov. (EUROPA PRESS) -
L'expresident de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, i els quatre exconsellers que van fugir amb ell a Brussel·les van sopar este dijous amb el diputat del partit nacionalista flamenc N-VA Lorin Parys, hores abans que els cinc compareguen este divendres davant el tribunal de primera instància que ha de decidir sobre les ordres europees de detenció i entrega dictades per Espanya.
La trobada l'ha desvelat el mateix Parys a través del seu perfil en Twitter, on ha publicat una imatge del sopar en la qual se'l veu acompanyat en la taula per Puigdemont, Lluís Puig, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Toni Comín.
Parys explica al seu tuit que este dijous a la nit va tenir "la visita d'uns amics" i que els va oferir el seu suport, un missatge que acompanya amb el símbol de la victòria.
En declaracions al diari 'Le Soir' recollides per Europa Press, el diputat ha subratllat que la cita no va ser "una reunió política, sinó una nit entre amics", al mateix temps que ha aclarit que no va consultar amb la prefectura de l'N-VA l'organització del sopar.
"Simplement vaig convidar diversos dels meus coneguts i vam passar una nit agradable. Era important per a ells poder sopar de manera relaxada", ha explicat el diputat flamenc, que es declara partidari que "el poble català trie en quina societat vol viure".
Fins ara, Puigdemont ha negat haver buscat o mantingut reunions amb responsables polítics de l'N-VA, per evitar "immiscir-se" en la política nacional del país.
El Govern federal del liberal francòfon Charles Michel troba suport en una coalició amb tres partits flamencs, entre els quals destaca l'N-VA per ser la força més votada en les últimes eleccions i ser el partit d'alguns ministres de pes, com el d'Interior, Jan Jambon, o el secretari d'Estat d'Immigració i Asil, Theo Francken.
Les declaracions de Jambon, Francken i altres alts càrrecs de l'N-VA de comprensió cap al desafiament independentista i crítiques a la resposta del Govern espanyol de Mariano Rajoy han tibat no solament les relacions entre Espanya i Bèlgica, sinó també els equilibris dins del mateix Govern belga.