VALÈNCIA, 15 Jun. (EUROPA PRESS) -
El Museu de la Seda de València celebra el seu primer aniversari amb l'engegada d'una "joia museística de gran valor": un teler de restaurat per a l'elaboració del vellut amb la mateixa tècnica que en el segle XV. Es tracta d'una peça "única a Espanya" i de gran importància perquè gràcies a ella "es recupera el símbol, l'origen, l'essència del barri de Velluters i del Col·legi de l'Art Major de la Seda".
El teler de vellut és una estructura antiga que procedix dels fons museístics del Col·legi de l'Art Major de la Seda. L'engegada ha sigut possible gràcies a la supervisió i direcció de l'artesà Vicente Enguídanos --conegut com l'"últim velluter"--, així com a la donació personal de part d'este teler.
"Estem molt contents de presentar este teler ara que el museu està a punt de complir un any, concretament dissabte que ve 17 de juny. Treballem per a millorar dia a dia la nostra oferta cultural. Ha sigut un any intens, emotiu i de moltes satisfaccions. Estem consolidant esta institució com un punt clau de la història valenciana, i com a lloc de visita turística obligada. En 12 mesos han passat més de 45.000 persones pel museu", ha assegurat el president del Col·legi de l'Art Major de la Seda, Vicente el Genovés, amb motiu de la presentació de la peça.
En el segle XV el vellut va viure la seua època d'esplendor i es va convertir en un motor econòmic essencial en la ciutat de València. Tant és així, que en 1479 es va crear de manera oficial el Gremi de Velluters gràcies a la fortalesa dels teixidors d'este material. Entre 1450 i 1525, dels 2.500 residents biografiats com a artesans de la seda, 2.000 --el 80%--, eren velluters, els quals van arribar a tindre en funcionament 1.200 telers aproximadament.
Amb el pas del temps, el barri de Velluters va ser el centre neuràlgic del comerç de la seda a València, una emprenta històrica que "hui es manté gràcies a l'edifici del Col·legi de l'Art Major de la Seda, convertit en museu", subratllen des de l'entitat cultural.
En el segle XVIII es calcula que hi havia 3.500 telers a València, dels quals, 900 es dedicaven al teixit del vellut. En el XIX es produïx progressivament un descens del teler tradicional manual pel mecànic, una cosa que en el XX es generalitza. El vellut es deixa de teixir manualment en la segona mitat de segle.
DADES TÈCNIQUES
Per a teixir, els fils es disposen en el teler en forma d'ordit i de trama. Per a un ample de 55 centímetres, el teler està disposat de 2 plegadores: 6.600 fils de seda natural de 3 caps (1 plegador de 4.400 fils de base i un altre de 2.200 fils per al pèl). Quan la trama, és seda natural que porta 40 passades per centímetre de seda de 36 caps.
Vicente Enguídanos realitzarà una demostració de l'art de teixir del vellut en una sèries de visites guiades. L'horari serà tots els dijous d'11.00 a 13.00 hores. Per a qualsevol consulta, contactar amb el departament de reserves del museu (697 15 52 99).
Este artesà, nascut a València en 1931, va començar als 12 anys a familiaritzar-se amb els telers gràcies a l'empresa que va fundar en 1925 el seu pare. Els seus avis també van ser treballadors de la seda. Va treballar amb gran mestratge el vellut de manera artesanal.
El taller estava situat en la seua pròpia vivenda, en el carrer Juan de Mena. Amb les seues telleroles, tisores i ferros, alguns utensilis fins i tot heretats de generació en generació dins de la seua mateixa família, va mantindre viu l'esperit de velluter. Hui en dia, és l'única persona a Espanya coneixedora de l'ancestral tècnica de teixir el vellut a mà.
