Sàhara.- El Govern, PP i CiU demanen respecte dels drets humans al Sàhara, però també en els campaments de Tindouf

MADRID, 9 Mar. (EUROPA PRESS) -

El Govern, el PP i CiU han coincidit hui a demanar al Marroc que respecte els drets humans (drets humans) al Sàhara Occidental, però han subratllat que estos valors universals s'han de complir també en els campaments de Tindouf, a Algèria, que controla el Front Polisario.

Així s'han expressat tant el ministre d'Afers Estrangers i de Cooperació, Miguel Ángel Moratinos, com els diputats de PP i CiU Gustavo de Arístegui i Jordi Xuclà, que van recollir així el missatge llançat pel primer ministre marroquí, Abbas el Fassi, este cap de setmana a Granada amb motiu de la primer cimera UE-Marroc, en què ha demanat que es parle també de les violacions de drets humans que, segons la seua opinió, tenen lloc en Tindouf.

Moratinos ha comparegut este matí davant de la Comissió d'Afers Estrangers del Congrés per a parlar del Sàhara i ha defensat que, en matèria de drets humans, "cal ser ferm amb el Marroc, i Espanya ho ha estat", però també "cal ser ferms amb tots", no només amb una part perquè "tant febles com forts han d'assumir les seues responsabilitats", ha dit en al·lusió al Front Polisario i a Rabat.

"Cal demanar respecte als drets humans en tot el Magreb, Pròxim Orient i en els campaments" de refugiats sahrauís a Tindouf (Algèria), ha subratllat el ministre, que ha fet una crida a Alger perquè accepte emetre passaports individuals en lloc de col·lectius per als menors sahrauís que viatgen cada estiu a Espanya perquè així ho exigix la nova normativa Schengen de l'espai europeu sense fronteres.

Moratinos ha volgut posar en valor alguns avanços que Rabat ha fet últimament en matèria de drets humans i al Sàhara. Ha destacat així l'eixida de la presó el passat 10 de febrer de l'única dona del grup de set activistes detinguts en octubre a Casablanca després de visitar els campaments de Tindouf --i que tenia alguns problemes mèdics-- o el retorn amb tota normalitat este diumenge a Casablanca d'un altre grup d'activistes procedent de Tindouf.

"Potser Marroc hi haja comprés l'error de gestió" que va cometre respecte al cas de l'activista sahrauí Aminetu Haidar, que va mantindre a Lanzarote una vaga de fam de 32 dies per a protestar per la seua expulsió forçosa de Al-Aaiun, i ara estiga més interessat en el respecte als drets humans, ha assenyalat.

Gustavo de Arístegui ha compartit les apreciacions del ministre i es va pronunciar a favor d'"un respecte escrupolós" dels drets humans tant al Sàhara com en Tindouf, mentre que Jordi Xuclà (CiU) ha defensat també que s'"analitze" la situació dels drets humans en els campaments de Tindouf.

AVANÇOS EN LES NEGOCIACIONS

Moratinos ha comparegut per a explicar els últims esdeveniments que s'han produït en el contenciós, que va viure una escalada de "tensió" amb la crisi provocada per la vaga de fam de l'activista Aminetu Haidar, però que també ha registrat certs avenços.

El cap de la diplomàcia espanyola ha destacat que en la primera reunió informal que Marroc i el Front Polisario van tindre baix els auspicis de l'ONU després de la crisi de Haidar --celebrada als afores de Nova York en febrer passat-- les dos parts van acceptar "per primera vegada" escoltar a l'una altra presentar la seua proposta sobre el futur del Sàhara.

Marroc va presentar el 2007 un pla d'autonomia per al Sàhara sobre la base de la integritat territorial del regne que accepta sotmetre a consulta del poble sahrauí en un referèndum, mentre que el Front Polisario exigix la celebració d'un referèndum que incloga l'opció de la independència al costat d'altres com l'autonomia.

La negativa de les dos parts a cedir en estos principis ha motivat que les negociacions que van entaular el 2007 sota els auspicis de l'ONU porten bloquejades des del 2008.

Moratinos ha remarcat alhora que a la reunió de Nova York la delegació algeriana (aquest país també participa en les converses entre Rabat i el Polisario en el marc de l'ONU) i la marroquina van acceptar discutir sobre les seues relacions bilaterals --que el conflicte del Sàhara enverina des de fa tres dècades-- i "van acordar reprendre les visites ministerials bilaterals".

En este punt, ha avançat que Espanya està treballant per a mobilitzar a França i els EUA, dos països "amb capacitat d'influència" sobre les parts, amb l'objectiu d'afavorir una "reconciliació" entre el Marroc i Algèria --les fronteres dels quals romanen tancades-- que done peu a una "nova relació" que facilite al seu torn una solució per al Sàhara.

Moratinos ha assenyalat que la pròxima reunió del fòrum mediterrani 5+5 que acollirà Túnez el 15 d'abril suposarà una oportunitat per a debatre esta qüestió i ha qualificat d'"inacceptable" que l'única frontera tancada actualment en el món siga la que compartixen Marroc i Algèria, quan Rússia i Geòrgia, que han viscut una guerra recent, acaben d'obrir un pas fronterer.

LA DESCONFIANÇA DEL POLISARIO

La portaveu socialista d'Exteriors, Elena Valenciano, ha advertit durant el debat que el Front Polisario "llisca progressivament cap a una desconfiança generalitzada" cap a tot el món, "el que no li fa cap bé" i així s'ho ha expressat la representant socialista directament a dirigents del moviment.

Valenciano ha defensat a més que és precisament el Govern espanyol el que està mantenint "viva" la qüestió del Sàhara i el que facilita la tasca de l'ONU prestant suport polític i logístic a l'organització al Sàhara.

El diputat d'IU, Gaspar Llamazares, ha expressat els seus dubtes respecte al paper de "mediador" que Espanya puga exercir en el contenciós perquè una de les parts, en este cas el Front Polisario, ho percep com un actor que s'ha situat "de part" de França i del Marroc.

En el debat, només els representants de PP, CiU i UPN, per mitjà de Carlos Salvador, van fer una breu al·lusió a la situació dels drets humans a Cuba i Veneçuela.

Salvador ha assenyalat que els drets humans han de ser defensats tant al Marroc com a Cuba i Veneçuela. De Arístegui ha clavat per la cara al ministre que amb alguns dirigents siga "molt complaent" en lloc de crític en aquesta matèria, mentre que Xuclà ha recomanat analitzar l'"eficàcia" que té mantindre un "diàleg crític" amb règims com el cubà.

Moratinos s'ha limitat a respondre'ls animant-los a comparar els resultats que aquest Govern ha tingut amb esta aposta pel diàleg crític davant d'Executius anteriors i ha sostingut que l'actual política dóna "resultats".