MADRID, 13 Dic. (EUROPA PRESS) -
El Ple del Senat ha aprovat este dimecres definitivament l'actualització de les lleis del Concert Econòmic i del 'Cupo' Basc, que seran així enviades al Butlletí Oficial de l'Estat per a la seua publicació i entrada en vigor, amb efectes des de l'1 de gener d'enguany.
Les dos lleis han sigut vetades per Ciutadans i per Compromís, amb cinc senadors en total, però recolzades per la resta de partits de la Cambra alta, amb 246 vots a favor. EH Bildu s'ha abstingut en el cas del 'Cupo', encara que ha recolzat el Concert. La tramitació en el Senat, com va ser en el Congrés, ha sigut urgent i en lectura única en el Ple, sense possibilitat que els grups presentaren esmenes parcials en ser normes pactades entre dos governs, el central i el basc.
El senador de Ciutadans, Xavier Alegría, ha defès el veto del seu partit a les dos normes perquè "suposen més desigualtat" per a la resta del país, que al seu juí finança a les institucions basques. Ha insistit que el 'Cupo' es calcula i es negocia "sense claredat" i ha reptat als senadors de la resta de partits a tornar als seus territoris d'origen a explicar el seu vot a favor del sistema foral "en detriment de les seues comunitats".
També ha vetat les dos lleis Compromís. El seu portaveu, Carles Mulet, ha acusat el Govern de donar-se pressa per renovar el Concert i el 'Cupo' però no el finançament de les 15 comunitats del règim comú. "Per què és més urgent açò que complir el 156 de la Constitució, de la qual tant parlen i tan poc compleixen?", ha preguntat el senador, en referència a l'article que fixa el dret de les comunitats a l'autonomia financera.
Les dos normes han sigut defeses la resta de partits, especialment per PP, PSOE i PNB.
UN PAGAMENT ANUAL DE 1.300 MILIONS
Segons la nova llei del 'Cupo', els territoris forals bascos abonaran en els pròxims 5 anys 1.300 milions d'euros anuals. Es calcula aplicant a les despeses de l'Estat un índex del 6,24 per cent, que és el que les dos parts calculen que pesa el País Basc en el conjunt del país (el seu PIB és el 6,1% i la seua població el 4,7%).
Eixa xifra és el que s'ha fixat com 'Cupo' base però no és la que les hisendes forals basques abonaran a l'Estat. El que es denomina 'Cupo' líquid, que és el que realment paga Euskadi cada any, variarà segons els ajustos que s'apliquen i que no produiran el mateix resultat d'un exercici a un altre.
Enguany, el pagament previst és de 945 milions perquè es descomptaran les polítiques actives d'ocupació, que estan transferides al País Basc, per la qual cosa es resta el cost (215 milions), i part del cobrat de més per l'Estat en els anys que la llei del 'Cupo' ha estat sense actualitzar, des de 2007; en concret, en 2017 se li retornaran 140 dels 1.400 milions acordats d'ajust entre les dos parts. La resta es descomptarà dels quatre pròxims 'Cupos'.
