VALÈNCIA, 23 Oct. (EUROPA PRESS) -
L'investigador postdoctoral valencià Domingo Carlos Salazar García, associat al Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València (UV) i altres centres internacionals, ha participat a l'equip científic que ha aconseguit seqüenciar el primer genoma humà modern primerenc en Euràsia, informa la institució acadèmica valenciana.
El grup liderat per Svante Pääbo, Bence Viola i Janet Kelso, del Max-Planck Institute for Evolutionary Anthropology (Leipzig, Alemanya), que acaba de publicar la troballa en la revista 'Nature', ha estudiat l'alimentació d'un humà anatòmicament modern de l'oest de Sibèria de fa 45.000 anys.
La comparació del seu genoma amb els genomes d'individus que van viure més endavant a Europa i l'Àsia mostra que va estar prop del moment en el qual els ancestres dels actuals habitants de l'oest i est d'Euràsia fossen per diferents camins.
Com tots els individus actuals de fora d'Àfrica, l'home d'Ust'-Ishim portava segments d'ADN neandertal en el seu genoma. Però estos segments eren molt més llargs que els que es troben en els humans de hui dia i indiquen que l'encreuament amb els Neandertals ha passat entre fa 50.000 i 60.000 anys. La seua alimentació mostra una plasticitat encara no observada directament en Neandertals.
De fet, l'estudi d'anàlisis isotòpiques d'este humà modern suggerixen que este consumia recursos d'aigua dolça de manera habitual --peix, crustacis, etcètera--, una cosa encara no vista de manera directa entre els Neandertals.
"Estos resultats són importants, ja que este consum recurrent de recursos no terrestres dibuixa un patró alimentari d'ampli espectre entre estes poblacions eurasiàtiques pioneres d'humans moderns, a diferència d'allò observat fins a hui en Neandertals de la regió", assenyala Domingo Carlos Salazar García, en un comunicat.
"Probablement esta plasticitat alimentària va suposar un avantatge per a adaptar-se a aquell entorn hostil de latituds septentrionals i va facilitar la seua expansió per Euràsia en detriment dels Neandertals, que eventualment van desaparèixer", afegix.
Les anàlisis isotòpiques són útils per a obtenir informació sobre el consum regular de diferents tipus de proteïna alimentària, a diferència dels estudis d'arqueozoologia que tot i que indiquen el tipus d'aliments que van consumir les poblacions en el passat, no poden definir la seua proporció global en la dieta dels individus.
UN FÈMUR DE SIBÈRIA
El 2008, un fèmur humà relativament complet ha estat descobert en dipòsits al·luvials del riu Irtysh, prop de l'aldea d'Ust'-Ishim a Sibèria occidental. La datació directa de radiocarboni sobre l'os demostra que té uns 45.000 anys d'antiguitat.
"La morfologia de l'os suggerix que es tracta d'un humà modern antic, que és un individu relacionat amb les poblacions ancestrals directes dels individus que vivim hui dia", afirma Bence Viola, l'arqueòleg que ho ha analitzat i un dels coordinadors de l'estudi. "Este individu és un dels humans anatòmicament moderns més antics trobats fora del Pròxim Orient i Àfrica", apunta.
L'equip d'investigació ha seqüenciat en alta qualitat el genoma d'este individu i ho ha comparat als genomes de persones de més de 50 poblacions actuals. Han descobert que l'os d'Ust'-Ishim pertany a un individu masculí que està més relacionat amb els de fora d'Àfrica que dels habitants del continent africà, el que mostra que és un representant primerenc de la població d'humans moderns que va eixir d'Àfrica.
Quan es va comparar el seu genoma al de persones no africanes, s'ha vist que està igualment relacionat amb humans Paleolítics que van viure a l'oest i est d'Euràsia. "La població a la qual l'individu d'Ust'-Ishim va pertànyer va poder haver-se separat dels ancestres dels habitants actuals de l'oest i est d'Euràsia abans de la seua separació en dos grups o en un moment pròxim ella", diu Svante Pääbo.
"És gratificant saber que ara tenim un nou genoma disponible d'un humà anatòmicament modern tan prompte, per a complementar els dels Neandertals i Denisovanos d'estos temps", assegura. El paleoantropòleg Jean-Jacques Hublin, que ha estat involucrat en este estudi, assevera: "És possible que l'individu de Ust'Ishim pertanyés a una població de primers migrants a Europa i l'Àsia Central que no ha deixat descendència entre la població humana actual".
BARREJA AMB NEANDERTALS
Com l'home d'Ust'Ishim va viure durant un període en el qual els Neandertals encara eren presents en Euràsia, els investigadors han estat també interessats a comprovar si els seus ancestres ja presentaven evidència de la barreja amb els Neandertals. En este sentit, han descobert que entorn d'un 2% del seu ADN venia dels Neandertals, una proporció semblant a la trobada entre els habitants d'Europa i l'este asiàtic hui.
Tot i això, la longitud dels segments d'ADN Neandertal en el seu genoma és molt més gran que la present en éssers humans actuals, ja que va viure prou a prop en el temps que es produïa la barreja perquè els segments Neandertals no haguessen tingut encara el temps necessari per a reduir-se en mida amb el pas de les generacions.
"Això ha permès estimar que els ancestres de l'individu d'Ust'-Ishim es van entremesclar amb els Neandertals aproximadament entre 7.000 i 13.000 anys abans que este individu visqués. O, el que és el mateix, entorn de 50.000 a 60.000 anys abans del present, que és prop del moment de la principal expansió d'humans anatòmicament moderns fora d'Àfrica i el Pròxim Orient", argumenta Janet Kelso, qui va liderar l'anàlisi bioinformàtica del genoma.
L'alta qualitat d'este genoma de 45.000 anys d'antiguitat també ha permès a l'equip estimar la taxa amb la qual les mutacions s'acumulen al genoma humà. Han pogut observar que s'han acumulat entre una i dos mutacions per any en els genomes de les poblacions d'Europa i l'Àsia que han viscut des de l'individu d'Ust'-Ishim. Esta taxa és semblant a l'observada en estudis recents que comptaven diferències genètiques entre pares i fills actuals, però inferior a l'aproximació indirecta tradicional basada en divergència fòssils entre espècies.
