Suïssa podria donar asil a Anna Gabriel si entén que hi ha "proves concretes i fonamentades" de persecució a Espanya

Publicado 22/2/2018 18:58:28CET

MADRID, 22 Feb. (EUROPA PRESS) -

Suïssa considera que Espanya i la resta dels Estats membre de la Unió Europea són "països segurs" on qualsevol ciutadà pot trobar empara als seus drets fonamentals, per la qual cosa en principi, no atorga protecció internacional als procedents d'aquests territoris, una política general que podria canviar en el cas de l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel si s'entén que hi ha "proves concretes i fonamentades" que està sent perseguida.

Segons han explicat fonts de la Secretaria d'Estat de Migració (SEM) helvètica a Europa Press, aquest organisme competent en la recepció i tramitació de les sol·licituds d'asil "assumeix que Espanya en general, ofereix protecció enfront de la persecució política", encara que "aquesta presumpció podria canviar en casos individuals a partir de proves concretes i fonamentades".

L'exdiputada de la CUP es va traslladar a Suïssa fa uns dies per a preparar la seua "estratègia de defensa" i va evitar comparéixer aquest dimarts davant el Tribunal Suprem per la seua implicació en el 'procés' que va culminar amb la declaració unilateral d'independència de Catalunya. Pesa sobre ella un orde de detenció, però vàlida només dins de les fronteres espanyoles.

Preguntat per aquesta situació, el portaveu de l'Oficina Federal de Justícia suïssa, Folco Galli, va declarar aquest dimecres a un diari local que el Govern helvètic rebutjava 'a priori' dur a terme l'extradició de Gabriel si Espanya la demanava, per entendre que si escau, "es tracta amb tota probabilitat d'un delicte polític".

"Segons el nostre Codi Penal i la Convenció Europea de Drets Humans, una petició d'extradició o qualsevol forma d'assistència judicial no es pot acordar per cap d'eixos motius", va afirmar Galli al diari suís 'Le Temps'.

Suïssa és firmant de la Convenció de Ginebra i encara que manté excepcions --no dóna protecció a qui fuig del servei militar obligatori, per exemple--, contempla la persecució per raons polítiques com a causa per a concedir asil a un estranger.

Queden fora d'aquesta premissa, segons la seua Llei d'Asil, les peticions d'els qui procedisquen d'un país segur on hagueren pogut rebre protecció i les d'els qui tinguen un visat amb el qual viatjar a un altre país que complisca eixes condicions, encara que tal com expliquen en la Secretaria d'Estat, es tracta d'una política general, doncs preval l'anàlisi individual de cada cas.

La SEM, que declina comentar la situació concreta d'Anna Gabriel, explica no obstant açò a Europa Press que si sol·licita asil en qualsevol dels sis centres federals de recepció i procediment de peticions de protecció internacional del país, aquest "es tramitaria pel procediment accelerat", és a dir, que tindria una decisió 48 hores després de realitzar la primera entrevista sobre el seu cas.

La política general de Suïssa indica que si la sol·licitud es rebutja, es dicta sobre la marxa un orde perquè l'afectat abandone el país. Aquest cas no aplicaria sobre Anna Gabriel, doncs com a ciutadana espanyola, té llibertat de moviment a Suïssa, que segueix sent part de l'espai comú europeu Schengen.

colaboracio