El termini d'acolliment de refugiats acaba este dimarts i Espanya ha complit amb la dècima part dels pactes

Contador
Publicado 26/09/2017 18:59:30CET

ONG i grups de l'oposició critiquen la gestió del Govern, que atribueix les dades al "complex sistema" establit per la UE

MADRID, 26 Sep. (EUROPA PRESS) -

El termini acordat pels Estats membres de la Unió Europea (UE) per a la reubicació i reassentament de 160.000 refugiats en dos anys expira este dimarts 26 de setembre. Espanya ha acollit una mica més d'una dècima part del contingent compromès, la qual cosa ha provocat les crítiques a la seua gestió de les ONG i oposició.

"La Unió Europea és incapaç de complir els seus compromisos de mínims i amb prou faenes mou un dit perquè el Mediterrani deixe de convertir-se en una fossa comuna cada vegada més gran", ha denunciat en declaracions a Europa Press el Comité Español d'Ajuda al Refugiat (CEAR).

Al juliol de 2015, fruit d'un primer acord en la UE, els Estats es van comprometre a resituar 32.256 sol·licitants d'asil procedents d'Itàlia i Grècia, amb el compromís d'ampliar esta xifra al desembre fins als 40.000, però açò últim no es va fer.

Dos mesos després, després de la icònica foto d'Aylan, este compromís es va multiplicar i la UE va rubricar un segon acord a través del com 22 Estats europeus van acceptar la reubicació de 120.000 sol·licitants d'asil des d'Itàlia, Grècia i Hongria, la qual cosa situava el compromís en 160.000 a repartir proporcionalment entre tercers països. No obstant açò, Hongria es va eixir de l'acord i van quedar 54.000 refugiats pendents de reubicació, un contingent que finalment va quedar sense ser reasignado.

Fins a hui, els Estats membres han resituat més de 28.700 demandants d'asil, segons les últimes dades de la Comissió Europea, a 20 de setembre. En total, sumant les xifres que manegen les institucions europees sobre reassentaments i reubicacions, els Estats membres han acollit més de 44.300 refugiats, és a dir, al 27% dels 160.000 compromesos.

El Govern espanyol, que es va comprometre a acollir 17.337 persones, ha acollit 1.980 fins a este diumenge 24 de setembre, és a dir, l'11,4% de la quota pactada, segons les últimes dades del Ministeri de l'Interior arreplegats per Europa Press.

Així, des que el 9 de novembre de 2015 arribaren a l'aeroport Adolfo Suárez-Madrid Barreges els primers 12 refugiats d'origen sirià i iraquià des d'Itàlia, el goteig durant els 22 mesos següents ha sigut molt inferior a l'esperat.

En total, Espanya ha resituat 1.279 sol·licitants d'asil que van arribar per mar a les costes de Grècia i Itàlia, 1.089 i 190, respectivament. Així mateix, ha reassentat 701 persones de camps de refugiats de països limítrofs al conflicte sirià: 506 des del Líban i 195 des de Turquia.

CAMPANYA DE LES ONG 'ORGULL D'INCOMPLIR'

Davant este incompliment, nou ONG han emprès esta setmana una campanya de denúncia. A través d'un vídeo, Accem, Amnistia Internacional, Ayuda en Acción, CEAR, Coordinadora d'ONGD, Fundació Cepaim, Médicos del Mundo, Oxfam Intermón i Red Acoge han criticat l'actuació de la UE i el Govern espanyol.

En la peça #OrgullodeIncumplir, d'uns 50 segons de durada, es veu a ciutadans que relaten el grau de compliment dels seus compromisos diaris. "La meua nota mitjana és un 1,1", diu una jove estudiant, mentre que un executiu assegura que "en dos anys" ha cobert l'11% dels seus objectius i una metge explica que "una de cada deu operacions" que realitza "acaba bé".

Segons han explicat les ONG, "just això, incomplir, és el que fan la Unió Europea i el Govern espanyol en el que a refugi i acolliment es refereix, amb les greus conseqüències que açò comporta per a milers de persones a tot el món".

Per la seua banda, Oxfam Intermón ha presentat esta setmana, davant la Comissió Europea a Madrid, una denúncia contra el Govern espanyol per incomplir el seu compromís, així com un requeriment a la pròpia Comissió perquè envie un dictamen i una carta "suficientment motivada", que òbriga la possibilitat que la justícia europea actue a partir del 27 de setembre quan el termini expira.

Per a la portaveu d'ACNUR, Rosa Otero, els Estats membres han de treballar amb "major solidaritat" i amb una "important voluntat política" per a donar resposta a esta crisi. A més, ha dit a Europa Press que Espanya "pot i deu fer molt més per a compartir eixa responsabilitat col·lectiva de protegir als refugiats".

SENSE REFUGIATS REUBICABLES

El passat 7 de setembre, la Unitat de Reubicació grega va comunicar a l'Oficina d'Asil i Refugi espanyola que no disposava de persones reubicables --que compliren els criteris establits per al programa--, per la qual cosa no era possible enviar nous expedients, tal com havia sol·licitat Espanya amb la finalitat de complir amb els compromisos adquirits.

Al juny de 2017, el ministre d'Afers exteriors i de Cooperació, Alfonso Dastis, ja preveia que els refugiats que resituaria Espanya serien menys dels compromesos perquè, segons va indicar, no tots complien amb els requisits i el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, va justificar esta setmana el baix acolliment d'Espanya al "complex sistema" establit per la Unió Europea. A més, va excusar que la majoria dels països europeus no van a superar el 10% del contingent compromès.

CRÍTIQUES DE L'OPOSICIÓ I UN 'ENVOLTA EL CONGRÉS'

L'oposició s'ha mostrat crítica amb la tasca de l'Executiu en esta matèria. Tant PSOE com Units Podem, creuen que el principal problema és la "falta de voluntat política". La portaveu de la formació habitada, Ione Belarra, ha explicat que països com Irlanda han enviat delegacions als camps de refugiats per a interessar-se i agilitzar els tràmits, una forma d'afrontar esta crisi que, segons apunta, Espanya no ha tingut.

Tampoc es creu les explicacions del Govern sobre que a Grècia no haja refugiats que acollir, igual que el seu homòleg socialista, Nacho Sánchez Amor, que a més sosté, enfront de l'argument de Zoido que "tots els països han complit poc", que hi ha uns altres que sí ho han fet.

Crític amb el Govern és també el portaveu d'Exteriors de Ciudadanos, Fernando Maura. El diputat afirma que "no s'ha fet el que s'havia de fer" i més quan se sap que les institucions, tant autonòmiques com a locals, s'han mostrat receptives "des del principi".

El seu grup ha sol·licitat, al costat del PSOE, la compareixença del Secretari d'Estat en esta matèria perquè informe sobre les mesures que va a escometre el Govern, ara que la Comissió Europea ja ha dit que se'n va a mantindre en la via de les quotes. "Volem saber si el Govern va a seguir incomplint el seu compromís i qual és el calendari que se'n va a imposar a si mateix per a aconseguir-ho", subratlla Maura.

No és l'única iniciativa que s'espera en el Congrés en els pròxims dies. Sánchez Amor ha explicat a Europa Press que hi ha convocada una reunió amb tots els portaveus socialistes de les comissions que estan implicades en el tema --Interior, Exteriors, Cooperació-- per a engegar les mesures que creen oportunes.

Precisament, el Parlament és l'escenari triat per Amnistia Internacional per a visibilitzar l'incompliment d'Espanya dimarts que ve. L'ONG va a 'envoltar el Congrés' amb fotografies de refugiats en bars, restaurants i galeries d'art dels carrers limítrofs.

I ARA QUÈ?

En tot cas, la fi del termini este dimarts no implica que els Estats no hagen de seguir acollint els refugiats compromesos. El que expira és el programa de la Comissió Europea de reubicació i, per tant, deixaran de registrar-se nous candidats des de Grècia i Itàlia.

La Comissió prepara un nou paquet de mesures, que podria incloure una nova proposta d'acolliment des de tercers països, com el Líban, Jordània o Turquia (reassentament) per a persones que ja tinguen l'estatus de refugiat.

colaboracio
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para analizar su navegación y ofrecerle un servicio más personalizado y publicidad acorde a sus intereses. Continuar navegando implica la aceptación de nuestra política de cookies -
Uso de cookies