Toni Acosta i Iñaki Miramón, dos divorciats en 'De mutuo desacuerdo'

Toni Acosta e Iñaki Miramón en el Talia con 'De mutuo desacuerdo'
Foto: EUROPA PRESS
Actualizado: miércoles, 17 septiembre 2014 16:46
av2" class="NormalTextoNoticia" itemprop="articleBody">

VALÈNCIA, 17 Sep. (EUROPA PRESS) -

   El Teatre Talia de València rep als actors Toni Acosta i Iñaki Miramón amb l'obra 'De mutuo desacuerdo', una comèdia actual de Fernando J. López que aborda temes com la parella, la paternitat i la família per mitjà d'un matrimoni divorciat que "perd els papers" per a posar-se d'acord sobre el seu fill, enfocat des del prisma de l'humor però com a vehicle de reflexió.

   El director i els actors han presentat este dimecres en una roda de premsa esta obra que ocuparà el cartell del Talia del 17 de setembre al 5 d'octubre, després de la seua estrena al teatre Saló Cervantes d'Alcalá de Henares el passat 29 d'agost.

   'De mutuo desacuerdo' és una comèdia escrita per Fernando J. López (autor de 'Cuando fuimos dos') i dirigida per Quino Falero, que gira al voltant de Sandra i Ignacio, una parella que acaba de divorciar-se i que està condemnada a posar-se d'acord pel seu fill. D'esta manera, tal com ha explicat el director, l'obra se centra en "els problemes als quals s'enfronten els protagonistes amb el seu fill en comú, a partir d'un esdeveniment al col·legi". Este assumpte, ha afegit Toni Acosta, és el "punt de trobada i, no només el detonant, sinó el fil conductor" de l'obra.

   En esta línia, l'actriu ha destacat que en esta funció "allò que preval és l'amor al seu fill". "El que importa és Sergio, i per això els pares perden els papers i discutixen tant; està la relació de parella, el 'feeling' que hagen pogut tenir, l'atracció sexual, que no se saberen posar d'acord i per això estan separats, però no ens oblidem que hi ha un xiquet passant-ho molt malament al col·legi, perquè els seus pares no saben discutir o no han sabut posar-se d'acord, hi ha una víctima i és un xiquet que va cada dia al col·legi", ha manifestat.

CONFLICTE I HUMOR

   En qualsevol cas, han avançat que les situacions conflictives que sorgixen entre els personatges són "el joc" de la comèdia, en què en cada escena "l'humor explota en algun costat", tot i que segons indica Fernando López, este humor "està buscat" i "neaix d'algunes situacions que són bastant tremendes". Alhora, han ressaltat que "els dos pensen que tenen raó" i, de fet, "cadascun té la seua raó que van a defensar a mort", i han avançat que la tensió sexual "existix absolutament", tot i que no han volgut revelar "cap a on va la història".

   En este sentit, l'actriu ha precisat que hi ha dos escenes de Sandra que "mai t'imagines com van a acabar veient el punt de vista en el qual comença", que ha resumit en "una pèrdua de papers absoluta", punt en el qual assegura que rau l'humor del seu personatge.

   Per la seua banda, Fernando ha relatat que l'autor ha utilitzat l'humor "com a una manera de fer reflexionar sobre una situació que a priori no és còmica" i ha assegurat que "no és una comèdia per comèdia". Sobre esta qüestió, Miramón ha precisat que hi ha "punts on es veu la fragilitat dels dos", en moments "nostàlgics", de "gran soledat" i "frustració" per la separació, la qual cosa els fa "més humans i pròxims" per al públic.

   "Tots, tinguem o no parella vivint en un nucli social xicotet com és la família, sempre hem de posar-nos d'acord en coses i intentar ser tolerants i conscients de les necessitats de cadascun", ha subratllat el director Fernando J. López, qui ha negat que l'obra siga "de parelles", sinó que "cada espectador pot trobar i reflexionar sobre com ens hem de posar d'acord en determinades coses, perquè la vida continua després d'una ruptura, enemistat o distanciament i hem de ser el més honestos possibles".

PARELLA "DE HUI DIA"

   D'altra banda, el director ha destacat que en la funció es retrata el masculí i el femení, de manera que "el límit del que tradicionalment relacionem amb allò masculí i el que tradicionalment relacionem amb allò femení es transgredix" i, així, "la posició del personatge de Toni no és la posició de les dones ni la d'Iñaki és la dels homes". Al respecte, el director ha considerat que és "bo que no prefixem estos límits dels gèneres, per esta tendència a la generalització" i ha apuntat que Sandra i Ignacio són una parella "de hui dia".

   Alhora, Acosta ha descrit a Sandra com a "una dona de hui, que vol ser mare, però a més professional, dona, sentir-se valorada, sentir-se sexi, i això fa que es perden un poc". A més, ha defensat als autors contemporanis amb textos actuals amb els quals la gent es puga reflectir-se.

   En este context, han asseverat que l'espectacle és apte "per a tots els públics", ja que "tot el món es posa en el cas d'un i un altre i s'ho passa bé", ha dit Miramón. Així i tot, Acosta ha confessat que li agradaria que foren a veure l'obra espectadors de la seua "franja d'edats", perquè "esta funció els toca de veritat".

col.labora la Conselleria de Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 31.999,98 € para el foment de valencià