MADRID, 19 Jun. (EUROPA PRESS) -
El tribunal alemany d'Schleswig-Holstein --que té pendent resoldre sobre l'entrega de l'expresident Carles Puigdemont-- ha reclamat al magistrat del Tribunal Suprem que instrueix la causa pel procés sobiranista a Catalunya, Pablo Llarena, l'informe del passat 30 d'abril pel qual l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro va contestar al seu requeriment sobre les dades que podrien sustentar l'acusació de malversació de fons públics contra diversos dels investigats.
La petició del tribunal alemany es realitza a iniciativa de l'equip d'advocats de Puigdemont, han confirmat a Europa Press fonts jurídiques, i respon l'interès a conèixer els fets que podrien sustentar aquest delicte en el cas de l'expresident de cara a la seua entrega a Espanya, després de rebutjar-se en principi que aquesta puga realitzar-se pel delicte de rebel·lió.
Després de rebre l'informe d'Hisenda, el mateix Llarena va dictar una interlocutòria en la qual afirmava que les dades que li va lliurar Montoro coincideixen amb els indicis de malversació recollits en la seua investigació contra els membres de l'antic Govern.
En relació amb les manifestacions realitzades per algunes defenses --que li van cridar l'atenció sobre les manifestacions de Montoro en el sentit que ni "un euro públic" es va destinar al referèndum il·legal de l'1-O-- el jutge precisava que la Comissió Delegada del Govern (central) per a Assumptes Econòmics (CDGAE) havia dictat quatre acords per al control pressupostari de la Comunitat Autònoma de Catalunya.
Llarena compta també amb informació de control a través de diversos requeriments realitzats a la Intervenció de la Comunitat Autònoma, així com les denúncies que des del mes de setembre del 2017 Hisenda ha vingut formulant davant la Fiscalia General de l'Estat perquè investigue possibles responsabilitats penals d'autoritats o funcionaris de la Generalitat de Catalunya en relació amb les campanyes promocionals del referèndum, a més del finançament a través del Diplocat de les despeses generades pels experts internacionals contractats per al seguiment del referèndum.
En aquest mateix document, Llarena enumerava altres proves reunides pel que fa als costos relacionats amb la publicitat del referèndum en els mitjans de comunicació públics (una campanya a l'abril del 2017 amb l'eslògan "sí o no" sobre el mapa de Catalunya i una altra campanya el 4 de setembre del 2017 per fomentar participació en la votació de l'1-O), la distribució de documentació electoral, els sobres per a remissió de cartes certificades, les despeses de fullets de propaganda i cartelleria, així com les despeses derivades de la intervenció d'una pluralitat d'observadors internacionals (pagaments a l'estranger a la societat neerlandesa 'The Hague Centre for Estrategic Studies' i despeses del Diplocat).
