MADRID, 25 Jun. (EUROPA PRESS) -
La secció tercera de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de cassació presentat per la Plataforma d'Afectats del Banc de València contra una resolució de desembre de 2012 de la comissió rectora del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (Frob), que va acordar dur a terme les operacions de reducció i augment de capital a exclusió del dret de subscripció preferent per als accionistes minoritaris.
"Hem de declarar i declarem que aquesta resolució és ajustada a Dret. Amb expressa imposició de costes a la part actora", resa la sentència, en relació al recurs interposat per l'associació d'afectats el 21 de febrer de 2013 com a reposició a la resolució del Frob que va acordar realitzar les operacions que portarien a la desaparició del Banc de València, que va ser liquidat i venut per un euro a Caixabank durant la crisi.
La plataforma, que agrupa accionistes minoritaris i ha sigut condemnada a costes, ha presentat diversos recursos que han sigut desestimats pel Frob i per l'Audiència Nacional. Després de la validació per part d'aquestes dos autoritats del procés resolutiu, és el Tribunal Suprem el que de nou ratifica que les operacions dutes a terme van ser les adequades.
"Les decisions de la resolució impugnada no expropian dret algun dels recurrents, perquè es tracta d'una situació d'insolvència d'una entitat de crèdit a la qual respon la Llei 9/2012 amb una sèrie de poders exorbitants que atribueix al FROB", declara el Tribunal Suprem.
L'autoritat judicial basa la seua declaració en la "insolvència o inviabilitat de l'entitat bancària", que va obligar a col·locar-la sota un règim particular, que substitueix el concursal quan requereix de la tutela administrativa a fi de garantir no solament els interessos dels creditors, sinó també l'estabilitat del sistema.
El Frob va adjudicar Banc de València a CaixaBank per un euro a la fi de 2012, després d'un desemborsament per part de l'organisme depenent del Banc d'Espanya de 4.500 milions d'euros en un augment de capital. Els accionistes van haver de suportar les pèrdues, entre unes altres, pels sanejaments al risc immobiliari exigits en la normativa de resolució.
L'operació va comptar amb un protocol de mesures de suport financer que es va instrumentar en un esquema de protecció d'actius mitjançant el qual el FROB va assumir, durant un termini de 10 anys, el 72,5% de les pèrdues que experimentaren les cartera de pimes/autònoms i de riscos contigentes (avals) de Banc de València, una vegada aplicades les provisions ja existents en dites actives.
La compravenda es va executar amb posterioritat a la transmissió d'actius de Banc de València al 'banc dolent' (Sareb) i a l'exercici d'accions de gestió d'instruments híbrids i deute subordinat emesos per l'entitat valenciana.
Amb anterioritat, al novembre de 2011, el Banc d'Espanya va decidir intervenir Banc de València davant la seua delicada situació financera i la seua posició de liquiditat. De fet, el supervisor va destinar un total de 3.000 milions de diners públics, repartit entre 1.000 milions per a enfortir la seua capital i altres 2.000 milions facilitats a través d'una línia de crèdit per a assegurar la seua liquiditat.
