El TS admet la queixa del PP d'Elx contra la sentència que denegava el recurs en el cas de les factures

ALACANT 4 Dic. (EUROPA PRESS) -

La Sala Penal el Tribunal Suprem (TS) ha admés a tràmit el recurs de queixa presentat pel grup del Partit Popular a l'Ajuntament d'Elx (Alacant) contra la sentència de la secció setena de l'Audiència Provincial d'Alacant, de data 3 de juliol del 2009, que denegava la preparació de recurs de cassació contra la sentència del 19 de juny del 2009, del mateix tribunal, que va acordar el sobreseïment i arxiu definitiu del procediment obert contra l'alcalde d'Elx, Alejandro Soler, pel cas de les factures.

Soler va tindre un procediment abreujat obert pel jutjat d'Instrucció número 4 d'Elx pels possibles delictes de malversació de cabals públics i prevaricació, derivats del suposat pagament per part de l'Ajuntament a mitjans de comunicació de diverses factures del PSPV i del PSOE.

Així, el Suprem, en una sentència facilitat pel TSJCV als mitjans de comunicació, ha determinat que sí cap recurs de cassació contra la sentència de l'Audiència que va acordar el sobreseïment lliure i l'arxiu de les actuacions en el cas de les factures, en estimar que els fets imputats a Soler no eren constitutius de delicte.

La sentència del Suprem indica que "l'Audiència Provincial entén que no procedix recurs de cassació a causa que els fets imputats no serien constitutius d'un delicte, l'enjudiciament del qual correspondria a l'Audiència, sinó al Jutjat penal" i argumenta que dels fets "no es desprén una voluntat de l'imputat orientada a una apropiació definitiva dels diners públics".

El suprem assenyala que "sol després de la qualificació de les actuacions i la sentència d'obertura del judici oral queda determinat l'òrgan competent per a enjudiciament". De manera que, fins aquell moment, "han de ser tingudes en compte les peticions de l'acusació, tal com resulten d'allò actuat, en la mesura que han estat acceptades, provisionalment pel jutge d'instrucció pel que fa que determina els fets punibles imputats".

Continua la sentència al dir que "la configuració dels fets punibles per part del jutge d'instrucció a l'acordar la incoació de procediment abreujat no permet excloure per absolutament impossible des del punt de vista legal la qualificació jurídica com a delicte de malversació de l'article 432.1r del Codi Penal, de manera que no s'exclou la competència de l'Audiència Provincial per a l'enjudiciament".

Així, la sentència recull que "no pot negar-se la procedència del recurs de cassació, ja que els querellants sostenen que s'ha comés un delicte de malversació de cabals públics, i el jutge d'instrucció, en la sentència dictat acordant la continuació com a procediment abreujat, al procedir a determinar els fets punibles, tot i que reconega que les quantitats en el seu moment pagades han estat tornades a l'Ajuntament, es referix als dos fets imputats".

A més, continua la sentència del Suprem, el querellant, en recurs de queixa, "entén que els fets constituirien un delicte continuat de malversació de l'article 432.1r del Codi Penal, de manera que l'enjudiciament seria competència de l'Audiència Provincial". Alhora, el querellant apunta a l'escrit d'interposició del recurs de queixa que "no consta la intervenció del querellat en la devolució, ni que esta l'hi haja efectuat el querellat o el partit polític beneficiat".