MADRID, 10 Feb. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem ha rebutjat tramitar l'incident de nul·litat presentat per l'expresident de la Diputació de Castelló i actual president del PP en l'esmentada província, Carlos Fabra, contra la decisió adoptada el mes de desembre passat per este òrgan de revocar el sobreseïment de quatre dels cinc delictes fiscals que se li imputen, en considerar que no podien considerar-se prescrits.
La interposició d'este incident de nul·litat per part de la defensa, tal com recull la mateixa sentència del Suprem, el que pretenia era complir amb este tràmit com a pas previ a la interposició del corresponent recurs davant del Tribunal Constitucional. És a dir, l'alt tribunal deixa ara via lliure a Fabra perquè sol·licite empara al tribunal de garanties.
"Hem de rebutjar este incident de nul·litat --diu l'alt tribunal--, que com qüestiona d'únic és la discordança del recurrent amb allò resolt per este Tribunal Suprem, com més interprete de la legalitat ordinària, deixant expedita esta via perquè el Tribunal Constitucional puga pronunciar-se sobre les violacions de drets fonamentals".
DEFENSA DEL TRIBUNAL
Afegix, en relació amb els termes utilitzats en el recurs, que conté expressions poc respectuoses per a este tribunal com titllar-lo de "completament sense racionalitat" o quan se'ls imputa que la seua sentència ha fet afirmacions que posen en relleu la "total absència de coneixement" pels magistrats de la sentència de l'Audiència Nacional de Castelló que va arxivar les causes per prescripció. "Expressions que destaquem com a impròpies d'un escrit forense signat per un prestigiós lletrat", assenyala, en al·lusió a Javier Boix.
La sentència dictada el passat 1 de desembre pel Suprem va acollir els recursos presentats per la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i la Unió de Consumidors de la Comunitat Valenciana (UCE) contra la decisió d'arxivar quatre dels cinc delictes fiscals pels que Fabra estava i han estat investigat des del començament de la causa.
El desembre del 2010, la Secció Segona de l'Audiència Provincial de Castelló havia sobresegut la causa oberta contra Fabra per suposats delictes fiscals comesos entre els anys 2000 a 2003 al considerar que no s'havia produït un acte d'interposició judicial que interrompera el termini de prescripció d'estes conductes. Ara haurà de ser imputat un altre cop per ells.
L'alt tribunal va deixar sense efecte el citat sobreseïment a l'estimar suficient per interrompre la prescripció una sentència dictat el 28 de febrer del 2006 per la Sala Segona de l'Audiència Provincial pel qual es va acordar encomanar a Hisenda una prova pericial.
L'esmentat encàrrec es fonamentava en "l'irregular increment patrimonial experimentat pel senyor Fabra, dona i fills i societats controlades per aquests en tota classe d'impostos", i es relacionava igualment amb "la repercussió fiscal de les esmentades operacions en els impostos, societats, IVA i IRPF dels seus socis en els exercicis 1999 a 2004".
El recurs de Fabra acollit de manera parcial per l'Audiència de Castelló es basava en la prescripció dels presumptes delictes fiscals per descoberts superiors a 120.000 euros en diversos exercicis de l'IRPF diferents al de 1999, que, segons recordava l'Audiència en la seua resolució, "ha estat objecte d'una denúncia per part de l'Agència Tributària i d'una sentència que ho ha admés incoant les oportunes diligències prèvies", i que, a més, no havia existit interposició judicial per la qual cosa la simple presentació d'una denúncia o querella no interrompia el termini de prescripció.
Per la seua banda, tant el jutge instructor com l'acusació consideraven que sí s'hauria donat esta interposició judicial respecte als presumptes fraus per mitjà d'una sentència que va dictar el 28 de febrer del 2006 la pròpia Audiència. Esta és la tesi que ha acollit hui el Tribunal Suprem.