VALÈNCIA, 18 Jul. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha declarat la nul·litat parcial del Decret 6/2017 de la Generalitat que regula l'ús del castellà i del valencià en l'administració autonòmica. Deixa sense efecte un total d'11 articles, com els quals donen un ús destacat al valencià sobre el castellà en les notificacions, retolació d'edificis i comunicació entre els empleats públics i amb els ciutadans.
D'aquesta manera, la Secció Quarta de la Sala contenciosa administrativa estima parcialment el recurs interposat per dos diputats del grup popular i anul·la 11 articles i una disposició final. La sala considera que la norma "ignora la realitat plurilingüe" de la Comunitat Valenciana reconeguda en l'Estatut d'Autonomia, explica el TSJCV a través d'un comunicat.
En els preceptes anul·lats es prioritza el valencià sobre el castellà en diversos aspectes. Sobre alguns d'aquests articles, apunta l'alt tribunal, ja havia emès informe desfavorable el Consell Jurídic Consultiu.
Per contra, els magistrats validen la resta de la norma la nul·litat íntegra de la qual reclamaven els recurrents, que mantenien que la discriminació positiva a favor del valencià no garantia el dret dels ciutadans a relacionar-se amb l'administració en la llengua oficial de la seua elecció.
El tribunal considera contrari a dret l'article que estableix que el personal de la Generalitat que atén la ciutadania l'obligació d'iniciar en valencià la comunicació amb els particulars. Sent les dos llengües oficials, diu, "imposar de manera general i en tota circumstància i sense justificació coneguda", l'ús d'una contravé l'Estatut d'Autonomia, la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) i la doctrina del Tribunal Constitucional (TC).
Així mateix, els magistrats creuen que els documents o expedients emesos per la Generalitat en valencià només tenen validesa dins de la comunitat autònoma, la qual cosa implica que perquè tinguen eficàcia en altres regions han de ser traduïts al castellà també fins i tot els dirigits a autonomies que el Consell denomina del "mateix àmbit lingüístic" que la valenciana: Catalunya i Balears.
"Amb independència de la naturalesa, concepte o consideració que es puga mantindre sobre el valencià i/o català, encara en la tesi que una i una altra llengua cooficial en les comunitats autònomes de Catalunya, Balears i València formen part del mateix sistema lingüístic, que conformen una comunitat lingüística i àmbit lingüístic, que des del punt de vista de la filologia, valencià i català siguen la mateixa llengua, o fins i tot encara que s'admetera sense matisos que científicament són el mateix valencià i català i no llengües similars --aquesta sala no es defineix en eixe punt-- es jutja que el decret impugnat contravé el sistema de fonts determinat en la Constitució, a part de no respectar el principi de jerarquia dins del subsistema normatiu autonòmic valencià", raona.
El TSJCV avala la norma del Consell en el que afecta la resta d'aspectes relacionats amb les notificacions ja que, en contra del sostingut pel PP, sí garanteix el dret dels ciutadans a triar la llengua cooficial de les comunicacions amb l'administració, tant en els procediments iniciats d'ofici com en els iniciats a sol·licitud de l'interessat.
De manera que tal sol·licitud de l'interessat perquè es redacten els escrits en castellà s'entén implícita en el cas que el procediment s'haja incoat a petició del particular amb una sol·licitud emplenada en castellà; i en els procediments d'ofici, a partir de la presentació d'algun escrit en eixa mateixa llengua cooficial. El mateix ocorre amb els certificats. No és il·legal expedir-los per defecte en valencià, llevat que el sol·licitant demane que es facen en castellà.
RETOLACIÓ
La sentència també considera il·legal la regulació sobre l'idioma en els rètols informatius d'oficines i instal·lacions de la Generalitat, ja que l'ús exclusiu del valencià per a zones valencianoparlants i la possibilitat d'emprar les dos llengües per als territoris de predomini lingüístic castellà "no preserva l'equilibri entre les dos llengües oficials".
"El precepte és il·legal per dos raons: no preserva l'equilibri entre les dos llengües oficials, amb la conseqüència que no es dispensa el mateix tracte als ciutadans castellanoparlants que als valenciaparlants; no s'oblide que no existeix el deure de conéixer el valencià i sí el castellà".
Un altre article afectat és el que diu que les actuacions administratives internes es redacten exclusivament en valencià, ja que no tots tenen l'obligació de conéixer el valencià. "Les actuacions internes s'entaulen fonamentalment entre empleats públics, sense que una gran part d'ells tinga legalment l'obligació de conéixer el valencià, menys fins al punt de poder comunicar-se per escrit en aquesta llengua".
Sobre aquest tema, explica que la norma anul·lada parcialment "ignora" la realitat plurilingüe de la Comunitat reconeguda en l'Estatut d'Autonomia, en la qual existeixen territoris predominantment castellanoparlants, amb dependències i servicis de caràcter administratiu de la Generalitat.
Segons la sentència, "la protecció i recuperació del valencià, com a mesura de foment per al seu ús en totes les activitats administratives són objectius del tot conseqüents amb el caràcter de llengua pròpia de la Comunitat Valenciana", segons l'article 6 de l'Estatut d'Autonomia. "Faltaria més", postil·len els magistrats, que, matisen que açò "ha d'escometre's en el marc estatutari i legal conforme a la doctrina del Tribunal Constitucional i a la jurisprudència del Suprem, que neguen la viabilitat jurídica que porte amb si proscriure el castellà, perquè ha de permetre's utilitzar també eixa llengua oficial i normal en totes les administracions públiques".
Igualment, anul·len parcialment l'article que estableix que les publicacions periòdiques de la Generalitat i la publicitat institucional es redactaran en valencià. "La previsió que només obligatòriament hagen de redactar-se en valencià els fullets, cartells i avisos de caràcter informatiu o divulgatiu en qualsevol suport i, en general, totes les publicacions, conculca el règim de cooficialitat que deriva de la Constitució, de l'Estatut d'Autonomia i de la LUEV".
CONCURSOS PÚBLICS
També discriminatori creu el TSJ que és l'article sobre els licitadors que opten als concursos públics. Per al tribunal, "suposa desconéixer que l'opció lingüística no només vé reconeguda a la ciutadania", sinó que "també arriba als contractistes o aspirants a ser-ho, domiciliats dins o fora del territori autonòmic". Establir el valencià entre els requisits dels plecs de condicions dels concursos públics manca de "cobertura legal" perquè la regulació de la matèria relativa a contractes del sector públic és una competència estatal; no autonòmica", adverteix.
Així mateix, és nul l'article que estableix el valencià com la llengua que s'ha d'utilitzar en la senyalització de carreteres, camins, estacions d'autobusos i dependències d'interés públic que depèn de les entitats locals. El precepte, segons la sentència, és contrari a dret perquè, amb la resta d'administracions amb seu a la Comunitat i amb altres Administracions públiques, estableix que la senyalització en el territori han de ser-ho en valencià mentre que en els territoris de predomini castellà no s'estableix la regla que haja de fer-se, almenys en castellà. Açò "suposa un tracte inmotivadament desigual i en perjuí dels territoris de predomini lingüístic castellà sobre els de predomini valencià".
