VALÈNCIA, 26 Ene. (EUROPA PRESS) -
La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) deliberarà demà dimarts sobre la competència per a investigar la querella de la Fiscalia Anticorrupció contra l'expresident de la Generalitat Francisco Camps, l'exconsellera de Turisme Lola Johnson l'expilot Jorge Martínez 'Aspar' per la gestió de la Fórmula 1 i la compra de Valmor Sports per part del Consell el desembre de 2011 perquè el Gran Premi d'Europa es pogués seguir celebrant a València.
Així consta en una providència de la sala, de data d'este passat dimecres i facilitada pel TSJCV, contra la que cap recurs de súplica en el termini de tres dies. La resolució es dicta després de l'informe presentat fa una setmana pel ministeri fiscal, unit a les actuacions, i en què Fiscalia ha considerat que l'òrgan competent per a conèixer de la seua querella era la Sala Civil i Penal de l'alt tribunal valencià perquè considera que dels fets exposats en el seu escrit es desprenen "sòlids", "clars" i "evidents" indicis delictius en l'actuació de Camps, que és diputat del PP en les Corts i, per tant aforat.
A l'informe, el fiscal al·legava "es desprenen indicis concrets de la possible existència de fets delictius que poden imputar-se a l'aforat, ja que es complixen els requisits fàctics i normatius dels delictes de prevaricació i malversació de cabals públics".
Per al delegat a València de la Fiscalia Anticorrupció, Vicente Torres, estos delictes deriven del fet d'haver negociat Camps "directament" amb el patró de la F-1, Bernie Ecclestone, els contractes per a la celebració del GP al circuit urbà de València; que ha estat qui va ordenar que la Generalitat es constituís com a avalador de Valmor sense seguir el procediment administratiu fixat en al Llei d'Hisenda de la Generalitat i la Llei de Pressupostos de 2011 i ha estat qui va ordenar a Johnson, malgrat que l'exconsellera no tenia competència per a això, que signés el contracte de 19 de juliol de 2011 pel que el Govern autonòmic prestava l'aval a l'empresa.
LA INICIATIVA VA PARTIR DE CAMPS
Així, indica que la iniciativa per fer el GP va partir de Camps i citava fins i tot les declaracions del propi Ecclestone, qui ha afirmat que la idea del GP la "va suggerir" l'expresident; que ha estat qui li va traslladar que havia de contractar amb Valmor el 2007, malgrat que mancava d'infraestructura, personal, material i economia i que no va pagar "ni un euro" al Circuit del Motor "ni tan sols se li va exigir el pagament", en perjudici dels fons públics.
Alhora, considerava que Camps ha estat també qui va assumir el paper protagonista en el contracte entre esta firma i la Societat Projectes Parcs Temàtics (SPTCV), qui el 31 de juliol del 2009 va assumir l'única obligació de pagar el cànon anual de 26 milions de dòlars "sense assumir cap dret".
El fiscal constava que, d'acord amb la Intervenció General de l'Estat, este contracte tindria nul·litat per no existir una "verdadera reciprocitat de prestacions". Així, ha estat la Generalitat "la que va pagar el cànon anual del 2009, 2010 i 2011, alliberant els socis de Valmor Sports d'esta obligació per decisió personal de Francisco Camps".
Finalment, en el contracte de 19 de juliol de 2011, la Generalitat va passar a ocupar el paper lloc d'avalador que tenia Bancaixa, després de la negociació "directa" d'Ecclestone amb Camps, qui va ordenar la firma "de manera urgent", de manera que va incomplir "de manera flagrant" tota la normativa en matèria d'avals. Assenyala el fiscal: "la urgència vi donada perquè Francisco Camps va dimitir l'endemà i va suposar a més que persona no determinada en aquell moment, en atenció a esta urgència, hagués de falsificar la firma del director de la SPTCV en aquell moment, Nicolás Figueras", que estava en viatge de nuvis.
L'ordre de fer-ho és "obvi" que partia de Camps i la que va signar ha estat la llavors consellera de Turisme, Lola Johnson, qui "no tenia competència" per a fer-ho en contravenir la Llei d'Hisenda Pública i la normativa en matèria d'avals. Per al fiscal, es va saltar "de manera grollera" l'ordenament jurídic.
