La UV rebutja la declaració com a patrimoni cultural de les curses de braus i els 'Bous al Carrer'

VALÈNCIA 15 Jun. (EUROPA PRESS) -

La Universitat de València (UV) ha emés un informe en el qual rebutja la declaració com patrimoni cultural de les curses de braus i dels 'Bous al Carrer'. A l'informe, que havia estat sol·licitat per la Conselleria de Cultura, Turisme i Esports, la UV considera que estes pràctiques amb toros "no reunixen els requisits que establix la Convenció de la Unesco", segons ha informat la institució acadèmica en un comunicat.

L'informe, de 21 pàgines, ha estat redactat per Antonio Ariño, vicerector de Cultura i catedràtic de Sociologia; Adela Cortina, catedràtica de Filosofia del Dret, Moral i Polític; Gil Manuel Hernández, professor de Sociologia i Antropologia Social; Josep Montesinos, professor d'Història de l'Art i Rafael Narbona Vizcaíno, catedràtic d'Història Medieval.

Tot i això, la UV, malgrat rebutjar la declaració de les festes de toros com patrimoni cultural immaterial, assenyala que estes pràctiques han generat al llarg de la història "un conjunt d'expressions objectives --lèxic, música, lleis, butlles i normatives, pintura i escultura, espais i places, cartelleria, museus, escoles, revistes, etc.-- que constituïxen la dimensió material d'estes celebracions i que, en uns casos pel seu valor artístic i sempre pel seu valor documental, han de ser preservats com a testimoni de maneres de vida passades que integren el nostre patrimoni material".

RECORREGUT HISTÒRIC

El document fa un recorregut històric sobre les festes amb toros des de l'antiguitat fins a l'actualitat, així com de la figura del toro en la mitologia, l'art i altres representacions socials. També s'analitzen les convencions internacionals sobre patrimoni cultural, sobre el respecte al medi ambient i sobre el maltractament als animals.

D'acord amb l'informe, els últims anys s'ha experimentat un "canvi de tendència social" respecte a les festes amb toros, que tenen un "suport social en decadència" i amb un "augment del rebuig" per part de diferents sectors, en particular els més joves.

Segons un sondeig fet per Gallup en 2002, el percentatge de població interessada per les curses de braus se situava en un 31%. Així i tot, les enquestes que han realitzat el Ministeri de Cultura i la Fundació Autor mostren que els assistents a les corrides representen un percentatge "molt inferior i en progressiva reducció".

En concret, l'Enquesta de Pràctiques i Hàbits Culturals feta en 2002-2003 dóna la "breu xifra" d'un 8,6% de població que ha assistit "alguna vegada als toros", i és una pràctica on predominen les persones d'edat madura i avançada, i els homes sobre les dones.

Per comunitats autònomes, els percentatges més elevats de pràctica es donen a Navarra (25%), i a Castella-Lleó i Castella-la Manxa (19,2 i 17,7% respectivament). El percentatge a la Comunitat Valenciana és d'un 7,4%, un punt inferior a la mitjana.

EXPANSIÓ "PER IMITACIÓ"

Respecte als 'bous al carrer', l'informe reconeix que han experimentat una ràpida expansió "per imitació" durant les tres últimes dècades. "En este sentit, més que d'un profund arrelament històric, cal parlar d'una recreació i d'una difusió a la calor de la transformació de les modalitats festives populars a les festes majors contemporànies", afegix el document.

Així, el document indica: "la recerca sobre els valors de les societats contemporànies, dins les quals s'inserix la societat valenciana, mostra que està creixent una sensibilitat, tant local com global, que remou els fonaments de la legitimitat sobre la qual es basa l'art del toreig".

"Una de les conseqüències d'este canvi de valors és una major preocupació de les persones pels problemes mediambientals, pels drets civils o l'interés pels aspectes més socials, polítics, intel·lectuals i estètics de la vida. I, en este sentit, les expressions culturals que es basen a infringir violència o dany a altres éssers vius van quedant a poc a poc en entredit", apunta.

En la mateixa línia, s'explica que encara que la força del tòpic "encara exalta una classe de violència exòtica i 'atàvica' a Espanya, que es ven com un atractiu 'singular' per als turistes, creix el qüestionament d'estes pràctiques, que també s'estén a l'abandonament d'animals de companyia i que coincidix amb tota una sensibilitat que mira amb simpatia la protecció d'espècies protegides, com el linx, el llop, l'àguila o l'ós peninsular".

El document recorda la cada vegada més arrelada sensibilitat mediambiental i conservacionista, "mare dels moviments ecologistes i de protecció animal", així com l'expansió d'un humanitarisme pacifista, "defensor dels drets humans i dels animals i amic d'una civilització on es fomente l'empatia entre humans i éssers vius", les dos lligades a la "creixent influència ètica, tant dels grans organismes globals encarregats de vetllar per estos drets, especialment l'ONU i concretament la Unesco, com d'una emergent societat civil global poc amiga de les expressions culturals violentes o denigradores de persones o animals".

"MALTRACTAMENT" AL 'BOU EMOBOLAT'

Respecte al 'bou embolat', els redactors de l'informe parlen d'un "maltractament i una violència explícita cap a l'animal que corre i passeja durant hores amb les boles de quitrà enceses, mentre que és aclamat pels carrers de la població".

L'informe assenyala que moltes activitats humanes proveeixen beneficis econòmics i, tot i això, no estan protegides jurídicament, sinó que poden fins i tot ser perseguits per la llei els qui les practiquen.