Zapatero diu que el Govern és "coherent" amb els drets humans a Cuba com ho és contra la guerra de l'Iraq i Guantánamo

MADRID, 9 Mar. (EUROPA PRESS) -

El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha defensat hui que la seua política de drets humans és "coherent i eficaç" i ha opinat que així ho va demostrar oposant-se "a guerres il·legítimes" com la de l'Iraq i ajudant al tancament de Guantánamo. Zapatero ha recalcat que la seua política també és "eficaç" a Cuba, davant de la "retòrica", el "traure pit", i el "partidisme" amb els drets humans que, segons la seua opinió, practica el PP.

Zapatero ha protagonitzat un aspre enfrontament amb el portaveu del PP al senat, Pío García-Escudero --el president del Senat, Javier Rojo, ha hagut de cridar a l'ordre una dotzena de vegades-- que l'ha acusat de "complaença" amb "dictadures com Cuba i Veneçuela" i ha qualificat de "vergonyós", "indignant" i "infamant" el comportament del Govern després de la sentència de l'Audiència Nacional que apunta indicis de col·laboració de Caracas amb ETA i les FARC.

García-Escudero ha opinat que a Zapatero, "també en política exterior, la seua ideologia l'ennuvola en entesa" i l'ha acusat de donar "una imatge acomplexada i humiliant" en política exterior.

El cap de l'Executiu, en canvi, ha enlletgit que els populars mai ixen en defensa del Govern quan rep atacs de l'estranger, al contrari de com fa ell cada vegada que s'ataca a l'expresident José María Aznar i com va fer quan era cap de l'oposició. "Posen-se del costat del Govern en qüestions transcendents de política exterior i de lluita contra ETA, gairebé mai ho fan, posen-se al costat del Govern alguna vegada", li ha instat Zapatero.

ZAPATA Y DE JUANA CHAOS

El portaveu dels populars ha començat per retreure a Zapatero que no condemnara la mort del dissident cubà Orlando Zapata --que va morir després de 85 dies en vaga de fam-- el dia que va acudir a l'ONU, "a la costosíssima sala dels drets humans". Per a García-Escudero, este era "el moment i el lloc" per a "condemnar rotundament" esta mort i Zapatero no va fer cap menció "perquè era Cuba".

Segons la seua opinió, el president només "es va dignar a lamentar" i no a "condemnar" la mort de Zapata 24 hores després i abans les "unànimes crítiques" que va rebre. García-Escudero ha arribat a recordar a Zapatero que apel·lara al "suprem valor de la vida" amb un "assassí" --quan l'etarra José Ignacio de Juana Chaos va deixar la vaga de fam-- i no amb un pres polític.

Zapatero, visiblement molest, li ha respost que ell es pronuncia sobre els assumptes on considera "convenient" --"i no on a vostè li sembla adequat", ha afegit-- i ha defensat que la seia declaració lamentant la mort de Zapata va tindre una "dimensió política més oportuna" allà on la va fer, al Congrés dels Diputats, a una reunió de presidents de Comissions d'Exteriors de la UE.

A més, responent a una pregunta del popular, Zapatero ha assegurat que l'executiu sí està prenent mesures "a favor de la llibertat i de la vida" del periodista dissident Guillermo Fariñas, que també està en vaga de fam i d'"altres ciutadans cubans que tenen problemes per defensar la seua llibertat d'expressió". Això, ha dit, ho fa el Govern "des de fa anys" i ho seguirà fent en el futur i sense "utilitzar políticament" als dissidents.

Per a García-Escudero, en canvi, l'actitud del Govern amb Cuba i Veneçuela és "fidel reflex" de la seua actitud en política exterior i per a descriure-la s'ha remuntat a quan Zapatero, segons les seues paraules, "va faltar el respecte" a la bandera estatunidenca, va cridar "fracassada" a la canceller Angela Merkel, va apostar per Ségolène Royal a França, es "va aliar amb el règim tirànic de l'Iran en l'Aliança de Civilitzacions" i es "ha plegat davant del Marroc al sàhara Occidental".

En la seua resposta, Zapatero li ha dit que alguns dels "episodis" que ell ha recordat posen de manifest precisament que la seua política de drets humans és "coherent" i "de conviccions", començant pel rebuig a la guerra de l'Iraq --motiu pel qual Zapatero no es va aixecar davant de la bandera dels EUA el 12 d'octubre del 2003--. El president ha insistit a més que la política del PP ha estat "molt poc eficaç" en alliberaments de presos cubans, mentre que el seu Govern ha aconseguit diverses.

VENEÇUELA, "SANTUARI TERRORISTA"

A més de a la mort de Zapata, el portaveu popular ha dedicat dures crítiques a la política del Govern cap a Veneçuela i el seu president Hugo Chávez, al qual ha qualificat de "paràsit de la democràcia" que s'ha servit d'ella per arribar al poder. Segons ha dit, la sentència de Velasco confirma el que "molts" sospitaven, que Veneçuela és un "santuari terrorista".

García-Escudero ha qualificat d'"infamant" que Espanya hi haja difós un comunicat conjunt amb Veneçuela, en què sembla que es culpa al jutge Velasco de la situació creada per acusar a Caracas de col·laborar amb ETA i les FARC, i d'"indignes" els "balbucejos" del ministre d'Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, del qual ha dit que sembla que ha demanat perdó a Veneçuela per la sentència del jutge.

Sobre este punt, Zapatero ha replicat que el problema de fons és la diferent "actitud" de PSOE i PP en els "temes transcendents" per a Espanya. En concret, li ha recordat que el PSOE ha donat suport a "sempre" i "sense dubtar un segon" la política antiterrorista dels Governs d'Aznar, i més si tenia repercussió en les relacions exteriors.

I en canvi, en el cas concret de Veneçuela, on s'afronta "un possible cas de col·laboració amb ETA", Zapatero els ha reprotxat que la seua reacció siga també criticar al Govern espanyol. En una línia semblant, ha enlletgit als populars que mai ixen en defensa del Govern quan este rep crítiques de l'exterior --"vostès han callat", ha incidit--, mentre que ell sí ha eixit "ferm" a defensar als populars.

Per a Zapatero, tot això respon que els populars gairebé sempre "posen davant l'interés partidista i de curt abast per intentar danyar al Govern" en lloc de primar l'interés general com hauria de fer "un partit responsable". "Quina llàstima, quina pena", ha conclòs.