LINZ (ÀUSTRIA), 5 de novembre (De l'enviada especial d'Europa Press Cristina Font)
La ciutat austríaca de Linz es prepara per convertir-se en Capital Europea de la Cultura el 2009 amb una exposició que revela els projectes culturals que Adolf Hitler tenia per a aquesta ciutat, per la qual sentia un afecte especial després de passar-hi set anys de la seva joventut. Mostra el desenvolupament que va impulsar el dictador a Linz, tradicionalment considerada ciutat de pas entre Viena i Salzburg.
'La Capital Cultural del Führer' de l'Schlossmuseum, que ha estat inaugurada aquesta tardor i romandrà oberta fins al pròxim 22 de març, pretén ser focus d'atenció per escalfar motors en els preparatius de la ciutat de cara al 2009, ha explicat el director adjunt de Linz'09, Ulrich Fuchs, a la presentació de Linz com a Capital Europea de la Cultura 2009.
L'exposició, que ha generat certa polèmica, no vol ser una apologia de la ideologia nacionalsocialista de Hitler, sinó un testimoni de perquè Hitler va escollir aquesta ciutat per als seus projectes culturals, i no Viena, on va ser rebutjat dues vegades per l'Escola de Belles Arts després de no superar un examen i va viure en un alberg masculí mantenint-se amb la venda de postals que ell mateix pintava.
"No es pot parlar del desenvolupament d'aquesta ciutat sense l'impuls que li va donar Hitler", admeten les generacions joves de la ciutat, que també es pregunten com han d'"heretar tot el que va fer Hitler per Linz".
Amb el suport de diversos documents històrics, l'exposició reflecteix les empremtes del nacionalsocialisme a la ciutat i tracta sobre la infància de Hitler a Àustria --va néixer a Braunau (regió d'Alta Àustria)--, l'annexió d'Àustria a Alemanya --la qual va ser proclamada en un balcó de la plaça major de Linz després que Hitler fos escollit canceller alemany-- i sobre l'art i la cultura durant el nazisme.
Alguns dels plans que Hitler tenia per a Linz passaven per la construcció d'una òpera --que és un projecte actual de la ciutat-- i la creació del Museu del Führer, el d'art més important d'Àustria, nodrit especialment d'obres expropiades a mecenes i col·leccionistes jueus.
El Museu del Führer també va ser dissenyat pel mateix dictador per exemplificar determinades polítiques de lleis àries, així com la persecució de les llibertats individuals contràries al règim.
Un altre dels seus importants projectes va ser la construcció d'una estació de tren subterrània utilitzant una arquitectura imperial, tot i que no va arribar a fer-se realitat. Tot i això, va tirar endavant altres de les seves grans obsessions com era el Pont dels Nibelungs, el tercer que travessa el Danubi --va ser edificat per presos txecs, polonesos i de Mauthausen entre 1938 i 1940-- i la creació d'una empresa siderúrgica potent per construir armament.
Aquesta indústria, s'ha convertit en motor econòmic del país, i actualment exporta a Alemanya metalls per a empreses d'automoció i a França rails per a la construcció del tren d'alta velocitat, que unirà l'estat amb Espanya.
L'exposició també recull el testimoni d'alguns artistes i gent de l'època que van ser assassinats per ser considerats contraris al règim, com ara Simon Wisenthal i l'artista Anada Maly, que va ser assassinada en un centre psiquiàtric després de ser-li diagnosticada esquizofrènia pels dibuixos d'algunes de les seves pintures expressionistes, moviment que Hitler va perseguir en pro de l'art impressionista-realista, costumista i enaltidor de la raça ària.
