BARCELONA, 2 març (EUROPA PRESS) -
L'escriptor i periodista barceloní Marcos Ordóñez recorre el seu passat i el de la seva família en la Barcelona "napolitana" desapareguda dels anys 60 en el seu últim llibre, 'Un jardín abandonado por los pájaros' (El Aleph), títol recollit d'un vers grec que simbolitza la infància.
En una entrevista d'Europa Press, Ordóñez ha explicat que aquesta novel·la relata una història lineal, des del seu naixement fins al final de l'adolescència, posant els carrers i la gent de Barcelona com a rerefons, i amb una segona línia argumental basada en la història dels seus avis.
D'aquesta manera, a més d'ambientar-se als anys 60, la història es remunta al 1880 recalant en diferents punts de la geografia espanyola, després de situar-se tant en la branca familiar catalana com en els orígens madrilenys i asturlleonesos de l'autor.
En les seves pàgines, Ordóñez evoca aquells moments en els quals començaven a veure's televisors, neveres i fins i tot màquines de 'pollastres a l'ast', i en els quals encara existia el Barrio Xino barceloní, actualment el Raval.
També parla del "microcosmos" que eren els barris i les escales de veïns en un món a l'estil d'un petit poble italià, amb aquella antiga solidaritat entre veïns.
"Són les teves pròpies memòries que acaben sent les memòries de tothom", ha sostingut l'autor, convençut que se sentiran identificats amb l'element generacional d'aquest llibre la gent nascuda els anys 50 i 60, però també els menors de 20, seduïts per una Barcelona que ja té alguna cosa de llegendari, ha dit.
FRONTISSA ENTRE DUES ÈPOQUES
L'autor ha assegurat que guarda records "meravellosos" malgrat el franquisme pel fet mateix de la infància, i alhora ha defensat que aquella època va ser un temps de frontissa i frontera entre dues èpoques, que no era en blanc i negre, sinó de premodernitat.
"Recorro una Barcelona molt napolitana i alhora el món de la zona alta", ha assegurat Ordóñez, qui relata la seva història en primera persona, i la dels seus avis en tercera jugant a intercalar els temps.
Aquesta obra és un homenatge al poder del record, tot i que Ordóñez assumeix que és un "material movedís" i que ha hagut de recórrer a la seva germana, qui conserva els records més frescos.
De fet, la idea d'aquesta novel·la va sorgir d'una conversa entre l'autor i la seva mare el març del 2008, així com d'"una manera d'explicar molt mítica" present a casa seva.
