BARCELONA, 18 abr. (EUROPA PRESS) -
Un total de 12 persones sense llar de l'acampada de la plaça Catalunya de Barcelona han acceptat allotjaments oferts pels serveis socials de l'Ajuntament --deu en centres de primer acolliment i dues en pensions--, mentre que, cap a les 10.30 hores, altres estan sent ateses i quatre han rebutjat aquesta opció.
Ho ha explicat el gerent de l'Institut Municipal de Serveis Socials, Jordi Sánchez, en declaracions als mitjans al costat del primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, després que s'hagi desallotjat la plaça, en la qual hi havia l'acampada pels drets de la gent sense llar --amb unes 20 persones aquest dimecres-- i una altra independentista.
Pisarello ha destacat que la intervenció ha tingut com a objectiu "evitar que hi hagi problemes de salubritat" a la plaça i garantir un ús raonable de l'espai públic, tenint en compte esdeveniments que preveuen una gran concentració de persones en l'entorn, sobretot Sant Jordi, que se celebra dilluns vinent.
INTERVENCIÓ "ADEQUADA"
Ha sostingut que, tenint en compte la gran afluència de persones previstes per a Sant Jordi, la intervenció ha estat "adequada", i ha insistit que el Govern d'Ada Colau ha abordat l'assumpte des de la voluntat de garantir el dret a la protesta --han ofert punts informatius a ambdues acampades--, que ha de ser compatible amb un ús raonable de l'espai públic.
Ha assegurat que l'Ajuntament ha augmentat un 30% el pressupost en aquest àmbit i que la meitat de les persones sense llar a Barcelona porten menys de cinc mesos a la ciutat, la qual cosa requereix una reflexió i tractar l'assumpte des de l'entorn metropolità i català: "Necessita un debat de país", també pressupostari, ha defensat.
"És necessari que totes les administracions s'impliquin. És una de les raons per les quals necessitem un Govern en la Generalitat", ha afegit Pisarello, que ha exigit també al Govern central que s'impliqui en l'abordatge del sensellarisme.
100 PERSONES EN CINC MESOS
El gerent ha ressaltat que, a més de les persones en equipaments, al carrer viuen entre 1.000 i 1.100, xifra que ha augmentat en un centenar en l'últim mig any, encara que molts són "d'alta mobilitat" --estan una temporada a la ciutat i després es traslladen--, i ha explicat que un 15% de les persones en equipaments tenen treball però no poden permetre's un habitatge.
El tinent d'alcalde ha avisat que el fenomen ha de ser visible de forma rigorosa i amb xifres, evitant "que es vulgui instrumentalitzar de forma partidista el patiment d'aquesta gent, com han fet algunes forces polítiques", per la qual cosa ha demanat un debat serè sobre l'assumpte.
Ha assegurat que el Govern de Colau no descansarà mentre hi hagi una sola persona en situació de vulnerabilitat, però ha remarcat que no existeix solucions "màgiques", i ha garantit que, encara que provinguin d'altres municipis, qualsevol persona que arribi a la ciutat és tractada com qualsevol barceloní.
