BARCELONA, 5 febr. (EUROPA PRESS) -
La candidata dels comuns a la Presidncia de la Generalitat, Jéssica Albiach, ha enlletgit a ERC que proposi, igual que els morats, una Conselleria de Feminisme després d'estar cinc anys al Govern, encara que ha celebrat que hi hagi més forces polítiques que incloguin aquesta iniciativa.
Ho ha dit aquest divendres en l'acte dels comuns 'El canvi feminista que Catalunya mereix', juntament amb la ministra d'Igualtat, Irene Montero; l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la número sis per Barcelona, Susanna Segvia, i que ha comenat amb un monleg de l'activista feminista i periodista Iranzu Varela.
"Necessitem coherncia i veritat. Aix també és feminisme", ha criticat la candidata en relació a la proposta d'un departament de Feminisme en la Generalitat, i ha demanat que el que es digui en campanya es compleixi després de les eleccions.
Albiach ha sostingut que el canvi feminista al Govern no passa perqu hi hagi més dones, "l'important és la veritable agenda de transformació", i ha incidit en la importncia que les polítiques feministes siguin transversals.
Ha explicat que durant la campanya ha rebut atacs en xarxes: "M'han provat d'insultar cridant-me dona de la neteja, caixera de supermercat i 'poligonera'", després del que ha assegurat que sense dones com elles no s'hauria sostingut la vida durant la pandmia.
TREBALLS PRECARIS
"Aquest classisme demostra que no són conscients de qui sosté el país: persones precaries que ens cuiden", ha apuntat Albiach, que ha apostat per impulsar un sistema públic de cures i un pla de xoc de la precarietat laboral en els treballs essencials.
Ha destacat la importncia de dotar de pressupost les lleis que beneficien a dones, ha celebrat que a Catalunya hagin aconseguit actualitzar la llei contra les violncies de gnere, per ha lamentat que "sense recursos no serveix de gens un paper".
Sobre aquesta legislació contra les violncies, Albiach ha acusat el Govern de copiar-los la llei als comuns i "dir que era seva" després d'aprovar-la.
També ha celebrat que inclogui les dones trans, i ha manifestat: "El fet d'ampliar drets, de reconixer drets, no té per qu ser vist com una amenaa per als drets de ningú. Que ningú se senti amenaat, al contrari, ens fa millors".
També ha criticat que en funció d'on visqui una dona a Catalunya té accés a uns recursos o uns altres per la "incapacitat de la Generalitat", que ha assegurat que han suplert els ajuntaments i les entitats del tercer sector, als qui el Govern no els dóna el suport suficient, segons ella.
