BARCELONA, 9 de gener (EUROPA PRESS)
Un 30% dels ajuntaments catalans accepta empadronar immigrants sense certificar la veracitat de les dades domiciliàries, segons ha informat avui el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que ha elaborat un informe extraordinari sobre empadronament d'estrangers en el qual demana als consistoris "unificar criteris" i establir "una regulació comuna per acabar amb l'enorme disparitat" d'exigències que hi ha en aquesta matèria.
En una enquesta realitzada a 70 ajuntaments catalans --entre els quals no hi ha el de Barcelona--, el Síndic ha detectat que els responsables dels padrons accepten fins a set tipus de documents diferents per acreditar la domiciliació.
Quan l'immigrant no pot verificar el seu lloc de residència amb els documents exigits, el 66,7% de consistoris el registra al lloc on viu, mentre que un 10% ho fa en una direcció dels serveis socials i un 5% a la casa d'un amic o familiar.
EL 31% ACCEPTA COM A IDENTIFICACIÓ UNA DENÚNCIA DE PÈRDUA DE PASSAPORT.
Pel que fa als documents d'identitat, si l'immigrant no disposa de la documentació admesa segons la legislació, el 31,4% dels consistoris admetria la denúncia de pèrdua o sostracció del passaport; dos de cada deu acceptaria una sol·licitud de targeta d'estranger o de duplicat del passaport i un 11% inscriuria un immigrant amb una petició d'asil.
L'informe que avui ha lliurat el Síndic al president del Parlament, Ernest Benach, estableix un apartat especial per als casos de sobreocupació d'un domicili.
Segons Ribó, els consistoris van "més enllà de fet que permet la normativa" i de "les funcions establertes en la legislació" sobre padrons per combatre la sobreocupació dels domicilis. "Si hi ha 40 persones en un pis, això ha d'estar en un padró reflectit; una altra cosa seria tapar-se els ulls", ha considerat.
Ribó ha recordat que un padró ha de ser un "reflex" de la realitat. "Això no vol dir que el Síndic no tingui en compte la sobreocupació", ha aclarit, tot i que ha considerat que els ajuntaments tenen "el deure legal de complir la normativa" i introduir les dades "reals" d'ocupació.
En aquest sentit, ha dit que "tots els ajuntaments --enquestats pel Síndic-- han utilitzat el padró prèviament o després per limitar el nombre de persones" que vivien en un habitatge. De la primera manera, establint un màxim de persones que es poden empadronar. En el segon cas, avisant els serveis d'inspecció sobre el cas i negant l'empadronament, un mètode utilitzat per la quarta part d'ells.
AVISAR DE LES BAIXES I "CONTROLAR" LES CONSULTES POLICIALS.
L'informe del Síndic exigeix també que s'avisi als immigrants quan són donats de baixa, perquè "moltes vegades els immigrants desconeixen que es fa de manera automàtica" --des de l'última reforma de la llei d'estrangeria-- si hi ha una ordre d'expulsió o si han transcorregut dos anys i no consta un permís permanent de residència.
A més, ha lamentat les consultes dels cossos de seguretat en les dades del padró, malgrat que el 90% dels ajuntaments demanen el motiu de la petició d'accedir a les dades abans de donar la informació. Tot i això, molts no porten un registre d'aquestes consultes, que el Síndic ha admès que poden considerar-se "una violació a la intimitat de les persones". "Hi hauria d'haver més control", ha dit, perquè suposa "una clara afectació als drets fonamentals dels estrangers".
