Baixa el risc de pobresa relativa, que afecta el 21,7% de la població barcelonina
BARCELONA, 16 abr. (EUROPA PRESS) -
El 3,5% de les famílies de Barcelona comparteixen habitatge per no despeses amb una altra unitat familiar, un fenomen conegut com 'multihogar', que fa referncia als habitatges en les quals cohabiten diferents nuclis de convivncia, amb separació d'economies i que ocupen rees diferents i delimitades de l'habitatge, segons l'Enquesta sociodemogrfica de Barcelona (ESDB) 2020.
L'Oficina Municipal de Dades (OMD) de l'Ajuntament de Barcelona ha dut a terme la segona edició d'aquesta enquesta, que defineix les característiques sociodemogrfiques dels barcelonins, caracteritza els habitatges de la ciutat i descriu les condicions materials en qu viuen les llars i les persones que hi resideixen.
Segons els resultats, el percentatge de famílies que comparteixen habitatge per no despeses amb altres famílies ha crescut un 0,7% respecte al 2017, quan es va registrar una xifra del 2,8%, i actualment un 4,7% de la població resideix en habitatges 'multihogar'.
A més, els percentatges presenten diferncies segons el districte de la ciutat: Ciutat Vella és la zona que registra un percentatge més alt (8%), seguit de l'Eixample (5), Sarri-Sant Gervasi (4,5) i Sant Martí (3,9), mentre que Horta-Guinardó (2,7), les Corts i Grcia (2,6), Sants-Montjuc (2,3), Nou Barris (2,2) i Sant Andreu (1) registren un percentatge més baix.
En canvi, disminueixen les llars unipersonals, que passen de representar el 27,6% del total de llars el 2017 al 24% actual, i també minven les llars monoparentals (constitudes per un adult i una o més persones de menys de 25 anys), que passen del 4,9% de l'edició anterior al 4,3% actual.
A més, el nombre d'habitatges buits o amb altres usos no residencials de la ciutat s'ha redut un 7,2%, ja que ha passat de 31.903 el 2017 a 29.613 el 2020.
MÉS LLOGUER
De la mateixa manera, han augmentat les llars que viuen de lloguer, que representen el 40,1% respecte al 55,8% que tenen l'habitatge en propietat, mentre que el 2017 eren el 38,2% i el 57,6% respectivament.
Més de tres quartes parts de les llars que viuen de lloguer tenen un contracte a termini i el cost mitj del lloguer és de 802,3 euros, preu que oscilla entre els 539 de Nou Barris i els 1.107 de Sarri-Sant Gervasi.
POBRESA I EXCLUSIÓ SOCIAL
D'altra banda, els percentatges sobre risc de pobresa han millorat respecte a la xifra registrada el 2017 (23,8%) i ara se situa en el 21,7%, una xifra que també té diferncies segons el territori (a Ciutat Vella és del 44% i a Sarri-Sant Gervasi de l'11,3%) i que afecta principalment els menors de 0-15 anys, i té una taxa del 27,6%.
Amb tot, la taxa AROPE, que indica el percentatge de persones que estan almenys en una situació per sota del llindar de risc de pobresa, que pateixen privació material severa (PMS) i a llars de baixa intensitat d'ocupació, ha millorat respecte al 2017, del 28% al 25,8%.
EMPADRONAMENT I OCUPACIÓ
En l'enquesta també es detecta que un 5,1% dels residents no est empadronat a Barcelona (90.171 persones), una xifra que augmenta fins al 14% entre els joves entre 25 i 34 anys, i disminueix el nombre de persones residents que ha viscut sempre a Barcelona: 49,6% en l'actual edició respecte al 55,6% de l'edició anterior.
D'altra banda, les dades constaten que la taxa d'ocupació ha pujat 4,5 punts (del 50,4% al 55%) i el 78,2% de les persones que treballen són assalariades, tot i que la taxa de pas se situa gairebé un punt per més que l'any 2017, en el 13,5%.
Finalment, l'enquesta aborda la percepció de solitud de la població: el 77% no se sent sola mai (o gairebé mai) i només el 3,9% se sent sola sovint o molt sovint, i la percepció de l'estat de salut és "bastant bona", amb només un 3,8% de la població que afirma que té un estat de salut dolent o molt dolent.
