BARCELONA, 4 de desembre (EUROPA PRESS)
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha absolt la Conselleria d'Educació perquè no podia preveure's que el mareig que va tenir una alumna del CEIP Marinada de Cambrils (Baix Camp) era un símptoma d'un tromboembolisme pulmonar. La família va denunciar el centre per la conducta negligent del professor de gimnàstica.
Els fets es remunten a la tarda del 12 de febrer de 2002, quan la menor, de 12 anys, i els seus companys tenien classe de gimnàstica. Quan s'arrossegaven pel terra, cap a les 16.30 hores, es va desmaiar, el professor la va asseure en una cadira perquè descansés, li va dir a dues alumnes que la vigilessin i va prosseguir amb la classe.
Minuts després, la menor va empitjorar i el professor va demanar a un grup d'alumnes que anessin a buscar la directora del centre, que --segons la família-- no els va creure i va baixar al gimnàs sense demanar una ambulància. Quan ho va fer, no els va advertir de l'estat de la nena, pel que no van portar una llitera i van haver de tornar al CAP de Cambrils a buscar-ne una.
Quan va arribar al centre d'atenció primària, la menor tenia una lesió cerebral per la falta d'oxigen i va patir una aturada cardiorespiratòria, pel que va haver de ser reanimada, intubada i traslladada a l'UVI de l'Hospital Sant Joan de Reus (Baix Camp), i d'allà a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.
Després de les corresponents proves mèdiques, li van diagnosticar un tromboembolisme pulmonar que podria estar causat per una malformació arteriovenosa al braç esquerre. La sentència assenyala que van poder crear-se i desprendre's trombes, que van acabar obstruint diverses artèries pulmonars, "coincidint" amb la pràctica d'exercici físic però sense que hi hagi una relació causal.
Gairebé un any després, el 31 de gener del 2003, la menor va rebre l'alta hospitalària després d'estar en coma profund i va ser ingressada a l'Institut Guttman amb tetraparèsia greu --falta de mobilitat a les extremitats-- i depèn de terceres persones per a totes les activitats quotidianes, segons ha reconegut la Conselleria de Benestar i Família el novembre de 2002.
Els pares de la nena, que no havia patit cap problema mèdic fins aleshores, van al·legar que el professor va obligar la seva filla a fer els exercicis tot i que li va dir que es trobava malament i que, a més, "la negligent i tardana atenció" que li van prestar, van agreujar el seu estat físic, pel que va demandar el centre.
Tot i això, la Sala Contenciosa Administrativa del TSJC considera que un professor de gimnàstica "no està capacitat per decidir si una simptomatologia que presenta un alumne durant un exercici físic és decisiva o no, més enllà que el que li pot semblar a una altra persona normal que observa també aquests símptomes".
També afirma que l'atenció prestada a la menor va ser correcta, ja que "l'existència d'un mareig o malestar sense res més no podia determinar el començament d'un tromboembolisme pulmonar amb les greus conseqüències" que té la nena. És per aquesta raó que ha absolt la Conselleria d'Educació com a responsable del col·legi.
