BARCELONA, 3 de juny (EUROPA PRESS)
L'Audiència de Barcelona ha absolt un home acusat d'agredir-ne un altre que, després de caure a terra durant una discussió l'estiu de 2002 a Mataró, es va lesionar la medul·la espinal i va perdre part de la mobilitat de les quatre extremitats.
La tarda del 14 d'agost de 2002, Joaquín D.F. va recriminar al processat, Rafael P.C., haver-se dirigit a una cambrera de "manera impròpia" i tots dos es van embrancar en una discussió en un bar del carrer Sant Antoni de Mataró.
La disputa verbal va acabar quan Rafael P.C. va abandonar l'establiment, però instants després, va tornar al bar a la recerca del seu nebot. En entrar, Joaquín D.F. li va donar un cop de puny que el va fer caure a terra i es va llançar sobre ell per seguir colpejant-lo.
Davant de l'imminent atac, Rafael P.C. el va fer caure, i uquan estaven els dos a terra, li va pegar a l'estómac i a la cara, dos cops que no li van causar cap lesió.
Joaquín D.F. va ser traslladat a un centre hospitalari, on va ser intervingut d'urgència a causa de la lesió medul·lar aguda que va patir després de caure i que li va provocar una hèrnia discal a les cervicals que li va deformar el cordó medul·lar, i un fi hematoma epidural.
A conseqüència de la caiguda, Joaquín D.F. va patir una tetraparèsia --paràlisi moderada de les quatre extremitats-- que el va obligar a utilitzar una cadira de rodes autopropulsada per desplaçar-se fins que va morir, el maig del 2007.
Durant el judici, els metges forenses van explicar que la lesió medul·lar difícilment és compatible amb el cop de puny o una simple caiguda a terra, a menys que Joaquín D.F. caigués sobre una vorada i amb gran força.
La Secció Segona ha considerat que Rafael P.C. va actuar en legítima defensa en tirar a terra Joaquín D.F, i explica en la sentència que la seva reacció va ser legítima, necessària i proporcionada. L'acusat va utilitzar un mitjà poc lesiu i l'"únic" que podia usar per frenar l'agressió de la qual estava sent víctima, però no va poder preveure un resultat tan greu.
Per aquesta raó, ha absolt Rafael P.C. de la falta i el delicte de lesions que li imputaven la Fiscalia i l'acusació particular, respectivament. Tot i això, l'ha condemnat a pagar una multa de 120 euros perquè els cops que va donar a Joaquín D.F. quan aquest ja estava a terra no estaven justificats.
D'altra banda, el tribunal va assenyalar que no és possible entendre que dirigir-se de "manera impròpia" --com a mínim, segons l'opinió de Joaquín D.F.-- a una cambrera no és una "provocació suficient" per justificar el cop de puny inicial, ja que aquest no va ser fruit d'una reacció immediata, sinó que es va produir amb posterioritat.
