Veuen la reforma local plantejada per l'Estat com un "atemptat a l'autonomia local"
BARCELONA, 24 maig (EUROPA PRESS) -
Experts en Economia Pública advoquen per millorar el sistema autonòmic i local espanyol en comptes de les polítiques recentralitzadores que s'estan impulsant en el context de crisi, segons l'IV Informe de Federalisme Fiscal de l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB) de la Universitat de Barcelona (UB), que analitza la relació entre la crisi i la recentralització.
Els catedràtics Núria Bosch i Albert Solé-Ollé (UB-IEB), editors de l'informe, han assenyalat aquest divendres en roda de premsa que la crisi s'ha utilitzat com a "excusa" per recentralitzar --amb mesures com la reforma constitucional del 2011, la imposició d'objectius de dèficit i la reforma local--, i que és fals que la descentralització dificulti la gestió macroeconòmica.
L'informe detecta pèrdua de l'autonomia política, financera i de gestió de les comunitats autònomes amb polítiques estatals "oportunistes basades en canvis conjunturals en l'opinió pública i en diagnòstics erronis de la situació".
El jurista i director de l'Institut d'Estudis Autonòmics de la Generalitat, Carles Viver, afegeix en un article de l'informe que s'estan veient afectats elements estructurals de l'Estat de les Autonomies i que "tots els indicis porten a la convicció que en el futur immediat aquesta tendència s'incrementarà notablement".
En aquest sentit, Núria Bosch ha afirmat que "al Govern espanyol actual li va bé la conjuntura perquè no creu a l'Estat de les Autonomies", i que Espanya no és l'únic país en el qual s'està produint recentralització durant la crisi, com assenyalen autors del document, que esmenten casos com Dinamarca, el Regne Unit, Grècia i Noruega.
Amb tot, per a Bosch i Solé "les disfuncions dels governs subcentrals que s'han manifestat amb la crisi no haurien de fer oblidar els avantatges d'un sistema descentralitzat".
Entre aquestes disfuncions, apunten a la descentralització de la despesa però no dels ingressos, la "poca disciplina pressupostària" que es va donar en les CA, la seva excessiva dependència d'ingressos vinculats al sector de la construcció, i que van reaccionar tarda a la crisi a l'hora de reduir la seva despesa.
REFORMA LOCAL
En un apartat específic sobre la reforma local presentada per l'executiu de Mariano Rajoy, Bosch i Solé conclouen que és "un atemptat contra l'autonomia local" i buida de competències als municipis, és imprecisa i se centra en aspectes col·laterals mentre no afronta qüestions més importants com la mida dels municipis.
"Proposem menys municipis --com a mínim de 5.000 habitants i millor de 10.000-- per tenir més municipalisme, i la proposta del Govern espanyol és antimunicipalista: els mateixos municipis però amb menys funcions", ha resumit Solé.
Respecte a la reforma local plantejada a Catalunya, ha considerat que mancomunar serveis en els consells comarcals soluciona disfuncions dels petits municipis, però en el cas de les vegueries s'ha mostrat partidari de no dotar-les d'estructura administrativa, més tot i que tampoc se sap què passaria amb les diputacions.
En tot cas, Solé ha exposat que l'informe de l'IEB proposa una organització local a Espanya i Catalunya en què desapareguin els nivells d'administració redundants i canviï el sistema d'elecció per millorar la democràcia local i guanyar eficiència, evitant alhora, amb un nou sistema de representació, que les petites localitats quedin sense veu en el sistema de municipis de més mida.
Solé ha lamentat que la reforma local estatal limita les competències dels ajuntaments, manté l'excessiva fragmentació dels municipis, el que alhora dificulta la seva professionalització i control financer, i reforça les diputacions quan la seva eficàcia està en dubte i funcionen amb un sistema d'elecció indirecta "poc transparent democràticament i propi del segle XIX".
En canvi, ha defensat que amb municipis d'un mínim de 10.000 habitants "no faria falta un nivell d'administració supramunicipal" i els municipis podrien afegir competències --dels consells comarcals, diputacions o fins i tot autonòmiques-- i millorar la seva professionalització, incloent que cada municipi comptés amb interventor i secretari, ja que s'ha demostrat que el control extern no funciona.
