BARCELONA, 21 gen. (EUROPA PRESS) -
El periodista i escriptor Agustí Pons despulla el Salvador Espriu més humà i contradictori en la seva biografia 'Espriu, transparerent' (Proa), que a més de ser la primera gran biografia que es publica sobre l'autor, dóna el tret de sortida a l'any Espriu pel centenari del seu naixement, i que començarà institucionalment aquest dimecres.
En roda de premsa, l'autor ha explicat que el seu objectiu ha estat situar Espriu com un dels grans personatges catalans de tots els temps, i alhora com un personatge "contradictori, obsessiu, corrosiu, intel·ligentíssim i amb una influència decisiva a la Catalunya actual".
En primer lloc, l'obra aborda la vida d'Espriu, amb els seus estudis, la seva família, les seves relacions amoroses i la seva història particular, que va seguida d'una extensa aproximació literària a la seva prosa i a la seva poesia, que Pons mira com si de "nines russes" es tractés, ja que una mateixa obra sempre presenta diferents plans de lectura, bevent de la càbala i de la mitologia grega i romana.
Gairebé tot el que s'explica és nou, ja que jeia en documents poc accessibles a la ciutadania, ha esgrimit Pons, qui presenta un Espriu "que triomfa", malgrat ser molt contradictori i molt complicat per la seva exigència amb ell mateix i amb els altres.
"El resultat és fascinant", ha explicat Pons, que rasca a l'interior de cadascuna de les obres d'Espriu fins a donar en la seva vessant intel·lectual construïda amb base en el catalanisme cultural que va transformant-se des del pretès enfonsament del Noucentisme en els anys 40 des del Grup Ariel fins a la construcció d'un catalanisme cultural a la postguerra, del qual s'erigeix com a ideòleg.
La seva actitud davant de la guerra es va convertir en una crida a la reconciliació, des d'obres com 'Antígona', episodi que Pons intenta explicar, així com el fet que Espriu no acabés convertint-se en franquista, malgrat posseir tots els ingredients.
De fet, Pons al·lega que Espriu va recular utilitzar com un "patriota", tot i que ha remarcat que aquest és com un llibre obert del qual s'ha obert molt la faceta política i manté encara per explorar el seu àmbit religiós i filosòfic.
ESPRIU I ELS SEUS CONTEMPORANIS
Un aspecte important de la biografia és com Pons explora les relacions entre Espriu i els seus contemporanis, amb els qui va mantenir guerres de lideratge, així com relacions d'amistat i amor, com el triangle establert entre ell, el seu amic Rosselló-Porcel --amb qui va descartar una relació homosexual-- i el seu pretendent Mercè Muntanyola --a qui Rosselló-Porcel va escriure una carta d'amor--.
A més de les relacions amb el seu amic i el progressiu distanciament d'aquest, també s'aproxima a l'amistat amb Llorenç Villalonga i la seva decadència amb el Franquisme; com el disgust amb el seu 'competidor intel·lectual' Joan Ferrater i la seva "lluita d'egos" ideològica i estètica amb Josep Pla, a més d'altres relacions amb intel·lectuals de l'època de la mida de Maria Aurèlia Capmany, Riba, Joan Fuster, Josep Maria Castellet, Joan Triadú i Joaquim Molas, entre d'altres.
