Crida a respondre amb fermesa a totes les ideologies d'odi
BARCELONA, 23 ago. (EUROPA PRESS) -
El secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, s'ha referit als atemptats del passat dijous a Barcelona i Cambrils (Tarragona) i ha afirmat: "El que ha passat és molt greu i no pot tornar a passar. Evidentment estem tots obligats a fer autocrítica".
En una entrevista d'Europa Press, ha destacat que, d'altra banda, la societat catalana ha fet moltes coses positives en immigració, però els fets recents obliguen a impulsar centenars d'actuacions en tres eixos: la inclusió social de les persones d'origen immigrant, la interacció --perquè estiguin presents en tots els àmbits de la societat-- i contra l'odi.
"Ha d'haver-hi fermesa contra totes les ideologies d'odi, tant les que acaben com aquests fets, que utilitzen la religió com a pretext, com la resposta d'odi a l'odi", ha reflexionat.
Ha indicat que en alguns casos de radicalitzacions gihadistes a Europa, encara que són perfils molt diferents i no tots sorgeixen de la marginalitat, hi ha uns elements socials que podrien ser un factor de risc, com el sentiment de rebuig de fills de pares immigrats que senten rebuig de la resta de la societat, encara que ha insistit que no ho justifiquen i que hi ha una part molt gran de responsabilitat individual i elements ideològics execrables.
Alguns joves, nascuts al territori o arribats fa temps, se senten tractats com a nouvinguts, o veuen situacions de rebuig com a dificultat per accedir a un treball o a un pis: Alguns ho saben digerir, ho atribueixen a causes objectives i, com a membres de la societat, lluiten contra la discriminació, però uns altres culpen la societat d'acolliment.
Aquest últim subgrup, sovint persones que no tenen una mobilitat social --capacitat d'accedir a altres posicions socials-- i menys habilitats, pot trobar-se amb l'oferta de l'extremisme violent, que desenvolupa l'odi i els ofereix una identitat, passar "de ser un marginat a ser un heroi".
RADICALITZACIÓ CONJUNTA
En el cas dels joves que van atemptar, "la radicalització del grup respon molt a una construcció identitària conjunta", ja que eren amics i germans, i probablement va intensificar el procés.
"És difícil d'entendre, i ens fa enfadar molt, però tenim a veure què elements han provocat aquest sentiment de rebot" --com a element de risc--, davant el que ha afirmat que cal observar quantes persones que viuen o han nascut al territori són tractades com a immigrants, i cercar un esforç bidireccional per canviar aquesta situació i millorar la interacció.
Aquesta interacció hauria de passar per aconseguir que les persones d'origen immigrant estiguin presents en tots els àmbits socials, en tot tipus de llocs de treball, incloent els de lideratge, els que tenen visibilitat en mitjans i els de decisió, així com un tracte igualitari en l'accés al mercat laboral i immobiliari, per aconseguir que els fills d'immigrants "tinguin la mateixa mobilitat social" que la resta.
Entre els problemes que identifiquen, ha observat que en alguns casos hi ha pares que arriben amb una formació molt diferent a la de Catalunya, o bé amb molt poca formació, i els costa acompanyar als fills en la integració, per la qual cosa ha conclòs que és necessari apropar més les famílies als centres educatius, com es farà en una iniciativa d'oci educatiu dirigit a les famílies en 16 instituts catalans, que ja es preparava anteriorment.
