El jutge veu un "descontrol administratiu" i falsificacions a la clínica però delicte
BARCELONA, 31 gen. (EUROPA PRESS) -
La Secció Sisena d'Audiència de Barcelona ha absolt el doctor Carlos Morín i deu acusats més de tots els delictes pels quals han estat jutjats per haver practicat suposadament 89 avortaments il·legals durant 2007 en dues clíniques de Barcelona dirigides pel metge.
El tribunal considera que, sobre el delicte d'avortament pel qual eren acusats, la totalitat de les intervencions voluntàries d'embaràs es van dur a terme amb el consentiment i petició expressa de les embarassades, i en el cas de les menors, del seu representant legal.
En relació amb el delicte de falsedat, considera que no queda provat a l'únic document oficial i que la resta de documents es donen a l'àmbit privat.
L'Audiència creu que no ha quedat provat que el grup d'empresaris mèdics es constituís per cometre delictes ni tingués aquesta finalitat, pel que queden absolts també del delicte d'associació il·lícita.
Sobre els delictes d'avortament, l'Audiència "tampoc vol pecar d'ingenuïtat", i confirma un cert descontrol administrativa en les clíniques a l'hora de justificar els embarassos que, segons la sentència, invita les sospites que s'haurien fet amb menor rigor del desitjable.
Tot i això, reitera que "no s'ha aportat prova suficient de càrrec que permeti" provar que s'han comès aquests delictes i per desvirtuar la presumpció d'innocència.
D'aquestes testificals i de la documentació confiscada "es desprèn que a les clíniques investigades s'han constatat determinades irregularitats administratives, però cap indici que es practiqués en les mateixes avortaments il·legals".
TRITURADORA
La sentència recorda que l'existència d'una trituradora a una de les clíniques ha estat utilitzada per algunes de les acusacions "amb una insistència gairebé obsessiva", cosa que l'Audiència assegura no entendre al no veure indicis de delicte en això.
Relata que és evident que una clínica que es dedica a avortar disposi d'un sistema d'evacuació de restes biològiques, i que tant els acusats com alguns testimonis han declarat que estava destinada "a l'evacuació de restes d'animals que s'utilitzaven per fer pràctiques".
L'acusació també sostenia que s'havien alterat les ecografies practicades a les pacients, però la totalitat dels metges que han comparegut com a testimonis "han posat de manifest la impossibilitat de la modificació dels resultats dels aparells ecografs sense uns coneixements sofisticats en matèria de programari".
L'Audiència confirma que la clínica va falsificar un mínim de 83 firmes de diversos dels metges en els informes clínics i fulls d'anestèsia, però "no són suficients" per considerar-lo delicte, més enllà de les multes administratives que se li puguin imposar.
A més, els perits no han pogut determinar a l'autor o autors de les falsificacions, i que diversos treballadors han justificat com a testimonis durant el judici que es feia per evitar multes "en benefici de l'empresa i mai amb la intenció de perjudicar a les dones".
Per tot això, l'Audiència ha absolt també la dona de Morín i infermera, María Luisa D., l'auxiliar de clínica María Virtudes S., als psiquiatres Pascual Javier R. i Fernando Javier C., els anestesistes Pedro Juan Luis Á., Esther S. i Agustín C., els ginecòlegs Ramón T., Antonio R. i Dimas Arwin C.
CÀMERA OCULTA
La investigació de les clíniques de Morín van partir d'una reportatge amb cambra oculta d'una televisió danesa, que va utilitzar una periodista embarassada que va simular voler sotmetre's a un avortament, i que el jutge va rebutjar com a prova al considerar-lo "una intromissió il·legítima en drets fonamentals com el de la intimitat i llibertat".
La Fiscalia demanava 273 anys de presó per a Morín, una pena superior a la de l'acusació particular i acusava Morín de 89 delictes d'avortament, associació il·lícita i un delicte continuat de falsedat documental; també mantenia l'acusació als ginecòlecs i anestesistes col·laboradors de Morín, a diferència de l'acusació particular.
Les defenses demanaven la sentència absolutòria per als acusats perquè considera que tots els casos d'avortament sense malformació entraven dins el termini, que no havia proves per determinar l'existència de trituradores i falsedat documental i, d'altra banda, "que ha de prevaler la relació de confiança entre els professionals de la clínica".
L'associació E-Cristians ha anunciat aquest dijous a Europa Press que presentarà un recurs de cassació contra la sentència de l'Audiència de Barcelona.
