Vol revisar el Pla de Regadius 2008-2020 per adequar-lo a les "orientacions europees"
BARCELONA, 20 febr. (EUROPA PRESS) -
El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat, Josep Maria Pelegrí, ha reafirmat el seu compromís amb el canal Segarra-Garrigues, i busca juntament amb el sector alternatives per fer més "atractiu" el preu de l'aigua, per la qual cosa s'està treballant en la seva reducció.
A la comissió d'Agricultura al Parlament per explicar les línies generals de la nova legislatura, Pelegrí ha sostingut que l'objectiu és que s'adhereixin el màxim nombre de regants preservant les garanties i obligacions que assegurin la viabilitat del canal pel que fa a la seva construcció, manteniment i explotació, i ha afirmat que es tracta d'una infraestructura estratègica per a l'arrelament de la població al territori.
L'àrea regable del canal Segarra-Garrigues és de 70.000 hectàrees, de les quals unes 35.000 són Zones Zepa, i tot i que les obres d'aquesta infraestructura encara no tenen data de finalització --la crisi ha alentit els treballs--, hi ha més d'un 70% de l'obra acabada i pot donar servei a 5.000 hectàrees potencials.
El Segarra-Garrigues té un cost total d'al voltant de 1.100 milions d'euros incloent el canal principal, obres que corresponen a l'Estat i que ascendeixen a uns 444 milions; els ramals secundaris, que van a càrrec de la Generalitat; i la connexió amb les finques, uns treballs assumits per les comunitats de regants.
En resposta a les intervencions de Dolors López (PP) i del diputat del PSC i alcalde de Lleida, Àngel Ros, sobre que les obres del canal s'havien parat, Pelegrí ha desmentit aquesta afirmació i ha indicat que la societat estatal Acuaebro està refent el projecte.
"La voluntat és fer l'obra. No val venir a demanar que posem més diners perquè no n'hi ha. Podem acceptar la realitat o no, i si l'acceptem veurem com amb menys podem fer més", ha assegurat el conseller.
Ros també ha retret a Pelegrí que no hagi pagat al Govern espanyol els 71 milions d'euros corresponents al finançament, execució i explotació del canal dels anys 2009, 2010 i 2011, per la qual cosa el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient va interposar a l'octubre un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
El conseller ha aclarit que la Generalitat va arribar amb l'executiu central a un conveni el 2006, i que del 2006 al 2010 el Govern tripartit no va pagar cap anualitat per les obres del canal: "Ho pagarem? Sí, però m'agradaria recordar que l'Estat deu a Catalunya més de 2.000 milions d'euros en infraestructures", ha dit el conseller en relació amb la disposició addicional tercera de l'Estatut.
Ha destacat que la llei òmnibus va permetre que tota l'obra no l'hagués de fer la Generalitat, sinó que les comunitats de regants poguessin assumir part d'aquestes actuacions --els treballs que comuniquen els ramals secundaris amb la finca perquè arribi el reg--, fet que suposa dos avantatges: reduir els costos del Govern i agilitar les obres.
PLA DE REGADIUS
Pelegrí també ha apostat per revisar el Pla de regadius 2008-2020 per aconseguir una "proposta més raonable i tenir en compte les noves orientacions europees", i l'objectiu és optimitzar l'ús de l'aigua a través de l'oficina del regant, potenciant l'estalvi energètic i la professionalització dels regants.
Alhora, el Govern continuarà amb les ajudes a les comunitats de regants per a modernització de la xarxa de regadius, i el conseller ha indicat que s'han iniciat les obres de compensació de l'embassament de Rialb a Peramola, Bassella i Oliana.
