El consistori deixa la decisió en mans del sector però rebutja crear una àrea turística al centre
BARCELONA, 7 oct. (EUROPA PRESS) -
L'estudi que l'Ajuntament de Barcelona ha encarregat a la Universitat de Barcelona (UB) sobre els efectes de la liberalització dels horaris comercials a la capital catalana proposa doblar el nombre de dies que les botigues poden obrir en diumenges i festius, de manera que aposta perquè siguin entre vuit i deu més --ara es permet en vuit--.
L'anàlisi, que ha elaborat el Laboratori de Transferència en Economia Aplicada de la UB sota la direcció de Jordi Suriñach, veu raonable acostar la ciutat a altres ciutats com Londres, París i Nova York per potenciar al màxim el seu atractiu com ciutat de compres, però de manera progressiva per evitar, segons l'investigador, els "efectes perniciosos" d'una liberalització total.
En la seva presentació, Suriñach ha defensat que és el millor escenari sempre que s'escullin bé els dies d'obertura, com concentrar-los a l'estiu, per aprofitar l'estrebada turístic i evitar canviar els hàbits dels barcelonins, i evitaria una pèrdua de feina i facturació al petit comerç, al qual també demana millorar la seva competitivitat amb estratègies com estar a Internet.
La proposta també es basa en dues constatacions després de la comparació amb Madrid, un model liberalitzat: que en bonança, feina i facturació van créixer molt més a la capital, però les dades es tornen molt més negatives amb la crisi; i que a Barcelona el petit comerç perd pes des d'un mínim del 1999, de manera que aquesta tendència no serà causada per obrir més en festiu.
La tinenta d'alcalde d'Economia, Sònia Recasens, ha tornat a afirmar que l'Ajuntament decidirà què fer en funció del que consensuï el sector, que aquest ja parla de moure festius ja fixats --com obrir pel Mobile World Congress--, i ha garantit que serà "inflexible" amb la defensa del model de comerç de proximitat, que Suriñach ha demanat conservar.
SEMBLANT AL REAL DECRET LLEI
L'escenari ideal per al petit comerç proposat a l'informe no difereix molt del qual estableix el Real Decret Llei 20/2012 de l'obertura en festiu, i el possible impacte del qual per a la ciutat va motivar l'encàrrec de l'estudi: el RD fixa en 16 els diumenges i festius que poden obrir les grans superfícies durant tot l'any, amb un mínim deu.
Tot i això, el Reial decret, que tant el Govern català com l'Ajuntament no pensen aplicar --i la Generalitat ho ha recorregut--, també determina l'obligatorietat de definir una Zona de Gran Afluència Turística (ZGAT) per a 14 ciutats, entre les quals hi ha Barcelona, on hi hagi plena llibertat d'obertura durant tot l'any.
Pel que fa a crear aquesta àrea turística al centre, petició que havien formulat diversos eixos comercials amb el suport del Gremi d'Hotels, Recasens ha tornat a donar suport a la decisió que puguin prendre els comerciants, però rebutja aquesta possibilitat perquè aniria "en direcció contrària" als plans municipals ja en marxa de desconcentrar el turisme fora de Ciutat Vella.
L'informe analitza tres possibles escenaris, el d'un augment moderat de festius oberts --d'entre dos i quatre dies més--, el mitjà --de vuit o deu-- i un elevat --de 22 en tot l'any--: el pitjor per al petit comerç, i encara més en plena crisis, seria l'elevat, amb descensos d'ocupació de fins al 5,42% --2.695 treballadors-- i de facturació del 5,63% --334,5 milions d'euros--.
En aquest escenari els qui sortirien beneficiades serien les grans superfícies, amb un augment de la facturació durant la crisi de fins al 10,21% i de la feina del 4,23%, però no arribant aquest últim a suplir el descens de treballadors en el petit comerç; en els altres dos escenaris no hi hauria tantes diferències, i el proposat per l'investigador reportaria beneficis per a tots.
Així, obrir entre vuit i deu festius més a l'any sense canvi d'hàbits suposaria un benefici global de fins a 98 milions (0,94% més) i generar 419 llocs de treball (0,53%) --en crisi, com a mínim 4,5 milions (0,04%) i 14 treballadors (0,02%)--; en el cas del petit comerç, la facturació podria augmentar entre els 0,8 i els 17,3 milions i es generarien entre quatre i 107 llocs de treball.
